Per la seva cabdal aportació a la cultura musical catalana, com un dels cantautors contemporanis catalans més destacat. Va emprendre el seu camí com a cantant als anys seixanta i setanta vinculat a la contracultura experimental i mística, dintre d’un estil propi que ell ha qualificat de “galàctic”. Original i provocador, s’ha anat reinventant constantment, fins i tot a través de les múltiples personalitats que ha adquirit al llarg de la seva carrera musical sota els pseudònims de Ricardo Solfa o El Viajante. Dintre d’aquesta heterogènia musical i cultural, destaca una de les seves creacions més populars Qualsevol nit pot sortir el sol, un gran referent intergeneracional en el repertori de la música popular catalana actual.
Músic