• Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

Una pime a qui Agile ha canviat la vida

Idees d'experts   Inèdit Software

Inèdit, desenvolupadora de software pel sector tèxtil, ha trobat en la gestió àgil de projectes a través de Scrum una via per millorar els resultats i mantenir sempre motivat el seu equip

Quan al 1991 alguns dels antics treballadors de Binfo van engegar Inèdit per vendre serveis de software, comercials i programadors es reunien en un bar. Poc a poc, i aprofitant l’especialització en programari per a indústria tèxtil que la seva ubicació al Maresme els permetia, l’empresa va anar creixent i consolidant-se. “Arriba un moment que ja no podem seure tots al bar i parlar del que fem. El creixement ens ha obligat a reinventar la manera de treballar”, relata Oriol Martínez, business developer d’Inèdit, en un dels Esmorzars d’Innovació organitzats per ACCIÓ.

Aquesta nova manera de treballar ha passat per l’aplicació de la gestió àgil de projectes, l’anomenat mètode Agile. El seu és un exemple de pime que ha trobat en eines com Scrum la manera de multiplicar els seus resultats i mantenir a l’alça la motivació del seu equip.

"La metodologia Agile ha permès a Inèdit multiplicar els seus resultats i mantenir a l’alça la motivació del seu equip"

“Necessitem que tots els programadors estiguin alineats, que tots sàpiguen el que fa l’altre perquè tots els programes són transversals”, diu Martínez. Inèdit crea diversos programes per a la indústria tèxtil digital. “S’estan fabricant i comprant impressores tèxtils de gran format i nosaltres en fem el software. És un mercat petit però amb molta oportunitat de créixer”, explica. Amb la intenció que tots els programes de l’empresa “siguin coherents”, Inèdit impulsa la comunicació entre tots els seus programadors.

Primer intents

Abans d’aplicar la metodologia Agile, a Inèdit havien provat altres receptes per pal·liar inconvenients com la manca de comunicació o de motivació entre els programadors. “Vam pensar que ho arreglaríem amb un coach, que va posar les piles a l’equip directiu, però no als programadors”, reconeix Martínez. Ni tan sols un director extern, que va durar sis mesos, va poder corregir aquesta tendència.

Tot va canviar amb l’aposta per aplicar Scrum. “És una metodologia de treball amb unes petites normes molt clares que l’equip acaba completant”, resumeix Oriol Martínez. Amb Scrum l’equip és el responsable que les coses surtin bé i, si no, de buscar les solucions. “Aquesta responsabilitat de l’equip fa que ningú s’escaquegi. Tothom vigila que tot funcioni bé”, celebra.

A la pràctica, la gestió àgil de projectes es tradueix en un timebox amb uns plannings de 15 dies laborals. “Preparem una feina que els desenvolupadors es veuen amb cor de fer en aquest temps. Hi ha un product owner, que és qui ordena les prioritats; i un scrum master, “la persona que procura que tota la teoria s’apliqui”. Tot plegat combinat amb els clients, grup que també integren els comercials de l’empresa, que són els que acaben enriquint el llistat de feines.

"Amb Scrum l’objectiu és dividir els grans projectes en petites tasques"

“Cada dia 1 dels 15 mirem les prioritats i l’equip decideix què es pot desenvolupar entre el que s’ha dividit en tasques molt petites que siguin entregables”, diu Martínez. Al capdavall, l’objectiu és dividir els grans projectes en petites tasques.

Aquesta divisió i planificació de 15 dies compta amb reunions diàries a peu dret. “El primer que fan cada dia els programadors és explicar-se el que han fet el dia anterior, fet que els permet demanar suport per a la tasca del dia si s’han encallat”. Un compromís que tot i semblar senzill “agilitza i evita que hi hagi tasques encallades durant dies quan tenen algú al costat que els podria ajudar”.

Al final dels 15 dies arriba l’sprint review, una reunió amb tot l’equip on els programadors ensenyen el que han fet en aquest període. “Estan contents perquè poden veure la reacció que genera el que han creat”, valora el responsable d’Inèdit.

Superar les pors

Implementar un canvi d’aquesta mena en la manera de treballar genera, inevitablement, certes reticències. “Hi havia pors inicials a fer tantes reunions, als worklogs (apuntar les tasques de cada hora), a compartir projectes o a la desaparició del product manager”, enumera Martínez.

Un cop posat en pràctica, el fet de disposar de tres llistes: to do, progress, done; o d’anar apuntant a què es dedica cada hora, permet disposar de gràfiques com el BurnDown Chart. “Ens mostra si arribarem a temps d’entregar-ho tot”, explica Martínez. Així doncs, l’empresa obté una eina que monitoritza en temps real l’estat de la feina i, si aquesta s’endarrereix, permet avisar els comercials perquè parlin amb els clients i matisin les seves expectatives.

“Els avantatges d’aquesta metodologia és que tenim tota la feina molt més organitzada. Podem planificar molt millor cap a on volem anar”, resumeix el responsable d’Inèdit. “Tothom obté una visió general del que fa cadascú, es detecten embussos i es protegeix l’equip”, afegeix. Per Martínez, que la responsabilitat sigui del grup és “molt bo, tothom s’avalua públicament, s’eviten escaquejos i es genera la satisfacció d’entrega”.

Serveis relacionats

Esmorzars d'Innovació

Descobreix les millors experiències de gestió de la innovació a l'empresa