page

Ja fa més de quaranta anys que el Govern de la Generalitat de Catalunya va crear la Creu de Sant Jordi. El guardó es va instaurar “amb la finalitat d'honorar les persones que per llur esforç s'hagin destacat marcadament pels serveis prestats a Catalunya en el pla cívic i cultural (...)”.

El Decret 457/1981, de 18 de desembre, que la va crear, establia que aquesta era una distinció que tant es podria atorgar a persones naturals com jurídiques. En aquestes quatre dècades des de la seva creació, el Govern de la Generalitat ha concedit 1.779 creus de Sant Jordi, un 28% a entitats institucions culturals, esportives, científiques, socials, empresarials o religioses. L’altre 72 % a persones que han destacat pels seus mèrits en els serveis prestats a Catalunya en pràcticament tots els àmbits professionals, cívics, socials, polítics o culturals.

Durant els primers anys, i a causa de la necessitat de reconèixer una gran quantitat de personalitats i entitats que no havien pogut ser distingides per la supressió de les institucions legítimes de Catalunya, el nombre de guardons va ser molt alt.

L’any 1994 el Govern va establir, per mitjà del Decret 182/1994, de 14 de juny, una limitació al nombre total de persones vives amb aquesta distinció. La nova norma establia: “El nombre de creus de Sant Jordi en possessió de persones físiques vivents no serà superior a sis-cents.”

No ha estat fins als darrers anys que el Govern va incorporar criteris d’igualtat de gènere en la concessió de la Creu de Sant Jordi. Amb l’impuls de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, comença a haver-hi un avenç significatiu cap a la paritat. Els guardons d’enguany són totalment paritaris: 10 dones i 10 homes.