L’Argentina o com el tercer sector també pot ser internacional

Una de les característiques tradicionals de les entitats del tercer sector ha estat el seu focus en l’àmbit local. Segons l’estudi sobre empreses socials a Catalunya, només el 2,5% tenen l’àmbit internacional com la seva zona principal de comercialització. Són organitzacions madures, resistents a les recessions, però que també poden trobar en l’expansió internacional una via interessant per compartir la seva experiència, teixir aliances amb altres projectes i construir solucions que rebin el finançament d’organismes multilaterals. En la línia d’ajudar a trobar aquestes noves vies d’activitat, ACCIÓ organitza enguany una missió prospectiva del tercer sector social a l’Argentina.

L’elecció d’aquest país com a destí interessant per al tercer sector català no és casual. L’Argentina pateix problemàtiques socials en àmbits com la infància i la joventut, dona i gènere, addicions o atenció a la gent gran. Camps on hi ha una voluntat per afrontar-los però hi manca la capacitat i experiència tècnica que les entitats catalanes poden oferir.

“La participació en la missió prospectiva del tercer sector a l’Argentina, en un moment on el govern federal tendeix a descentralitzar els serveis públics, representa una bona oportunitat per conèixer de primera mà la seva realitat i entrar en contacte amb entitats de base que tenen un llarg recorregut”, valora Horacio Babini, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Buenos Aires. “Esdevé una ocasió per a l'intercanvi d'experiències i coneixements que beneficiïn mútuament les entitats participants”, afegeix.

En aquest sentit, l’Argentina disposa de projectes socials emblemàtics com les “casas de encuentro”, que promouen polítiques d’integració i participació comunitària. Aquest i molts d’altres poden permetre identificar nous àmbits de cooperació entre entitats argentines i catalanes.

"L'experiència de les entitats catalanes els obre la porta a projectes de cooperació a l'Argentina"

Més encara des del canvi de govern del 2015 amb l’arribada de Mauricio Macri a la presidència. “Diversos equips d’entitats socials han passat a ocupar càrrecs públics dins la nova gestió. Això ha comportat un major diàleg entre el govern nacional i el sector social”, apunta Horacio Babini. Una de les primeres conseqüències és que l'Estat “convoca més freqüentment les entitats socials a l'hora de pensar projectes que abordin les diferents problemàtiques i a participar de les accions planificades”, assegura.

Un altre canvi important que s'ha dut a terme des del govern federal ha estat la “facilitació d’accés a informació publica a partir de la noció instal·lada de govern obert”, diu Babini. El fet que diferents administracions comptin amb àrees orientades a aquesta modalitat “implica major receptivitat i una acció més col·laborativa que rendeix comptes i millora el diàleg”, destaca el director d’ACCIÓ a Buenos Aires.

Els ‘peròs’ a l’exitós Estat del Benestar argentí

Amb uns 44 milions d’habitants, la seguretat social argentina s’ha de fer càrrec del 36% de la població (any 2016). En l’àmbit de desenvolupament humà, el país disposa d’una organització descentralitzada on, normalment, l’Estat finança i els governs provincials executen. Aquesta descentralització en educació, salut i altres serveis socials, però, sovint no va acompanyada de la suficient coordinació. Tot plegat provoca massa sovint superposició d’objectius, duplicació de funcions o dificultats per al control en una política social molt fragmentada on hi participen molts organismes i institucions.

"La seguretat social argentina s’ha de fer càrrec del 36% de la població"

Tot i ser un dels països de la regió amb un Estat del Benestar “exitós” i amb un dels menors nivell de pobresa; el cert és que aquesta afecta al 30 % de la població (més de 8 milions de persones). A més, la indigència toca de ple un 6,1 % de la població (1,6 milions de persones). Tot i així, la distribució de la pobresa és molt desigual. Les regions de Mendoza, San Juan, San Luis, Corrientes, Formosa, Chaco, Misiones, Catamarca, Tucumán o Jujuy són les que més ho pateixen. Aquest problema estructural té derivades en diversos àmbits en els quals les entitats catalanes poden cooperar.

Salut

La despesa estatal dedicada a la salut a l’Argentina té un nivell similar als països de l’Europa Occidental. Tot i així, el PNUD mostra resultats epidemiològics i sanitaris insatisfactoris que denoten ineficiències estructurals en l’ús dels recursos.

Hi ha problemes de desnutrició, sobretot al nord del país; però també d’obesitat que afecta cada cop més a les classes desafavorides. Entre 2007 i 2012, l’excés de pes entre els infants d’11 a 17 anys va créixer d’un 17,9% a un 27,8%. En epidemiologia, al país hi conviuen problemàtiques típiques de països en vies de desenvolupament i de països desenvolupats.

Educació, infància i adolescència

Tot i disposar d’una alfabetització pràcticament universal (98 %), els problemes es concentren en la matriculació a estudis secundaris, que es queda en el 47 %. A més, les proves PISA de 2012 presentaven resultats molt inferiors a l’estàndard de l’OCDE, especialment en matemàtiques, on obtenen un nivell per sota de països de la regió com Brasil, Xile, Costa Rica, Mèxic o l’Uruguai.

Entre els infants, però, destaca sobretot un problema de pobresa, que afecta el 45,8 % dels menors d’entre 0 i 14 anys. Fins i tot, gairebé un 10 % pateixen una situació d’indigència. De fet, l’any 2015 un 42 % dels infants vivia en habitatges amb problemes de sanejament.

Dona i igualtat de gènere

La mortalitat materna representa un problema especialment en províncies com Chaco, Jujuy o Salta. A banda d’aquests casos més extrems, però, la mitjana del país tampoc no s’ha pogut reduir als nivells dels compromisos fixats en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (3,9 % per cada 10.000 nascuts en lloc de l’objectiu de l’1,3 %).

L’avortament i les causes obstètriques directes en són les principals raons; que es podrien reduir amb accions de prevenció i una adequada atenció durant l’embaràs i el part. Alhora, la taxa de fecunditat adolescent se situa per sobre de la mitjana mundial i de la regió. No en va, una de cada sis dones té el seu primer fill abans dels 19 anys. Una circumstància que afecta especialment en llars amb ingressos baixos on les mares joves acaben abandonant els estudis. En aquest sentit, la recent despenalització de l’avortament obre una via per millorar aquesta situació.

D’altra banda, a l’Argentina es manté una divisió sexual del treball amb una important bretxa d’ingressos entre homes i dones. A més, les xifres sobre violència de gènere també han viscut un creixement destacat els darrers anys.

Addiccions

El fet que l’atenció es divideixi en diferents estaments sense una coordinació programàtica dificulta el procés de prevenció de les addicions. Des del 2010 ha augmentat el consum de substàncies il·lícites i d’alcohol entre els menors i se n’ha triplicat el consum de cocaïna. Si al 2010 l’edat d’inici de consum eren els 16 anys, al 2017 aquesta xifra es va reduir fins als 14 i mig.

Experiència a l’Amèrica Llatina

Aquesta experiència exploratòria més enllà de l’àmbit local ja l’han viscuda algunes entitats catalanes en països com Colòmbia i Xile, on ACCIÓ ja hi va organitzar missions prospectives entre 2014 i 2016. “Les entitats catalanes amb anys de funcionament podem aportar coneixement per tal que els que inicien la seva trajectòria ho tinguin mes fàcil”, assegura Asun Rodríguez, gerent del Grup Asproseat amb experiència a Colòmbia. “Conèixer la realitat dels països que estan iniciant la xarxa de cobertura social ens fa valorar molt més el nostre recorregut”, conclou.