Inversors que busquen inversors

De la mateixa manera que els emprenedors busquen inversors, els fons de capital risc busquen altres inversors per gestionar els seus fons. No n’és una excepció Nauta Capital, un dels fons de capital risc més importants de Catalunya, i amb ampli reconeixement a Espanya i cada cop més al panorama internacional.

Per tal de desenvolupar la seva tasca com a societat gestora de capital risc, Nauta Capital ha creat diferents vehicles d’inversió. Un vehicle d’inversió pretén reunir una quantitat determinada de diners per invertir-los en projectes d’un sector concret. Per fer-ho, intenten aixecar fons d’altres inversors (Limited Partners) que els gestors (General Partners) de la societat de capital risc s’encarregaran de gestionar amb un objectiu: vendre la seva participació a les empreses on inverteixen obtenint la màxima rendibilitat possible.

Quan s’estan acabant els diners d’un vehicle d’inversió, la societat gestora comença a treballar per aixecar fons de cara al següent, que acostuma a estar enfocat a un nínxol específic i amb un posicionament diferencial. Un dels motius pels quals els inversors posen diners, és perquè els gestors del fons de capital risc també ho fan en la mesura de les seves possibilitats. Així s'asseguren que els General Partners (administradors del fons), estiguin alineats amb els Limited Partners (els inversors que aporten la major part del capital). Per tant, tenen interessos comuns perquè les inversions vagin bé. Pot passar que en una primera ronda no es cobreixi tot el capital esperat del vehicle d’inversió. En aquest cas, es fixen diferents dates de tancament (closing) i es comença a invertir amb els recursos disponibles. Els primers resultats d’aquestes inversions poden ser un bon estímul per convèncer altres inversors i completar la totalitat del vehicle d’inversió.

Nauta Capital ja ha creat tres vehicles d’inversió, cadascun amb el seu propi màrqueting, centrant-se en tres sectors clau de la seva activitat: Wireless (11 empreses), E-commerce (5 empreses) i Software (7 empreses). Aconseguir els fons necessaris per engegar cada vehicle no resulta senzill, i menys en el primer de tots, quan encara no és possible presentar un balanç de resultats positius en inversions anteriors. En aquest moment el més important és presentar un equip potent. Cal mostrar als inversors que la societat compta amb un equip amb un track record molt bo, amb experiència en el sector on es vol invertir, i potser també amb algun emprenedor d’èxit que podrà ajudar a accelerar les empreses.

Un cop realitzat el primer vehicle, el punt de mira dels inversors es traslladarà de l’equip (tot i que segueix sent un punt vital) a la rendibilitat (TIR) obtinguda en aquestes inversions prèvies. Èxits com el de la inversió a Privalia, van permetre a Nauta culminar un primer vehicle d’inversió que ha resultat una excel·lent carta de presentació per consolidar-se en el panorama de les societats de capital risc i començar a fer-se un nom més enllà de les nostres fronteres.

Diverses operacions exitoses han permès a Nauta Capital que ara siguin les oportunitats qui els vinguin a buscar. Un emprenedor català o espanyol pensarà en Nauta per anar a buscar fons. Un emprenedor europeu potser no, però el fons de capital risc del seu país, si creu que aquesta empresa es pot expandir per Europa i arribar a Espanya, el Regne Unit o els Estats Units, sí que pensarà en Nauta Capital i hi contactarà per si troba interès a invertir-hi.

I és que, de fet, Nauta Capital és un fons internacional, on els negocis on inverteixen han de tenir visió global. Aquesta necessitat de ser presents al món s’ha traduït en una seu a Boston i una a Londres, fet que els atorga visió internacional i contactes amb inversors d’arreu d’Europa i els Estats Units.

Però qui inverteix realment en una societat de capital risc com Nauta? A l’hora de començar a buscar els diners, en un principi, no hi ha res com el clàssic Friends, Fools and Families. Començar per gent coneguda, inversors privats o petits inversors. També es pot recórrer a administracions públiques locals com l’Institut Català de Finances (ICF), o entitats públiques estatals com l’Enisa (Ministeri d’Indústria), que poden aportar capital sempre que també s’aixequin fons privats. Altres possibles inversors poden ser famílies que gestionen els seus patrimonis (Family Offices), i en darrera instància inversors internacionals com les grans asseguradores nord-americanes. Tenir clara l’estratègia d’inversió i saber-la transmetre és fonamental per convèncer els inversors que deixin a les seves mans la gestió del seu capital.