page

Poden demanar el reallotjament les persones afectades per un desnonament judicial i que no tinguin alternativa residencial, sempre que el demandant no sigui un gran tenidor d’habitatge o una persona jurídica que disposi d’habitatges procedents d’execucions hipotecàries després del 30 d’abril de 2008. També poden demanar el reallotjament les persones afectades per un desnonament produït per motius diferents de l'impagament de quotes de lloguer, sempre que el demandant sigui un gran tenidor.

Són grans tenidors les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes, els fons d’inversió, les entitats de gestió d’actius (inclosos els procedents de la reestructuració bancària), així com les persones jurídiques titulars d’una superfície habitable de més de 1.250 metres quadrats, excepte promotors socials i persones jurídiques amb el 15% de superfície útil qualificada d’HPO.

El reallotjament es farà a través de les Meses d’Emergència municipals o de la Generalitat de Catalunya. L’Administració disposa d’un termini màxim de tres mesos per a resoldre aquesta sol·licitud de reallotjament.

Les persones que necessitin un reallotjament han d'anar als serveis socials municipals perquè facin l'informe social corresponent. Aquest informe és imprescindible per tramitar la sol·licitud de valoració per obtenir l'habitatge a través de la Mesa d'emergències.

Si un cop transcorregut aquest termini no s’ha dictat resolució expressa, s’entén que la sol·licitud ha estat estimada per silenci positiu, i per tant queda autoritzada.