Avui parlem amb Txell Costa, CEO i fundadora de Txell Costa Group, qui assessora des de fa més de 15 anys a emprenedors/es, empreses familiars, realitza programes de formació i mentoring... Li hem fet el nostre particular 'test EmprènCat'.

La Txell Costa és una periodista i consultora que tenia una feina fixa a Catalunya Ràdio i va deixar-ho tot per emprendre el seu propi negoci de consultoria. També fa conferències i ha escrit dos llibres: "Working Happy: tot el que necessites saber per crear la millor empresa del món: la teva"; i també "Liderar en femení per homes i dones, guia antigurús per a les empreses del futur".
Sens dubte, l'emprenedoria corre per les seves venes.
Quina és la vostra feina a Txell Costa Group?
Som una consultora estratègica. Ajudem a fer organitzacions més eficaces. I dic "organitzacions" perquè no només treballem amb emprenedors/es i empreses, sinó també amb entitats i administracions. Tot sempre des d'una visió humanista, tenint en compte les necessitats de les persones: les que conformen les organitzacions i a les que ens adrecem.
El vostre model de negoci és molt diversificat...
Sí, tant a nivell de línies de negoci (llibres, cursos, consultories, programes, conferències, classes a la universitat, serveis a mida...) com de públic al qual ens adrecem. I aquesta diversificació la portem a tots els terrenys: treballem amb l'equip online i presencialment, el mateix amb els clients, fem màrqueting online i offline...
L'avantatge d'aquest model és que no ens ho juguem tot a una sola carta -durant la pandèmia vam corroborar que tenir alternatives és important-. I això ens està permetent escalar el negoci constantment, perdurar al llarg del temps i -per què no- aprendre i mantenir aquesta 'vidilla' que porten els nous reptes.
Tenies feina fixa a la ràdio, per què aquest canvi?
És un motoret intern, les ganes de continuar aprenent, de fer coses diferents… Em ve de sèrie això de ser pragmàtica i intento resoldre tot el que puc, ha,ha.
Acompanyes a molta gent i empreses... Quin és el truc per tenir tants clients?
Tenir una agenda ordenada? Ha, ha... Suposo que les ganes de ser útil.
Ens expliques alguna anècdota que es pugui explicar de persones/ empreses que hagis acompanyat?
Recordo una vegada que, en arribar a una empresa familiar, van dir: “Tu ets la Txell Costa?”. Pel meu currículum, s’esperaven una dona gran, en tots els sentits. És una cosa que em passa de manera recurrent, perquè mentalment associem talent a força, a edat… i sovint també a masculinitat.
Què cal tenir per ser un emprenedor/a d’èxit?
A banda de ser bons en el que fem, cal tenir habilitats de gestió per saber a què dediquem el temps i els diners.
Ganes de ser útil, per sortir a picar portes -que no vendre-: si som útils, les vendes es tanquen per si soles, creem vincle, ens preocupem de manera genuïna per les persones.
I visió estratègica, per anar un pas endavant i avançar-te a les necessitats de la clientela, o avançar-te a les tendències que vindran.
Al seu dia, a part dels teus estudis, et va assessorar alguna entitat, acompanyar per emprendre, etc?
I tant. Abans i tot de tenir un sou, ja estava assessorada per un mentor i una gestoria.
L’emprenedor/a neix o es fa?
Hi ha coses com el lideratge, el carisma… que si no es tenen són difícils de cultivar.
En manquen més?
No, al contrari. M’agrada utilitzar el símil del tren: crec que ens hem de conèixer per decidir si ens sentim millor sent màquines o vagons. Ambdós són necessaris, no hi ha un rol millor o pitjor, sinó que l’important és treballar des de la nostra zona de geni.
Què en penses dels/les “influencers”?
Uf! Quin meló!
Veuràs… Per a mi hi ha els líders d’opinió, persones que -per exemple- per la seva feina poden tenir influència i impacte en una comunitat. Aquesta figura existeix en l'àmbit presencial (el metge de tota la vida que talla el bacallà a un poble petit, per exemple) i també online, amb persones que tenen un engagement alt amb la seva comunitat de les xarxes (taxa d’interacció) perquè es preocupen genuïnament pels seus seguidors, que són alhora els seus clients o clients potencials. Aquest és el meu cas, que soc microinfluencer en el sector de l’emprenedoria.
Hi ha els “influencers”, persones que han aconseguit fama sortint a xarxes, sovint compartint molts detalls de la seva intimitat, però que no viuen directament de la seva comunitat, sinó de les marques que els paguen per crear continguts promocionant els seus productes (branded content). Moltes vegades aquestes col·laboracions no assoleixen els resultats esperats, perquè l’influencer no respon comentaris, missatges… o té una comunitat molt voyeur i poc activa a nivell de compra.
En definitiva, penso que el màrqueting d’influència ben implantat funciona, però fixant-nos en el volum d’interaccions, no pas en el nombre de seguidors.
Et consideres una persona amb sort?
Sí, i tant. He estat molt constant i he treballat molt, però hi ha hagut factors que no depenien de mi que m’hi han ajudat, com ara el fet d’emprendre en un moment on ni tan sols la paraula “emprenedoria” es feia servir, sinó que érem “autònoms”. Qui arriba primer, té avantatges.
Si tornessis a néixer, tornaries a ser emprenedora?
Crec que sí, perquè és una crida de la selva, inevitable: crec que si ho penses de manera lògica, tot sovint no emprendries! No m’agrada pensar en què faria diferent, perquè tot el que he fet m’ha fet ser i arribar on soc ara, un punt professionalment molt dolç.
Recomana’ns una persona emprenedora que cal seguir a les xarxes... ;)
Mmm… Et diria mil noms de persones del meu equip, com ara la Pat Carrasco, experta en màrqueting online, que té un discurs molt realista d’aquest vessant del màrqueting, i amb qui comparteixo el podcast “La Cara B”.
Per què t’hem de seguir a les xarxes i llegir els teus llibres?
Ha, ha, ha... no hi ha cap obligació, eh!
Però, si et ve de gust, trobaràs una persona molt transparent com aquella amiga que t’avisa si tens enciam entre les dents. Perquè emprendre no és fàcil ni glamurós (2 de 10 empreses tenen èxit), no et forres ni tens qualitat de vida d’un dia per l’altre (els costos d’emprendre són alts i això fa que no superem ell llindar de rendibilitat de mitjana fins al segon any), un pla d’empresa no ho és tot (sí, el paper ho aguanta tot, però el que diu i qui ets de pell endins encaixa?), el màrqueting online és molt relatiu (aconsegueix només un 3% de conversions a l’Estat espanyol) i l’important no és només facturar (conèixer els nostres marges és vital). Dic coses incòmodes, com aquestes.
En el teu llibre, working happy parles de tot el que necessites saber per crear la millor empresa del món, la teva… Ens dones uns consells?
Ha, ha, ha... Segurament avui en dia, amb uns quants anys més, no posaria aquest títol, sinó més aviat “Treballar amb coherència”. Perquè no tot és feliç, hi ha moments estranys, incerts, incòmodes… i has de tenir en compte els peatges emocionals d’emprendre, també. Perquè això no va de tu ni del teu ego, sinó de ser útil. Sense síndromes de l’impostor, sense pors… prioritzant el que fas per sobre de les pors.
Acaba la frase: un bon emprenedor/a…
Sap el perquè de cada tasca que fa, el benefici que n’obtindrà, ja sigui marca, diners o simplement una experiència nutritiva a escala emocional. És el famós ROI (Retorn de la Inversió) però també el ROE (Retorn de l’Emoció): com em fa sentir el que fas, quin retorn social té, com se sent el meu equip fent-ho… Un bon emprenedor/a actualment procura cuidar de les persones, construir una empresa verda.
Quantes hores treballes al dia?
Depèn de l’època. Mentre em feu aquesta entrevista, porto uns mesos treballant 2-3 hores al dia. L’habitual és unes 6 hores al dia. Però als principis era tot al contrari, perquè una empresa quan neix és molt demandant, com un nadó, i podia fer 10-12 hores al dia.
Es pot conciliar bé sent emprenedor/a? Algun truc?
La conciliació és Disney. Existeix l’equilibri i el fet de compensar. I ve amb els anys.
Arribar a la qualitat de vida actual (visc a l’Empordà i teletreballo, a excepció de les conferències i classes a la universitat) ha estat una barreja de treballar la coherència de marca, d’optimitzar constantment mètode i processos, de ser flexibles (encara que la filosofia i la visió no canvien, sí que evoluciono jo, el meu lideratge, l'empresa i l'equip), i de tenir claredat financera.
Què és el pitjor que pot fer un emprenedor/a?
Jugar a emprendre, muntar un hobbie car. Fer veure que… No. O t’ho demana el cos i hi vas a totes, o això no rutllarà.
Quin món es trobaran els nostres fills i filles?
Això és molt personal… però crec que un món on, de cop, ens hem desconnectat dels valors, de la humanitat, del que de veritat importa. On s’ha desdibuixat el que és realment important, on donem voltes i posem energia -tot sovint- a allò que no depèn de nosaltres. On ho volem tot, i ara mateix.
En quin projecte que et presentés un emprenedor/a series el seu business angel?
En un on hi hagués talent, ganes de treballar, que aportés al món i que donés resposta a una necessitat real. Tot sovint els emprenedors/es munten negocis per a ells mateixos, no pensen en el que necessita la gent, en com parla la gent del carrer…
Si busques fama, ego, viure sota d’una palmera, o escapar del teu cap… no comptis amb mi, ho sento.
Cap on va el futur de l’emprenedoria i innovació?
En una convivència vell paradigma/nou paradigma.
El vell és aquell on l’important són els números i els títols, on com més hores treballades millor, on es paga el treballador perquè faci el que li diuen i no pensi massa, on l’edat és sinònim de credibilitat…
I el nou paradigma, on som conscients del peatge emocional que paguem per arribar als objectius, on els diners no ho són tot o no els volem a qualsevol preu, on pensem en la qualitat de vida i en una manera de treballar eficient…
Qui és la Txell amb els amics i la família? Quins hobbies tens?
Una persona molt més tranquil·la del que es veu a xarxes, tendre, afectuosa. M’encanta el bon menjar i el bon beure. El teatre, la música en directe. Descobrir més sobre mi (temes de creixement personal). I intento desconnectar el cap entrenant, fent Pilates o anant a ballar dansa del ventre.
Fas consultoria, conferències, pòdcasts, has publicat llibres… Què et falta per fer?
Ha, ha... Espero que moltes coses! Fer alguna col·laboració fixa a la tele, fer una conferència al Palau Sant Jordi, assessorar més grans empreses i més dones empresàries… sempre hi ha gent per ajudar i feina per fer. I tinc ganes de continuar aprenent.
Quina pregunta no t’hem fet i t’hauria agradat?
Com que jo ja em tinc molt sentida (ha, ha) he preguntat a xarxes a la meva comunitat. Crec molt en això, en la cocreació. I molta gent m’ha demanat un consell per tenir una empresa que perduri en el temps.
Per mi, a banda de tenir flexibilitat mental per seguir innovant i de tenir els números ben controlats (marges, productivitat, etc.), és vital la creació d’una bona marca, d’una bona reputació empresarial. Tant si treballes sota una marca personal com és el meu cas com d’una marca comercial, l’important és establir vincle amb el client, fer-li sentir que l’entenem, solucionar-li un problema real que té (perquè no venem productes o serveis, sinó que venem solucions a problemes), parlar com ell, fer-lo sentir entès i comprès. Això vol dir ser coherents amb tota la comunicació, processos i tarifes. I mullar-nos a l’hora d’escollir un target i un expertise.
"És vital la creació d’una bona marca i d’una bona reputació empresarial. L’important és establir vincle amb el client, fer-li sentir que l’entenem i solucionar-li un problema real que té"