Catalunya escala al rànquing d’innovació europeu i assoleix per primera vegada la categoria d’‘strong innovator’

• A Catalunya destaca especialment el nivell de vendes de productes innovadors per part de les pimes i indicadors com les publicacions científiques, l’ocupació en serveis TIC i en activitats intensives en coneixement o en la sol·licitud de marques.
• La Generalitat, a través de l’agència ACCIÓ, augmentarà enguany un 35% el pressupost destinat a projectes d’innovació i R+D d’empreses catalanes, superant els 56 milions d’euros.
• En el marc de la Llei de la ciència de Catalunya, en els pròxims mesos, es desplegarà l’Estratègia d’innovació i transferència de coneixement per tal de complementar la recerca bàsica.

Catalunya escala al rànquing d’innovació europeu i assoleix per primera vegada la categoria d’strong innovator, segons l'European Innovation Scoreboard 2023 elaborat per la Comissió Europea. D’aquesta manera, l’índex d’innovació global a Catalunya se situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea i deixa d’ocupar la posició de moderate innovator.

Aquest informe situa l’índex global de Catalunya en l’àmbit de la innovació en els 105,9 punts, per sobre dels 98,9 punts de la darrera edició de l’European Innovation Scoreboard el 2021. És a dir, l’indicador global de Catalunya se situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea (100 punts).

Segons el document, la Comissió Europea destaca especialment el nivell de vendes de productes innovadors per part de les pimes catalanes respecte la seva facturació total, l’ocupació en serveis TIC i la formació contínua al llarg del temps laboral. Catalunya també se situa per sobre de la mitjana de la UE en àmbits com la sol·licitud de marques, les publicacions científiques, la població amb educació terciària, les persones amb habilitats digitals i l’ocupació en activitats intensives en coneixement.

Segons el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, “l’European Innovation Scoreboard 2023 certifica un canvi de tendència a Catalunya en l’àmbit de la innovació”. Torrent destaca que “per primera vegada assolim la categoria d’strong innovators” i que “comencem a veure els resultats de les polítiques que estem desenvolupant, com el Pacte Nacional per la Indústria: polítiques de futur, compartides amb la indústria i basades en la col·laboració público-privada”. Tot i això, el conseller subratlla que “el nostre objectiu és assolir la categoria d’innovation leader en el futur, que és la que ens pertoca tenint en compte les capacitats innovadores de les empreses, universitats, centres tecnològics i de recerca catalans”.

En aquest sentit, el conseller avança que aquest 2023 la Generalitat, a través d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- “augmentarem un 35% el pressupost destinat a projectes d’innovació i R+D d’empreses catalanes, superant els 56 milions d’euros”. A més, enguany es posen en marxa noves línies d’ajut per impulsar nous projectes d’innovació tecnològica, el creixement de startups ‘deeptech’ i l’accés als fons europeus de l’Horizon Europe.

Per la seva banda, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, defensa el valor estratègic que “el sistema català de coneixement segueixi millorant els indicadors de transferència i innovació per tal d’afermar la posició de Catalunya com a hub científic del sud d’Europa”. En aquesta línia, el conseller Nadal subratlla “l’aposta indiscutible del Govern per la recerca, així com la priorització de la innovació”, recollida en la Llei de la ciència de Catalunya amb una estratègia pròpia d’innovació i transferència de coneixement que es desplegarà en els pròxims mesos i que ha de permetre “complementar la recerca bàsica amb la innovació en el teixit productiu, així com al creació d’empreses vinculades al sistema de recerca”.

El conseller Nadal destaca les polítiques “per consolidar a Catalunya un arc científic sòlid de centres, grans infraestructures i equipaments de recerca que redobli les capacitats del sistema català de coneixement per seguir contribuint al pes específic propi al progrés de la recerca”.

L’European Innovation Scoreboard, creat per la Comissió Europea el 2001, recull a nivell regional 21 indicadors vinculats a quatre àmbits: les condicions de l’entorn (els recursos humans, el nivell de digitalització o les publicacions científiques), les inversions (el suport financer, la despesa en R+D o l’ús de les TIC), les activitats d’innovació (pimes amb productes o processos innovadors, col·laboració entre empreses o nombre de patents) o l’impacte (nombre de treballadors en activitats intensives de coneixement i empreses innovadores o exportacions d’alt contingut tecnològic).

A partir d’aquests indicadors, la Comissió Europea situa les regions europees en quatre categories: innovation leaders, strong innovators, moderate innovators i emerging innovators. Es considera una regió innovation leader quan la seva puntuació supera el 125% de la mitjana de la UE (=100%). Es considera una regió strong innovator si es troba entre el 100% i el 125% respecte la mitjana de la UE (=100%); moderate innovator entre el 70% i el 100% i emerging innovator per sota del 70% de mitjana de la UE.