ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa
  • Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

5 factors que marcaran el futur del comerç global

Idees d'experts   Mariya Hake, International Finance Corporation (World Bank Group)

La integració de les cadenes de valor globals, les relocalitzacions o la digitalització són alguns del factors que marcaran el futur del comerç global segons l'economista Mariya Hake, keynote speaker de la Setmana de la internacionalització d'ACCIÓ.
09/12/2020
Mariya Hake

Mariya Hake

Que la pandèmia de la COVID-19 ha provocat un sotrac en el comerç internacional aquest 2020 no és cap secret. El comerç global i de mercaderies s’ha vist reduït a tot el món en un 9,2% i la previsió és que rebroti l’any vinent un 7,2% (WTO). Això sí, són unes xifres estimades i globals, diferents en funció del país, i que depenen en bona mesura de l’evolució de la pandèmia i de les grans tendències globals que també tenen efecte sobre el comerç.

Mariya Hake, economista especialitzada en Europa i l’Àsia Central de l’International Finance Corporation (membre del World Bank Group) ha estat la keynote speaker de la Setmana de la internacionalització d’ACCIÓ. “Europa tindrà una de les caigudes més fortes però una de les recuperacions més significatives”, apunta. Durant la seva ponència, Hake ha subratllat els 5 factors que marcaran el futur del comerç global.

Abans d’entrar en matèria, però, ha reconegut que la COVID-19 ha amplificat algunes tendències en el desenvolupament del comerç internacional que ja s’intuïen abans de 2020. Estem parlant de l’escalada de tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, la integració de les cadenes de valor globals o l’auge del comerç de serveis i la digitalització, entre d’altres.

Punt 1. La integració de les cadenes de valor globals

Les cadenes de valor globals es mantindran tot i que es veuran afectades per factors com la digitalització o la sostenibilitat que hi tindran un paper destacat.

En bona part d’Europa durant els últims anys hi ha hagut una transició cap a activitats més innovadores i el comerç de serveis. Un fet que també afavoreix la integració d’unes cadenes de valor que s’han expandit de manera global i regional.

Punt 2. Nearshoring, una relocalització propera

Hake ha posat de manifest que les relocalitzacions productives no han començat amb la COVID-19 sinó que moltes empreses ja van començar a reorganitzar les seves cadenes de producció abans i per diversos motius: guerres comercials, augment dels aranzels o falta de protecció de la propietat intel·lectual.

Tot i això, alguns estudis demostren que la realitat actual de la relocalització industrial s’aproxima més al nearshoring: la producció no torna al costat de la seu central de l’empresa sinó en una àrea propera. Per exemple, empreses dels Estats Units treuen la seva producció de la Xina per instal·lar-la a Mèxic. En el cas Europeu, això pot tenir implicacions en els seus països emergents on algunes empreses s’hi podrien ubicar.

De tota manera, Hake indica que la relocalització no és senzilla i presenta aspectes a tenir en compte com l’estabilitat política, l’accés al mercat, la infraestructura, la sostenibilitat o la presència de talent, entre d’altres.

Punt 3. Digitalització, un factor clau

Una de les claus de la digitalització és que permet reduir i optimitzar el cost del comerç internacional, facilita la participació en les cadenes de valor o també posa les bases per l’expansió del comerç electrònic i el creixement dels marketplaces. Això sí, tot i que Hake reconeix que el comerç electrònic permet integrar petites empreses a les grans plataformes, avisa que aquest fet afavoreix la concentració empresarial.

Una de les claus de cara al futur del comerç internacional és la robòtica. Segons Hake, hi ha una “clara tendència entre l’evolució de la robòtica i el PIB d’un país”. D’altra banda, l’adopció dels robots també té un impacte en els llocs de treball de sectors com l’automòbil, la producció de plàstics o l’electrònica, amb la demanda de nous perfils i la desaparició d’alguns llocs de treball.

Punt 4. El gran repte de la sostenibilitat

Un increment de les cadenes de valor globals i, per tant, del comerç, significa que en condicions normals augmenten els efectes nocius al medi ambient, un fet que s’ha posat de manifest durant la COVID-19. “La resistència de les cadenes de valor es veu afavorida quan és més sostenible”, apunta.

Per fer-ho, un dels grans reptes pendents passa per la millora del transport. Més del 80% del transport global de mercaderies es desenvolupa a través del transport marítim, una tipologia que encara és altament contaminant. En aquest sentit, alguns països es troben amb un transport ferroviari i unes infraestructures poc desenvolupades per trobar alternatives.

Un segon aspecte de preocupació en les cadenes de valor recau en el comerç de primeres matèries i, concretament, en els efectes nocius de l’agricultura a gran escala. “L’enfocament cap a l’agricultura sostenible és encara insuficient i un dels grans reptes de futur”, reconeix Hake.

Punt 5. La incertesa del proteccionisme

L’auge del proteccionisme ha protagonitzat part de l’agenda del comerç internacional des del 2018, a partir de les tensions entre els Estats Units i la Xina i amb l’escalada d’aranzels per la importació de productes. “Si no canvia la tensió entre els EUA i la Xina, la pobresa incrementarà en 30 milions de persones”, apunta Hake. Una guerra comercial que també té efecte en altres països com el Japó, Corea o Canadà i sobre les cadenes de valor globals: en temps d’incertesa, les empreses són més reticents per fer noves inversions.