LIFE, donar vida als projectes que milloren la salut del planeta

Escalfament global, contaminació, reducció de la biodiversitat... són moltes les amenaces al medi ambient que requereixen propostes i solucions innovadores per redreçar el camí. Per tal de facilitar el desenvolupament de noves idees en aquest sentit, la Comissió Europea disposa del programa LIFE. “Qualsevol tipus d'idea que tingui a veure amb el medi ambient, per millorar-ne la protecció; o amb la mitigació del canvi climàtic, entren dins de l'objectiu i la finalitat del programa”, explica Manuel Montero, supervisor de l’EASME de la Comissió Europea. Durant el període 2014-2020, el programa LIFE ha posat sobre la taula 3,4 bilions d'euros; amb la previsió que passin a ser-ne 5,4 bilions entre 2020 i 2027.

Quins projectes finança?

“No és un programa d'investigació bàsica ni que financi grans infraestructures”, adverteix Montero. El LIFE promou, entre molts d’altres, projectes per a la “demostració de pilots, així com el llançament al mercat d’algun producte, servei o procés que sigui més respectuós amb el medi ambient”, afegeix sobre un programa que manté obertes diverses convocatòries aquest 2019.

En aquest sentit, a grans trets, disposa de diverses línies de finançament: d’entrada el programa de medi ambient i eficiència dels recursos, on hi ha temàtiques sobre tecnologies per al tractament d'aigües residuals, protecció de sòls o reduir el soroll a les ciutats. Una altra línia aborda la part de naturalesa i biodiversitat, per tal d’afavorir, per exemple, la repoblació d'alguna espècie protegida.

"El Programa LIFE ofereix finançament per a projectes innovadors que millorin i protegeixin el medi ambient, o mitiguin el canvi climàtic"

Finalment, el programa LIFE també disposa de la línia de projectes integrats; un tipus d’actuacions particulars amb una mitjana de contribució de fons europeus que s’eleva fins als 10 milions d’euros per projecte. Es tracta d’iniciatives per a la implementació de plans i estratègies a grans escales territorials amb la implicació de totes les parts interessades, que pretenen mobilitzar recursos financers addicionals per impulsar les ambicioses polítiques sobre el medi ambient i el canvi climàtic de la UE.

Una de les empreses que hi té diversos projectes actius és el grup Typsa, una enginyeria multinacional amb presència a Catalunya, on aquesta delegació és especialment potent en enginyeria de l’aigua i el tractament de residus. “El programa LIFE el vam conèixer a través d'alguns contactes que teníem amb un dels centres tecnològic que ara integren Leitat”, explica Santiago Sahuquillo, enginyer sènior del departament d’enginyeria de l’aigua de Typsa a Catalunya, Balears i Andorra.

“Ens van proposar presentar-nos a un projecte LIFE que era bastant interessant, el Ressaltech, sobre tractament de residus”, recorda. D’aquesta manera van començar a endinsar-se al LIFE, on gràcies a la relació amb Leitat han anat participant en diversos projectes. “Estem molt interessats en el desenvolupament de nous processos per al tractament d'aigües i residus, que després podem oferir als nostres clients per diferenciar-nos de les altres enginyeries del nostre perfil a través de la innovació”, ressalta Sahuquillo.

Actualment, Typsa té uns quants projectes LIFE actius, dels quals el seu responsable en destaca un que desenvolupen conjuntament amb Eurecat i una empresa industrial andalusa. El seu objectiu és el tractament de residus zero en un procés d'economia circular per tractar l'aigua residual d'una indústria olivera.

Imports i companys de viatge

Un dels punts forts del programa LIFE és la seva flexibilitat. “Tant s’hi pot presentar una empresa com a única beneficiària, com pot venir un consorci amb diferents socis del mateix país o de diversos estats membres”, destaca Manuel Montero. A més, la flexibilitat també és present en la contribució econòmica que ofereix. “No hi ha cap límit de màxim ni de mínim; tot depèn de l'objectiu que es vulgui implementar o de l'acció que es vulgui portar a terme”, constata.

El projecte LIFE Releach, on hi participa el Grup Typsa, innova en el tractament d'aigües contaminades

D’aquesta manera, tot i que la mitjana se situa al voltant d’una aportació d'1,5 milions d’euros per projecte; “no hi ha un mínim, l'estableix el que aplica en base a les accions que vulgui implementar”, insisteix el representant de la Comissió Europea. Sigui com sigui, el finançament estàndard del programa LIFE cobreix entre el 55 i el 75% del cost total elegible del pressupost dels projectes i fins a un 100% del cost elegible dels prototips que s’hi desenvolupin.

Per al responsable de Typsa, un dels grans avantatges de participar al programa LIFE és poder “desenvolupar coneixement que ens permet crear nous processos. Això ens ofereix un clar avantatge respecte la resta d'enginyeries del nostre perfil”. Alhora, destaca la importància de la col·laboració amb altres empreses i entitats. “Ens permet contactar amb altres empreses i fer molt networking amb companyies del sector”.

En aquest sentit, Montero vol remarcar que “qualsevol projecte és benvingut”; fent èmfasi en la presència cada cop més elevada d’iniciatives en l’àmbit TIC o de software. “Aquests projectes ho tenen més difícil per quantificar l’impacte que tindran, però si expliquen bé la proposta tenen moltes possibilitats”.

"L'aportació mitjana se situa al voltant d'1,5 M€ per projecte; però no té un mínim i s'estableix en base a les accions que es vulguin implementar"

L’art de presentar la proposta

Per tal d’obtenir el finançament del programa LIFE, com en qualsevol projecte europeu, la redacció de la proposta és un moment crític. “Cal fer un exercici per pensar sobre la idea que tenim, on contribueix més? A la mitigació del canvi climàtic reduint emissions del CO2, per exemple? O convé més aplicar a la línia d'eficiència dels recursos si estic reduint l'ús d'aigua?”, reflexiona Montero. El representant de la Comissió Europea recomana que si la proposta “contribueix a diverses àrees, seleccionem-ne una però fem evident en la redacció que també estem contribuint a altres temàtiques”.

Des de l’experiència d’haver redactat diverses propostes per al programa, Santiago Sahuquillo recomana que “el primer que s’ha de fer és identificar què es vol desenvolupar, veure si encaixa en alguna de les àrees del programa i contactar amb un centre tecnològic, que és qui et configurarà una mica el projecte sobretot si no tens experiència”. El responsable de Typsa assegura que “no s'ha de tenir por, el més important és anar amb un bon grup que estigui interessat en el projecte i que cadascú hi aporti la seva part d'experiència i treball”.

Sahuquillo també suggereix cercar un suport com el d’ACCIÓ. “És un punt de partida perquè et poden orientar amb la idea i fins i tot proporcionar-te els socis adequats”. Segons el responsable de Typsa, “ACCIÓ et pot guiar al llarg de tot el procés de redacció de la proposta i posteriorment també”.

"ACCIÓ ofereix suport per a la redacció de la proposta i la cerca de socis"

Hi està d’acord Manuel Montero, per qui “l'ajuda d'entitats com ACCIÓ, que estan integrades en el territori i el seu context, és molt important”. Pel representant de la Comissió Europea, “ACCIÓ està en la posició de poder posar en contacte empreses que tinguin una idea i la puguin desenvolupar conjuntament. A més, ajuda a que es presentin propostes vàlides i potents”.

Però què ha de tenir una bona proposta? “La tendència dels últims anys ens porta a prioritzar la sostenibilitat del projecte; cal tenir una estratègia convincent perquè continuï més enllà del LIFE”, diu Montero. Un altre element important en la proposta és la quantificació de l'impacte positiu que tindrà de la forma més precisa possible. “El nombre d'espècies protegides que farem créixer o l'impacte de reducció d'alguna emissió contaminant, etc. Ha de ser coherent la selecció d'indicadors amb la proposta”, adverteix.