• Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

El Canadà i el Japó, l’aposta segura del sector 'biotech'

Articles i altres publicacions

Un sistema sanitari proper a l’europeu que facilita l’entrada a Nord-Amèrica i el mercat innovador per excel·lència que ha d’afrontar un important envelliment de la població. Dues cares d’una mateixa moneda que s’erigeixen en grans oportunitats per a la biotecnologia catalana

El sector biotecnològic agrupa a Catalunya unes 500 empreses que representen el 6% del PIB amb una facturació d’11.000 milions d’euros anuals. Es tracta, doncs, d’un dels sectors més dinàmics i innovadors de la nostra economia; però també d’un dels més interessats a establir connexions internacionals en un mercat plenament global com el de la salut. En aquest sentit, dos països sobresurten entre els objectius que ha de tenir l’empresa biotech catalana: el Canadà i el Japó.

El Japó, l’obertura de la potència innovadora

El Japó és el segon mercat farmacèutic del món i el líder en importacions del sector. Un mercat tradicionalment força tancat, però que la globalització obliga a internacionalitzar. El potencial japonès busca col·laboracions tecnològiques o comercials que generin un intercanvi positiu per a totes les parts; acords per desenvolupar nous medicaments i incorporar noves tecnologies on hi tenen molt a dir les empreses catalanes.

Per tal de conèixer de primera mà aquestes oportunitats, un any més la fira BioJapan (10-12 octubre 2018) serà una cita obligada i per a la qual ACCIÓ hi organitza una Missió Empresarial. Es tracta d’una ocasió idònia per comprendre sobre el terreny les particularitats d’un mercat singular. L’habitual caràcter conservador i la barrera idiomàtica requereixen paciència i perseverança per tenir-hi èxit.

"El potencial japonès busca col·laboracions tecnològiques o comercials"

“És molt difícil les primeres vegades que hi vas ser capaç d'aconseguir clients. Requereix un treball continuat per conèixer personalment els teus interlocutors”, assegura Javier Terriente, director científic i cofundador de ZeClinics, empresa que ha participat en les dues darreres edicions de BioJapan gràcies a les Missions organitzades per ACCIÓ i Biocat. “Has de ser bo en el que fas i, a més, semblar-ho. Les relacions personals són molt importants”, recalca. Això sí, valora que un cop s’estableix aquest contacte “després són molt lleials”.

Per facilitar aquest vincle personal, ser capaç d’acostar-s’hi en japonès generarà seguretat en els interlocutors. Un propòsit que l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Tòquio facilita, amb un equip expert i nadiu que no només ajuda les empreses catalanes en la traducció de les seves presentacions, sinó que també les adapta a la idiosincràsia del país i del sector. Una tasca crítica que se suma a la del seguiment i identificació de socis potencials que poden passen desapercebuts d’entrada per a les companyies que tot just fan les primeres passes al Japó.

Aquesta tasca de “scouters d'empreses que s'ajustin al teu perfil t'ajuda a establir-hi relacions”, apunta Imma Abella directora de la Unitat de Diagnòstic de Laboratoris Rubió, que també ha treballat aquest mercat els darrers anys. Això sí, adverteix que “cal un treball previ per saber què t'interessa de cadascuna de les empreses amb les que et reuniràs. I en això ACCIÓ t'hi ajuda molt”.

ZeClinics, que dóna servei a altres empreses farmacèutiques fent servir un organisme model innovador que s'anomena peix zebra, és una de les empreses catalanes que té en el Japó un mercat interessant per la seva elevada despesa farmacèutica i la presència de moltes de les empreses més importants del sector farmacèutic i biotech. “Com que oferim serveis, és interessant ser-hi presents. Hi tenim un agent comercial per fer un seguiment durant tot l'any més enllà de les fires”, assenyala Javier Terriente.

Per a Rubió, ser al Japó suposa també disposar d’una “porta d'entrada a altres mercats interessants. Anar a la BioJapan és fer-ho també a la Xina i a Corea”, destaca Imma Abella. L’empresa, que entre molts d’altres productes ha desenvolupat un test de diagnòstic in vitro per calcular el risc cardiovascular pel colesterol anomenat Liposcale, apunta cap a un dels àmbits amb més futur al Japó: la medicina preventiva. “Ens interessa llicenciar a fora la tecnologia Liposcale, comercialitzar-la internacionalment”.

El Canadà, l’entrada “europea” a la salut nord-americana

El Canadà és el segon país del món amb major número d’empreses biotecnològiques, gran part de les quals focalitzades en salut humana. A més, les deu empreses farmacèutiques més grans del món operen en un país que es troba entre els líders en l'àmbit de les vacunes, el diagnòstic in vitro, les neurociències, la cardiologia, els implants i el material dental. 

Per tal de facilitar-hi l’accés, ACCIÓ hi ha organitzat una Missió Empresarial a la Health Innovation Week de Toronto (9-13 abril 2018), on cada cop més la biotecnologia hi té un paper protagonista amb esdeveniments com el RESI o el TOHealth Summit.

Un mercat que també interessa a Laboratoris Rubió. “El Canadà és un país petit i americanitzat, però el seu sistema sanitari és molt més proper a l'europeu que el dels Estats Units”, destaca Imma Abella.

Precisament, les maneres europees del Canadà el fan un mercat òptim per establir-hi partnerships i assentar les bases d’una futura entrada als Estats Units. “Tenen una indústria farmacèutica molt bona; i tot i que els Estats Units és el mercat gran, és més fàcil associar-te amb una empresa canadenca per la mida similar a la nostra de les seves empreses”, valora Abella.

"Les maneres europees del Canadà el fan un mercat òptim per establir-hi partnerships"

Més enllà de ser una possible porta d’entrada als Estats Units, el Canadà en si mateix ja resulta un mercat d’allò més interessant. “Hi ha 36 milions de persones amb un alt poder adquisitiu amb una demografia que tendeix a l’envelliment”, ressalta Geneviève Abbott, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Montreal, una magnífica eina gràcies al seu servei personalitzat de recerca de socis comercials. A més, afegeix, “el país ofereix una cobertura del 100% en la sanitat pública per a la majoria de serveis”.

Als avantatges de disposar d’un sistema sanitari familiar a l’europeu, el Canadà hi ha sumat darrerament els que ofereix el Tractat de Lliure Comerç amb la UE (CETA). Concretament, precisa Abbott, “Espanya es beneficiarà de l’eliminació de drets de duanes en les exportacions de productes farmacèutics”. Alhora, el CETA també facilita l’accés de les empreses europees a la contractació pública canadenca.