El sector de la micromobilitat factura més de 255 milions d’euros a Catalunya, segons un estudi d’ACCIÓ

• El 38% de les empreses són fabricants de vehicles -motocicletes elèctriques, bicicletes, monopatins, patinets o patins-, el 29% es dediquen al lloguer i el 12% als serveis de mobilitat compartida.
• S’estima que la micromobilitat pot suposar la creació d’un milió de llocs de treball directes i indirectes a Europa.

A Catalunya hi ha 119 empreses dedicades al sector de la micromobilitat que facturen 255 milions d’euros i ocupen 1.300 treballadors i treballadores. És una de les principals conclusions d’un estudi d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- que radiografia per primera vegada aquesta indústria a Catalunya i que en subratlla les fortes previsions de creixement pels pròxims anys.

El document ‘Informe de Micromobilitat a Catalunya el 2022’ analitza la producció i els serveis vinculats a les motocicletes elèctriques; les bicicletes, patinets i monopatins tradicionals i elèctrics; els patins; els segways, hoverboards i solowheels. Així, determina que el 38% de les empreses són fabricants de vehicles (sobretot de bicicletes tradicionals), el 28% es dediquen al lloguer (principalment de bicicletes elèctriques) i el 12% als serveis de mobilitat compartida. La resta són fabricants de components i carregadors (9% del total), apps de serveis (7%) i enginyeries (5%).

L’informe ha estat presentat aquest dijous pel director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, Lluís Juncà Pujol, en el marc de la 6a edició dels ‘Diàlegs de Mobilitat’ organitzats per In-Move by Railgrup, el clúster de Mobilitat i Logística Multimodal. Juncà ha assegurat que ”la micromobilitat creixerà enormement perquè és àgil, eficient, redueix dràsticament la contaminació i es complementa a la perfecció amb el transport públic col·lectiu”, ha subratllat.

El director general d’Innovació i Emprenedoria ha explicat que el 70% de les empreses del sector a Catalunya tenen menys de 10 anys de vida i que es tracta sobretot de microempreses (84%). També ha destacat la importància de startups del sector com Wallbox -que s’ha convertit en unicorn-, Cooltra, Silence, Yego, eMobike o Reby, així com l’existència d’una vintena de centres tecnològics i grups de recerca amb activitat relacionada amb aquest àmbit.

Més micromobilitat, menys contaminació

L’estudi presentat aquest dijous subratlla que ha incrementat l’ús d’aquest tipus de mitjans de transport després del confinament provocat per la COVID-19 i posa de manifest les previsions de creixement pels pròxims anys a causa de l’augment de la població a les ciutats i la necessitat de reduir els nivells de contaminació. Així, per exemple, apunta que es passarà de les 30 ciutats al món que actualment tenen més de 10 milions d’habitants a 43 l’any 2030, al mateix temps que el 65% de la població mundial viurà a les ciutats també l’any 2030.

D’aquesta manera, l’informe recull dades segons les quals la micromobilitat pot tenir un alt impacte positiu en la salut ambiental de les ciutats europees, ja que pot suposar un estalvi en el consum d’energia anual de 127TWh i deixar d'emetre 30,7 milions de tones de CO2. En paral·lel, es pot aconseguir un augment superior als 100.000 milions d’euros del PIB europeu a causa de l’estalvi generat a partir de la disminució del trànsit i la creació de gairebé d’un milió de llocs de treball directes i indirectes.

Tendències de futur

D’altra banda, el document també analitza les principals tendències de futur del sector que, en primer lloc, passen per l’augment de la seguretat dels conductors d’aquest tipus de vehicles, el desenvolupament de nous sistemes autònoms de frenada d’emergència o sensors que detectin obstacles i vianants, per exemple. També apunta l’aposta pel disseny amb vehicles més originals així com el desenvolupament de noves modalitats de productes, amb patinets de tres rodes, bicicletes elèctriques plegables o tricicles adreçats a persones amb diversitat funcional, per exemple.

Igualment, recull les noves estratègies de fidelitat que estan desenvolupant les empreses de serveis -amb models de subscripció, incentius o lloguers anuals-, la integració d’aquest tipus de vehicles amb el transport públic i l’aposta per la mobilitat aèria urbana.