page

La Sentència del Tribunal Constitucional de 17 de gener de 2019 ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel president del Govern espanyol contra la Llei del Parlament de Catalunya 10/2017, del 27 de juny, de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil de Catalunya.

El Tribunal Constitucional analitza la regulació del Registre que formulen els preceptes impugnats i conclou que no es configura com un simple instrument registral de caràcter administratiu vinculat a la competència substantiva en matèria de dret civil que la Generalitat de Catalunya té assumida estatutàriament (art. 129 EAC), sinó que es tracta d'un registre públic de dret privat en el qual s'hi poden inscriure per a la seva validesa, documents de voluntats digitals en defecte d'altres disposicions d'última voluntat. Per això, l'alt tribunal considera que amb la creació i l'ordenació de l'esmentat registre electrònic de voluntats digitals el legislador de Catalunya ha excedit el seu àmbit competència, amb invasió de la competència exclusiva sobre l'ordenació de registres i instruments públics que l'article 149.1.8 reserva a l'Estat.

La sentència declara la inconstitucionalitat de l'article 10 de la Llei 10/2017, del 27 de juny, i per connexió també declara la inconstitucionalitat dels articles 6 i 8, amb l'abast que respectivament s'indica en els punts 1r i 2n del veredicte, l'article 11 i la disposició final primera.