Els 7 punts que oblidem a l’analitzar una inversió internacional

Sabem que qui no arrisca, no pisca. Que per lluir s’ha de patir. I els negocis no se n’escapen. Per créixer cal invertir, realitzar projectes d’expansió que ens portin a explorar i aprofitar nous mercats. Però la il·lusió per anar endavant no ens ha de fer oblidar la necessitat d’una anàlisi completa i exhaustiva, especialment quan hi ha tants factors que poden tenir impacte en una inversió internacional. Jordi Fabregat, director de l’Executive Master en Direcció Financera d’ESADE, n’ha parlat en un dels Esmorzars de Finançament d’ACCIÓ. Amb ell descobrim els 7 punts que sovint oblidem a l’analitzar una inversió internacional. Recordem-los.

1. El director general té la visió global. “Un procés d'internacionalització ha de començar pels socis o propietaris perquè és un tema estratègic”, planteja d’entrada el professor. Ja sigui en una gran empresa o en una pime, l’anàlisi de la inversió no pot quedar només en unes soles mans. “Ho ha de coordinar el director general perquè implica aspectes de totes les àrees funcionals. Quan volem obrir una fàbrica al nord d'Àfrica hi intervenen temes de màrqueting, de fabricació, financers, etc.”, recorda Fabregat. I si és una microempresa? “Cal veure el cost d'oportunitat: si amb la gent que som ho podem fer nosaltres, si hem de fitxar algú i, en aquest cas, quin perfil hauria de tenir”
2. Separar l’anàlisi de la inversió en actiu i la del finançament. Quan ens plantegem una inversió, i encara més si és internacional, el professor d’ESADE ressalta la necessitat de dividir l’atenció en les dues cares del balanç: actiu i passiu i patrimoni net. D’aquesta manera, l’anàlisi requerirà estudiar per una banda el comportament del flux de caixa (actiu) i del cost del finançament (passiu i patrimoni net)
3. El que no veiem al flux de caixa. “Amb el flux de caixa sovint la gent es queda només amb el compte de resultats. És a dir, que comences a vendes i acabes al benefici”, il·lustra Fabregat. Aquesta visió simplificada obvia una part molt important: “les inversions que hauràs de fer en el futur. No aquí, sinó en actius fixos, clients o estocs. Tu obres una botiga, però l'has d'omplir de gènere. I això a vegades és molt important a nivell de diners”, afegeix. Al capdavall, amb el flux de caixa “tothom pensa en les vendes o el cost de personal. Però si vas a un país clarament diferent també has d'assabentar-te bé de quins són els contractes que es fan amb el personal, si són a curt o llarg termini, els creixements de salari previstos, etc. Hi ha una dinàmica que pot ser molt diferent de la del teu país d'origen”, adverteix
4. Els costos (ocults) del finançament. La part del passiu també “és complicada perquè no només has de definir quina proporció de fons propis i de deute hi posaràs; sinó també tenir en compte la fiscalitat del país de destí”, diu el professor d’ESADE. En funció dels costos que tingui “has de decidir si t'endeutes o no allà, o si ho fa la matriu i després t'envia els diners”. Tot plegat són moltes variables i costos diferents que poden tenir condicionants. Per exemple, “potser no m'endeutaria tant però com que en aquest país no em deixen repatriar dividends portaré molt pocs diners meus i la resta serà deute demanat al país de destí”
5. El que cal saber del país on vull invertir. El més evident en l’estudi d’un mercat és conèixer el creixement del PIB, la població, la distribució de la renda o els competidors i la seva estructura de preus. Per Fabregat, però, cal anar més enllà i descobrir, per exemple, quines són les seves limitacions per saber quines millores hi podem aportar. “Conèixer bé el país té molts aspectes. Sovint només veiem el producte, però no la distribució: hi ha problemes a la duana?”, exemplifica. Són tantes les variables que hi operen que el professor recomana aprofitar avantatges com les Oficines Exteriors d'ACCIÓ o els Chapters d’ESADE. “Pregunta als que hi són, demana consell i recull totes les opinions possibles
6. Els 3 mètodes per donar el sí. Per Jordi Fabregat, una inversió val la pena si els tres principals mètodes de selecció hi aporten una valoració favorable: el payback, el Valor Actual Net (VAN) i la TIR. “El payback és el temps que triguem a recuperar la inversió. Si tu vols obrir un restaurant i et planteges recuperar la inversió en menys de 4 anys, calcules el payback i si et surt 5 anys dius que no i si són 3 dius que sí”, resumeix. El Valor Actual Net, al seu torn, “et diu quins diners aconseguiràs en el futur, portant-los a avui amb la taxa d'actualització (que és la rendibilitat que volen els que ens deixen els diners)”. En definitiva, “si ara poso 100, el que rebré en valor d'avui ha de ser més d’aquests 100”. L'últim és la rendibilitat, recollida en la popular TIR. “La rendibilitat que ens han de donar els actius ha de ser superior al cost dels recursos”, evidencia Fabregat. I és que “si el banc em deixa diners al 3%, perquè jo en pugui guanyar he d'invertir-los al 4%”, exemplifica
7. L’assessorament especialitzat. “És molt difícil que a casa teva tinguis prou know-how en tots els aspectes”, insisteix el professor d’ESADE. “T'has d'assessorar i anar a buscar mercantilistes, fiscalistes, financers, assessors de producte o enginyeria tècnica; depèn del que vulguis fer”. Tirar pel dret sense assessorar-se correctament, “et pot fer equivocar de forma terrible”, conclou.