• Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

3 eines per gestionar la morositat d’un client europeu (sense advocats)

Articles i altres publicacions

La morositat és un dels frens més importants per al creixement de les empreses dins la UE; però es pot combatre amb alguns dels instruments que posa a l’abast la Comissió Europea. Els descobrim.
09/04/2019

Tothom n’és conscient: la morositat és un dels grans problemes per a qualsevol empresa. Genera tensions de tresoreria, maldecaps financers i sovint es converteix en un fre a l’hora de pensar en projectes de creixement. “Una bona venda només és bona si es cobra”, ironitza Miguel Troncoso, soci-director de l’oficina de Brussel·les del despatx d’advocats Gómez-Acebo & Pombo.

En una de les sessions del Focus Europa, ha presentat tres instruments europeus per fer front a la morositat de clients transfronterers dins de la UE. Eines que, paradoxalment, no requereixen de la intervenció d’un advocat.

“Perquè el negoci sigui bo fins al final, s’ha de cuidar des del principi. Per tant, ha de tenir un bon contracte de base”, assegura Troncoso. “Ens ha de permetre garantir el cobrament al final”, afegeix. En aquesta preparació, d’entrada cal tenir present que “quan fem negocis amb els països de la UE, s’aplica la mateixa legislació en temes de morositat”, tal com recorda Ana Coelho, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Brussel·les.

Abans de la venda

A l’hora d’iniciar la relació amb el client, cal pensar en aspectes com la llei aplicable, el jutge competent o els interessos de demora. Tot plegat per estar preparats en el cas que es generi un deute per impagament.

“Amb els contractes bilaterals la cosa està més clara; però quan hi ha una comanda sense contracte signat són importants les condicions generals de venda (CGV) i posar en marxa mecanismes de garantia”, adverteix Miguel Troncoso.

En aquestes CGV “s’ha de fixar la garantia, la reserva de domini (el bé pertany al venedor fins que no es pagui) o la transferència de riscos des que el bé surt de casa del venedor fins que arriba a la del comprador”, enumera Troncoso.

En cas de disputa per impagament, cal recordar que la directiva europea 2011/7 permet aplicar interessos de demora d’un mínim de l’Euríbor més dos punts. “Aquest és el mínim, el podem augmentar mentre no sigui abusiu”, explica Troncoso. Els jutges europeus “comencen a considerar abusius els que superin el punt per mes (a partir del 10-12%)”, afegeix.

Aquests interessos, que es poden aplicar als 30 dies del venciment de la factura, “estan pensats com una indemnització pels diners que deixes de tenir a la caixa. Per això, a més a més, es pot preveure al contracte i a les CGV una penalització sancionadora per impagament”, detalla. 

Després de la venda

Un cop s’ha realitzat la venda, la Comissió Europea ofereix tres instruments que s’apliquen igual a tota Europa per facilitar el cobrament en els negocis entre empreses de dos estats membres. Procediments que es poden realitzar a la xarxa i sense necessitat d’advocat ni procurador.

  • Procés Monitori Europeu. Es tracta d’un procediment per a deutes reconeguts i no contestats. “Es presenta davant del jutge competent i es fa a través d’un formulari online. El jutge examina els criteris formals (si és un litigi transfronterer, si és civil o mercantil) i expedeix un requeriment oficial de pagament al deutor”, explica Troncoso. L’ordre del jutge serà executable a tota la UE si és estimada. Ara bé, si el jutge desestima, no es pot recórrer. “És recomanable quan l’altra part ha reconegut el deute”, aconsella.
  • Procés Europeu d’Escassa Quantia. Quan el deute és inferior a 5.000 euros es pot activar aquest procediment on, a diferència del Monitori, el jutge sí que entra al fons de l’assumpte. “Ens pot demanar un segon formulari amb més informació per determinar que el deute no s’ha contestat”, diu Troncoso. Un cop el jutge ho té clar, envia un formulari de contestació al demandant en 14 dies. En total, el procediment tan sols s’allarga tres mesos fins a la sentència del jutge.
  • Ordre europea de retenció de comptes. L’objectiu d’aquest procediment és l’embargament cautelar dels comptes del deutor en el cas que hi hagi un deute vençut, líquid i exigible. “Quan algú ja us ha pagat algun cop, ja saps el seu compte bancari. Si és així i sospitem que es buidarà aviat, es pot combinar amb els altres procediments perquè el jutge del país del deutor bloquegi els comptes fins que es resolgui la demanda per si ha d’acabar pagant”.