ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa
  • Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

Les vides paral·leles dels clústers bascos i catalans

Idees d'experts   David Fernández, Luis Goñi Navarro i Alberto Pezzi

25 anys després d’institucionalitzar la política de clústers, Catalunya i el País Basc comparteixen trajectòries paral·leles en el suport a un ecosistema fonamental per potenciar la competitivitat de les empreses d’un mateix negoci o cadena de valor. Al seu darrere, Navarra intenta aprendre d’aquesta experiència per fer créixer el seu propi espai de clústers.

Reunits a Barcelona a la jornada InterClústers, Alberto Pezzi (ACCIÓ), David Fernández (SPRI) i Luis Goñi Navarro (SODENA), repassen similituds, diferències i aprenentatges mutus.

11/01/2018

Catalunya i el País Basc tenen una història paral·lela en el desenvolupament dels clústers...

David Fernández: No sé si Catalunya va ser uns mesos abans que el País Basc o no, però va ser al mateix any. A Catalunya mencioneu el 1992 com l'any de l'activació i nosaltres també parlem d’aquest any. Abans, però, al 1990 ja comencen les converses i el mapeig. Cal tenir en compte que el clúster és un fenomen que es produeix en el territori. Si agafes un mapa veus que en determinats llocs es concentren empreses d'una determinada branca econòmica, un centre tecnològic que els dóna servei o una universitat amb titulacions relacionades. Això és el clúster natural. La iniciativa clúster es produeix quan hi ha un esforç organitzat d'agents d'aquell ecosistema per ajuntar-se, col·laborar, compartir informació.

Alberto Pezzi: El tema clústers era força desconegut tot i ser un fenomen que ja existia. No és una invenció de policy makers, aquí a Catalunya tenim algun exemple de clúster natural que existeix, com el de curtidors de la pell a Igualada, des del segle XVII. Però al 1990 es publica el llibre de Michael Porter (The Competitive Advantage of Nations, Harvard Business Review) on assenyala la presència de clústers. Alhora, ofereix una sèrie d'eines que permeten utilitzar l'instrument del clúster com una nova visió del desenvolupament econòmic local per passar de la teoria a la pràctica. Tant a Catalunya com al País Basc coincideix que en aquell moment hi ha dues persones al Govern que tenen una vinculació amb Porter: Antoni Subirà i Jon Azúa. Ells veuen aquesta oportunitat i encarreguen un mapeig dels clústers naturals que hi ha als dos territoris. A partir d'aquí es comença a aplicar en casos concrets, que a Catalunya van ser el de la pell a Igualada i el del moble a la Sénia.

Hi va haver relació entre els dos territoris durant aquest procés?

AP: Sempre hi ha hagut un cert contacte. Els camins d'implementació de la política de clústers a Catalunya i al País Basc crec que han estat paral·lels amb algunes similituds, però també amb algunes diferències. Una de les fonamentals és que al País Basc es van definir des del principi les associacions i es van institucionalitzar, mentre que a Catalunya aquest procés va començar més tard i al principi hi havia més iniciatives vinculades a projectes.

DF: Al País Basc tot aquest procés es va viure en un context molt particular que era passar d'una economia amb una indústria potent durant la segona meitat del segle XX a uns anys 80 de crisi, obsolescència en la indústria i falta de competitivitat global. Hi havia l'impuls que calia actuar. Quan es comença a pensar a activar aquestes iniciatives clústers de seguida es fa el mapeig per veure quins actors hi ha al territori i animar-los a institucionalitzar aquest concepte. El Govern ajunta diversos actors i els anima a treballar en la competitivitat, a col·laborar.

A Navarra la història de la política de clústers és més recent...

Luis Goñi Navarro: Navarra ha tingut diversos intents i no ha acabat d'arrencar bé. En un primer moment potser hi va haver un impuls excessivament públic que no va aconseguir activar empreses tractores. I en un segon moment es va caure excessivament en les entitats privades sense un acompanyament públic i tampoc va acabar de funcionar. Ara estem en un moment on intentem alinear les necessitats del territori, la política industrial i la d'innovació, amb les necessitats de les empreses i les organitzacions clústers; que són el paraigua que tenim des dels governs per contactar directament amb les empreses. És l'intermediari que permet canalitzar l'interès públic amb les necessitats de les empreses.

Es podria dir que Navarra s’ha inspirat en territoris com Catalunya i el País Basc per aprendre de la seva experiència?

LGN: Per descomptat! Tenim la sort de tenir germans grans que porten 25 anys d'avantatge sobre nosaltres. La política de clústers actual del Govern de Navarra data del 2016, que ha estat el primer any d'ajudes. Durant aquest inici vam venir a Catalunya per veure què es feia aquí i per no cometre els mateixos errors que ja havíem comès i que a ACCIÓ ja es coneixien. Amb el País Basc, evidentment, la proximitat és el nostre dia a dia i hem parlat molt amb ells. Intentem no començar des de zero, sinó sumar-nos a l'aprenentatge existent.

En el dia a dia, quines diferències hi ha en la manera de treballar dels clústers en aquests territoris?

DF: La feina és semblant. En un principi a Catalunya es va partir de microclústers més enfocats territorialment i sectorialment; mentre al País Basc segurament eren més amplis i amb més associats. En el moment actual potser el model persisteix en el fet que tenim un clúster d'Energia i dins seu diverses cadenes de valor: eòlica, solar, etc. O un clúster d'alimentació on està tot junt. A Catalunya hi ha un clúster d'alimentació gurmet, per exemple, una mica més enfocat.

AP: Els serveis i activitats són bastant similars. Les diferències més evidents és que a Catalunya fa uns 10 anys es va intentar renovar el portfoli d'iniciatives clústers i es van impulsar alguns no tan convencionals i més transversals com el Kid's Cluster o el de l'Esport; i en d'altres molt grans afegir-hi temes com el mercat, que és el cas del clúster gurmet.

LGN: En el cas de Navarra crec que la mida importa, en diversos sentits. Cadenes de valor que tinguin força i massa crítica empresarial i tecnològica suficient, en tenim quatre o cinc. Quan tens un territori petit, la varietat d'agents que necessites per generar una estructura amb sentit pot ser molt més àmplia que la segmentació que pugui fer Catalunya amb els seus clústers. Això sí, la mida petita també fa que la interrelació d'agents i les connexions siguin molt més ràpides. Per nosaltres accedir al Govern de Navarra és molt fàcil i connectar els punts és més àgil.

Com es veu des de fora l’ecosistema de clústers català?

DF: Per part nostra, ens sembla molt interessant aquest programa de serveis especialitzats per clústers. Nosaltres ho hem intentat treballar també amb formació, però no d'una manera tan sistemàtica com es fa aquí.

LGN: Des de Navarra el veiem com un ecosistema avançat i madur, amb la curiositat que Catalunya té el “clúster” que treballa sobre clústers. Les organitzacions especialitzades de suport als clústers són a Catalunya: el TCI, Esade, Iese amb formació especialitzada, consultories molt especialitzades. Teniu el “metaclúster”! És una trajectòria envejable de la que hem d'aprendre.

Els clústers dels tres territoris us heu trobat en aquesta jornada Interclústers. Quin ha estat l'objectiu?

AP: L'objectiu és molt clar: buscar sinergies i col·laboracions. Els clusters managers dels diferents territoris es reuneixen i poden desenvolupar col·laboracions, projectes, conèixer-se. També s'aprofita perquè hi hagi un major coneixement de les polítiques per intercanviar idees i bones pràctiques.

DF: Aquesta forma pràctica d'aprendre de l'experiència d'altres és el millor aprenentatge per a l'acció.

LGN: Venim amb l'objectiu d'aprendre dels millors, que els tenim molt a prop. El País Basc i Catalunya tenen una trajectòria de la que volem aprendre perquè és un tema on hi ha molta teoria que sovint és difícil de digerir. Si véns aquí pots parlar de coses concretes: què passa amb la junta directiva, com atrec més empreses, com ho faig perquè s'apuntin a més projectes. La lletra petita de la política és la que ens interessa. A més, el cluster manager per definició és una posició solitària, on tens un munt d'empreses que et manen, un Govern que espera moltes coses de tu i et trobes sol gestionant-ho. Que es vegin i parlin entre si és molt bo.