Pel seu paper en la recuperació de les institucions araneses i dels símbols d’identitat d’era Val i per la seva defensa dels vincles històrics i culturals amb Catalunya. Com a diputada al Parlament català fou ponent de la llei del règim especial d’Aran. Posteriorment esdevingué Síndica del Conselh Generau d’Aran, essent la primera dona que ocupava aquest càrrec des de la seva institució, a principis del segle XIV. Treballà per la normalització de l’ús de l’occità aranès, llengua que va cultivar com a escriptora.
Guardó atorgat a títol pòstum.
Activista cultural i política.