• Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

"A l'Àsia hi hem de ser, és el nou centre de l'economia mundial"

Idees d'experts   Oriol Farrés

Oriol Farrés és politòleg especialitzat en Relacions Internacionals. Des del CIDOB, ha desenvolupat una extensa carrera d'investigació en política comparada i anàlisi de conflictes sobretot a la regió de l'Àsia i el Pacífic, alhora que coordina l'Asia Pacific Yearbook.

Tot plegat el converteix en una veu més que autoritzada per analitzar les característiques i potencials d'un dels mercats del moment i del futur, l'asiàtic.

05/04/2013

Oriol Farrés

 

Oriol Farrés a la sala d'actes del CIDOB, al centre de Barcelona. 

 

Quins són els motius del potencial asiàtic en l’economia mundial del moment?

Principalment l’auge de l’Àsia s’explica pel creixement sostingut de les seves economies, que progressivament van incorporar-se a l’economia mundial des de la reconstrucció del Japó, l’auge dels tigres asiàtics, i des de finals dels 80, de l’obertura de la Xina a l’economia mundial. Això ha capitalitzat aquestes economies amb un flux constant d’inversions exteriors i un superàvit comercial amb la resta del món, gràcies a la seva enorme competitivitat en manufactures, propulsades per la globalització. L’Àsia segueix disposant d’enormes quantitats de població disposada a treballar més per menys, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i incrementar el seu consum. Tant sols a la Xina, centenars de milions de persones han sortit de la pobresa en els darrers anys, mentre que a l’Occident, cada cop més persones veuen com es deteriora el seu nivell de vida. És, doncs, un fenomen de transferència de les esperances i les expectatives, d’occident a l’orient, i també de nord a sud.


Quins avantatges respecte d’altres mercats ofereixen els asiàtics emergents?


Oriol FarrésL’avantatge principal que ofereixen és al mateix temps, el principal obstacle: Àsia és el lloc on cal ser, és el nou centre de l’economia global i un mercat cada cop més atractiu per als productes catalans i espanyols, a causa de la creixent massa de consumidors amb capacitat i desig d’adquirir nous productes. Només a la Xina, existeix una classe mitjana emergent que avui ronda els 300 milions de persones. En un moment com l’actual, de contracció del consum intern en molts dels nostres tradicionals mercats, ens empeny a la conquesta de nous mercats. El dinamisme dels mercats asiàtics és una de les respostes a la nostra necessitat d’exportar. Tant sols cal tenir en compte que com a regió llunyana geogràfica, i molt heterogènia culturalment, presenta reptes que cal afrontar obtenint la millor informació possible i el màxim de suport institucional. Com assenyala l’expert en màrqueting d’ESADE, Manu Sánchez Monasterio, “la Xina avui és la Champions League”, un entorn molt competitiu. Es pot veure com una cursa molt dura, amb un gran premi al final.


Segons les dades del BBVA Research sobre els EAGLES, els tres primers països en contribució al creixement mundial dels propers 10 anys són la Xina, Índia, Indonèsia. Què se’n pot extreure d’aquestes dades?

Que molt probablement es mantindran les dinàmiques actuals de desplaçament del centre de l’economia mundial al Pacífic, i que ambdues ribes seguiran beneficiant-se d’una creixent regionalització comercial i financera. Cal subratllar l’èxit de les transformacions a la Xina, que malgrat l’impacte de la crisi financera global, ha estat capaç de sostenir un nivell exemplar de creixement econòmic (a l’entorn del 8% anual) i que consolida el paper de la Xina i de l’Àsia Oriental com a veritable motor de l’economia mundial. En termes de creixement a la riquesa mundial, no hi ha dubte que si es mantenen les condicions actuals, el Pacífic emergent serà el nou eix central. Citant precisament dades de l'informe del BBVA al que fèiem referència, aquests tres països --que lideren el rànquing-- seran els responsables del 47% del creixement mundial (i només la Xina, el 31,6%).


Tot i pertànyer al mateix continent, de ben segur que hi ha diferències importants entre aquests mercats. Quines són?

A grans trets, la Xina és el mercat més gran i atractiu, gràcies al desenvolupament d’una classe mitjana ampla i a una aposta per les infraestructures que està aconseguint vertebrar el mercat. Malgrat tot, és encara un país amb grans disparitats geogràfiques entre les regions costaneres o les grans ciutats, i les àmplies zones rurals de l’interior. Això ha provocat enormes migracions internes sense precedents, i nous reptes per al govern, que fins avui ha estat capaç de dirigir aquest procés amb èxit.


Oriol FarrésL’Índia és també un país-continent, un context total en si mateix, amb valors i creences propis i únics. Un dels principals punts a favor de l’Índia és l’ampli coneixement de la llengua anglesa, que li obre noves oportunitats de negoci de cara al món anglosaxó i que difumina la barrera lingüística que continua sent molt més present a la Xina. Després de dècades d’estancament, l’economia índia s’ha contagiat d’un nou entusiasme i les seves grans empreses (del sector de la metal·lúrgia o l’automòbil) comencen a sortir al món. Es tracta també d’un país potent en sectors tecnològics com la creació de software o el farmacèutic. Malgrat tot, encara presenta dificultats per a un empresari que es vulgui establir al país, que es vinculen a les peculiaritats del sistema político-administratiu i la pròpia societat índia, estratificada i encara amb enormes reptes de pobresa, desigualtat de gènere i benestar general de la població. En el mig termini, però, cal pensar que l’Índia serà capaç de fer valdre la joventut de la seva població i treure encara més profit a les xarxes de diàspores, que tant bon resultat li han donat a la Xina.

Indonèsia també camina amb pas ferm després de l’impacte de la crisi financera que al 1997 va provocar el col·lapse de les economies regionals. Amb 250 milions d’habitants, la meitat dels habitants de la UE, Indonèsia és el primer país musulmà i el gegant de la regió del sud-est asiàtic. Després d’una forta aposta per la inversió i la construcció d’infraestructures promoguda pel govern, el país està sent capaç d’atraure inversions i posar de nou en peu el sector manufacturer. Els reptes en aquest vénen més per la dificultat que encara existeix per fer-hi negocis, lligada als tràmits administratius i el marc legal, i la insulariat del territori que ha afavorit una enorme diversitat cultural i lingüística.


Aquests mercats sempre han destacat per l’etiqueta made in, i ara sembla que volen fer el canvi per ser designed in...

Des que els primers tigres asiàtics van comença a alçar el vol, l’emergència de les economies asiàtiques ha estat sostinguda en la manufactura intensiva orientada a l’exportació. Mica en mica aquests països busquen especialitzar-se en béns més sofisticats que també donen major benefici, sovint lligats a la tecnologia.

En aquest sentit, era previsible que les empreses que han estat manufacturant a baix cost els productes de les grans multinacionals vegin l’oportunitat de tirar endavant les seves pròpies línies de producte i l’aprofitin, amb el Designed in. Cal veure aquest fet com una oportunitat d’apostar per la creativitat i la innovació, que és quelcom en el que les moltes empreses catalanes tenen una bona posició. Aquesta competència presenta un repte evident, però també és un estímul a reinventar-nos, especialment amb la crisi econòmica ja que ens obliga en bona part a fer-ho. I cal dir que indirectament, aquesta aposta pel designed in possiblment tindrà com a conseqüència regulacions més sofisticades de protecció dels drets del creador i de lluita contra les còpies il·legals en aquests països per tal de protegir els seus propis interessos, quelcom que segurament molts productors rebran amb els braços oberts.


Quins aspectes econòmics, polítics i culturals han de tenir en compte les pimes catalanes interessades en explorar aquests mercats?

En primer lloc, cal planificar adequadament el seu salt a l’Àsia, aprofitant tota la informació i els ajuts que ofereixen les institucions de casa nostra, com ACCIÓ, que en aquest terreny fa una funció important. Es tracta de mercats complexos i molt competitius, als que és recomanable anar-hi de la mà d’algú que conegui en profunditat les pràctiques empresarials, els costums i evidentment la llengua. En països com la Xina, és també particularment important fer ús dels contactes personals per obrir les portes i trobar facilitats a la implantació. Es tracta en general de països on aquesta relació és molt important, i on cal una presència regular sobre el terreny per mantenir viu el contacte.

Cal considerar que per tenir èxit cal avaluar que tenim un molt bon producte, adaptar-lo als gustos del país i comprendre que es tracta d’una inversió a mig termini (3-4 anys com a mínim), on caldrà possiblement entrebancar-se i tornar-se a aixecar diverses vegades abans de trobar l’èxit.

 

Serveis relacionats

Pàgines relacionades