• Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

Com detectar les pimes i startups que menteixen

Idees d'experts   Oriol Amat, Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF i president de l'ACCID

L’economista Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF i president de l’ACCID, analitza els fraus més habituals en pimes i startups, els motius per dur-los a terme i els perfils més corrents de defraudadors. Però també el més important, els senyals que poden ajudar a detectar-los.
18/04/2018

“De cada 10 empreses que us mireu els números, quatre us enganyaran”. Oriol Amat ens posa sobre la pista d’una realitat que no agrada, però que cal assumir. “La majoria de les decisions empresarials es basen en els números: una comada, una associació, un acord o una inversió”. Si aquests no són els reals, els problemes tot just acaben de començar.

En un dels Esmorzars de Finançament d’ACCIÓ, Amat ha exposat els principals fraus que es produeixen a les empreses, les motivacions més recurrents i els senyals que poden alertar-ne. De cada 100 fraus que es descobreixen, 42 són per delació, 25 per casualitat, 16 pels controls d’empresa, 14 per auditoria interna i 3 per auditoria externa.

Per tot plegat, Amat reivindica que “quan ens arriben uns números hem de ser més escèptics”. En aquesta entrevista, se centra especialment en els fraus que es produeixen en les petites i mitjanes empreses i les startups.

El 25% del frau s'acaba descobrint per casualitat. Som massa ingenus amb els números?

Diria que pequem de ser una mica naïfs en relació amb els números. L'experiència de molts fraus demostra que quan una rebem uns números, d'un client o d'una empresa, la primera reacció que hauríem de tenir és ser una mica escèptics i qüestionar-ho. Hauríem de fer una sèrie de proves i si veiem que la informació és de qualitat i que no hi ha senyals d'alerta, fantàstic. No hem d'oblidar que l'engany comptable genera pèrdues molt importants. Vol dir que acabes venent a un client que després no et paga o que acabes comprant una empresa que després no val res. Com que el que pots perdre és tan important, val la pena en el moment zero tenir un punt d'escepticisme.

A aquesta manca d'escepticisme hi sumem massa tolerància als maquillatges legals? No ens indignen prou?

Que bona part dels enganys siguin legals realment és un problema. Fa poc una empresa nord-americana deia que a Espanya paga un impost de societats del 0,3%. El que fa és utilitzar unes estratègies de tipus legal que li permeten finalment tenir aquesta tributació. Això potser és legal, però ens podríem plantejar fins a quin punt és ètic. El problema és que quan enganya a Hisenda ens està enganyant a tots perquè significa menys diners per a salut o educació. L'engany legal no deixa de ser un engany, però hi ha qui ho accepta.

Hi ha relació entre la mida de les empreses i el tipus d'engany que realitzen?

L'engany és independent de la mida de l'empresa. El que és veritat és que a mesura que la mida augmenta, l'engany és més sofisticat. Una empresa petita el podria fer amagant unes vendes i, en canvi, una gran empresa el podria fer a través de filials en paradisos fiscals. Segons la dimensió tenen més coneixements i recursos per fer enganys més sofisticats. Però els estudis que s'han fet mostren que un 40% de les empreses menteixen, independentment de la seva mida. Això sí, l'engany varia molt per països. És més freqüent als països mediterranis, llatinoamericans, asiàtics i africans. Per contra, és menys freqüent als països nòrdics i anglosaxons.

"A mesura que la mida de l'empresa augmenta, l'engany és més sofisticat"

Aquestes diferències entre països s'expliquen per la combinació de cultura i legislació?

Tot influeix, però la cultura és molt important. Al món nòrdic i anglosaxó l'engany té un nivell de tolerància molt baix. Hi ha ministres que dimiteixen per haver fet un plagi en una part de la tesi. Aquí hi ha algú que no ha fet la tesi i no dimiteix...

Quins són els enganys més freqüents entre pimes i startups?

El més habitual és retocar les despeses discrecionals, aquelles on pots fer interpretacions subjectives, com en les amortitzacions. Tens una màquina i has de pensar com s'ha desgastat a final d'any. A cada sector hi ha unes taules i unes pràctiques més comunes, però hi ha empreses que decideixen no amortitzar i els fa pujar el benefici. També hi ha les despeses que no es comptabilitzen o les vendes inventades. Fins i tot es pot fer amb connivència amb una altra empresa: jo et venc coses a tu i tu a mi, però en realitat no ens venem res. L'empresa petita fa maquillatges menys sofisticats.

És el que anomena maquillatge conservador...

La petita o mitjana empresa està preocupada per pagar menys impostos. I per intentar-ho a vegades es pot fer aquest maquillatge amagant vendes. Amb IVA o sense IVA? És l'engany més habitual.

Un dels elements clau per cometre frau és tenir-ne l'oportunitat. Que les pimes i startups estiguin menys auditades també hi "ajuda"?

I tant. Tot i que la majoria dels fraus no es detectin amb l'auditoria, el fet que n'hi hagi redueix les oportunitats per defraudar. Quan un comptable o un directiu sap que tindrà una auditoria, té molta més cura amb el que fa perquè allò es revisarà. Hi ha dues tècniques molt bones per reduir el frau: una és fer auditoria i la segona és tenir un canal anònim de denúncies. Les empreses que tenen un canal anònim vol dir que tenen un sistema pel qual qualsevol treballador pot denunciar coses.

"El més habitual és retocar les despeses discrecionals, com en les amortitzacions"

Tenint en compte que la gran majoria d'empreses a Catalunya tenen menys de 10 treballadors, és factible que puguin crear aquests canals anònims de denúncia?

És veritat, però un canal anònim també pot ser posar una bústia i que la gent hi pugui deixar suggeriments i denúncies. Les empreses amb més dimensió poden tenir més fàcilment aquest canal anònim, que sovint està subcontractat a una altra empresa. És una eina molt útil per reduir el frau. Hem de pensar que els grans escàndols normalment es descobreixen gràcies a denúncies.

Parlem del perfil del defraudador. Qui acostuma a cometre el frau?

Cada any es fan estudis sobre els perfils dels defraudadors. Normalment el fan els homes de més de 45 anys, que porten un mínim de 5-8 anys a l'empresa i que, per tant, en coneixen tots els mecanismes interns. També acostumen a ser persones amb un nivell elevat de confiança dins l'empresa, que estan en departaments financers o en la direcció general. Aquest és el retrat robot.

I quina és la motivació més habitual del frau en pimes i startups?

En les pimes és el de pagar menys impostos. En startups l'interès és fer veure que la companyia va millor del que realment va per aconseguir finançament o per vendre-la. Al final, és una motivació econòmica: aconseguir diners del banc, d'uns inversors o d'uns socis.

"En startups l'interès és fer veure que la companyia va millor del que realment va per aconseguir finançament o per vendre-la"

Els inversors, que estan constantment parlant amb emprenedors i examinant projectes, poden desenvolupar una capacitat per detectar quan hi ha frau? Com ho fan?

I tant! Primer s'han de fixar en els senyals personals, veure el perfil dels emprenedors. Comprovar si hi ha senyals d'ostentació, de luxe. Comprovar que són persones humils i treballadores. Després cal mirar l'organització. Si té sistemes retributius amb stock options que fomentin que la gent pugui voler enganyar amb els números. Si tenen codi ètic, uns valors. Hi ha els indicadors operatius: van obrint o tancant botigues? Augmenten o disminueixen els treballadors? Els indicadors operatius han de coincidir amb els números. I finalment els indicadors financers, comparar el benefici amb la caixa. Quan hi ha discrepàncies, és un senyal que potser t'estan enganyant.

Una voluntat excessiva d'exposició mediàtica també pot ser un senyal?

Sí, les persones humils i poc arrogants són menys propenses a cometre frau. Dels grans empresaris de l'any a Espanya dels últims 20 o 30 anys, diversos han acabat a la presó. Hi ha un perfil que es repeteix bastant, el de l'empresari molt mediàtic que quan l'empresa comença anar malament, acostumat a que tothom el feliciti i li donin premis, tendeix a enganyar. Per tant, un perfil en el que podem confiar més és en el de la gent humil.

I si t'acusen d'enganyar amb els números, què pots fer com a pime o startup per defensar-te si no és veritat?

Ensenyar els comptes auditats, per exemple. Si t'acusen d'enganyar amb les vendes, mostra l'informe de l'auditor que confirma que són reals. Si a algú l'acusen d'una cosa falsa, s'han de posar els temes a mans de la justícia. Quan t'acusen amb mentides, normalment ho pots demostrar.

Serveis relacionats

Esmorzars de finançament

Descobreix cada mes les últimes tendències en finançament alternatiu