Es triplica el nombre d’empreses catalanes que es dediquen a la IA en els últims 4 anys

• Aquestes companyies generen un volum de negoci de 2.100 milions d’euros, un 60% més que fa quatre anys, i es dediquen sobretot al desenvolupament de solucions per als serveis i la indústria.
• Catalunya ha captat 475 MEUR d’inversió estrangera en intel·ligència artificial entre el 2019 i el 2023 i se situa com la 5a regió d’Europa amb més volum d’inversió atreta.
• ACCIÓ ha donat suport a 253 projectes d’IA d’empreses catalanes des del 2017 amb un volum d’ajuts de 16 milions d’euros.

Catalunya ja compta amb 488 empreses que es dediquen a la intel·ligència artificial (IA), gairebé el triple de les que hi havia el 2019, l’últim any del qual es disposen dades. És una de les principals conclusions de l’estudi ‘La Intel·ligència Artificial a Catalunya’, elaborat per ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb la Secretaria de Polítiques Digitals a través del CIDAI i en el marc de l’Estratègia Catalonia.AI.

Segons el document, presentat aquest divendres pel secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Albert Castellanos i Maduell, la intel·ligència artificial ja genera un volum de negoci de 2.155 milions d’euros (un 60% més que el 2019), el més elevat d’entre les noves tecnologies exponencials a Catalunya, una xifra que representa el 0,8% del país. Les gairebé 500 empreses catalanes que es dediquen a aquesta tecnologia generen actualment 14.525 llocs de treball, un 71% més.

Durant la seva intervenció, Castellanos ha destacat que “es tracta d’una tecnologia estratègica que té un impacte transversal en la productivitat de diversos sectors de la nostra economia”. D’altra banda, el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ ha afegit que “Catalunya se situa en una posició de lideratge al sud d’Europa en la implementació de la intel·ligència artificial per diversos factors com la capacitat de recerca en aquest àmbit, la generació de talent local i l’atracció de talent internacional o les polítiques públiques que l’estan impulsant”. En aquest sentit, Castellanos ha destacat el suport actiu del Govern per desenvolupar aquesta tecnologia a Catalunya i ha subratllat que ACCIÓ ha donat suport a 253 projectes d’IA d’empreses catalanes des del 2017 amb un volum d’ajuts de 16 milions d’euros.

L’estudi analitza el concepte d’intel·ligència artificial, que defineix com la capacitat d’una màquina per mostrar capacitats semblants a la intel·ligència humana, com ara el raonament, l’aprenentatge, la planificació i la creativitat. En aquest sentit, apunta que la intel·ligència artificial inclou diverses disciplines com l’aprenentatge automàtic (machine learning), les xarxes neuronals artificials, l’aprenentatge profund (deep learning) o la intel·ligència artificial generativa, la que agafa dades en brut i amb elles aprèn a generar continguts d’alta qualitat.

A Catalunya aquest ecosistema ha experimentat un creixement substancial des de la darrera versió de l’estudi, l’any 2019, amb una utilització que se centra en àmbits com l’aprenentatge automàtic (utilitzat pel 58% de les empreses) o les plataformes d’IA (32% dels casos).

Per sectors d’aplicació, els serveis, que inclouen activitats d’oci, retail o màrqueting, són l’àmbit amb més ús d’aquesta tecnologia (45% dels casos). En segon terme, un 41% de les empreses desenvolupen solucions per a la indústria. Finalment, en tercer lloc se situen les solucions per al sector de la salut. Així mateix, les empreses que treballen amb la intel·ligència artificial també proveeixen aplicacions per altres sectors com el de les finances, la mobilitat, la gestió de recursos o l’àmbit cultural.

Pel que fa al detall de l’ecosistema d’intel·ligència artificial a Catalunya, un 44% de les empreses que el conformen són startups amb una alta capacitat per atraure inversió. De fet, Barcelona és la ciutat líder en captació de rondes de finançament per a startups d’intel·ligència artificial del sud d’Europa on, de mitjana, es capten 2,1 milions d’euros cada 18 dies.

Es tracta, a més, d’un ecosistema empresarial amb una capacitat destacada de generar negoci. En aquest sentit, el 39% de les empreses facturen més d’un milió d’euros i el 17% generen més de 10 milions d’euros anuals.

Un entorn dinàmic, complet i atractiu

L’ecosistema de la intel·ligència artificial a Catalunya es nodreix, més enllà del prop de mig miler d’empreses que el conformen, d’una diversitat d’elements que el fan un dels més atractius en el panorama europeu. De fet, Catalunya és la 5a regió del continent i primera del sud d’Europa pel que fa a captació d’inversió estrangera directa en aquesta tecnologia entre 2019 i 2023. Concretament, es van captar 31 projectes per valor de 475 milions d’euros que van generar més de 3.000 llocs de treball. En aquest període, multinacionals de referència en desenvolupament d’intel·ligència artificial com NTT Data, Microsoft, Apple, GFT o Sanofi han invertit a Catalunya per crear-hi alguns dels seus projectes. De fet, dels 140 hubs tecnològics internacionals establerts a Catalunya, un 87% estan enfocats a la intel·ligència artificial.

Aquesta capacitat d’atracció de Catalunya es veu afavorida per un entorn on hi destaquen iniciatives de referència com l’estratègia Catalonia.AI, impulsada pel Govern a través de la Secretaria de Polítiques Digitals. L’estratègia inclou, entre d’altres, l’Observatori d’Ètics en IA de Catalunya (OEIAC), l’Aliança per la Recerca en IA (AIRA), la comunitat d’entitats que desenvolupen o integren solucions d’IA dins la Digital Catalonia Alliance (DCA-IA) i el Centre of Innovation for data Tech and Artificial Intelligence (CIDAI), que gestiona la transferència tecnològica. També en el marc de la Catalonia.AI i en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) es promou el projecte AINA, que genera i ofereix en obert models i conjunts de dades per desenvolupar IA en català.

A més, l’ecosistema català d’IA també s’ha vist reforçat per la captació de fons europeus per a projectes com el hub d’innovació digital DIH4CAT, una xarxa connectada d'actius, infraestructures i coneixement a Catalunya orientada al testatge i experimentació de tecnologies digitals avançades per accelerar la transformació digital de la indústria catalana. Així com la Xarxa de hubs d’intel·ligència artificial del programa RETECH, que té per objectiu crear una xarxa de referència a escala europea en intel·ligència artificial per millorar les capacitats tecnològiques mitjançant el desenvolupament de projectes tractors.

Així mateix, Catalunya disposa d’una àmplia xarxa de fins a 29 centres tecnològics i de recerca que treballen en l’àmbit de la intel·ligència artificial, amb centres de referència mundial com l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC) o el Research Centre of Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Un mercat global en creixement continu, ple de reptes i oportunitats

L’estudi també analitza el context global de la intel·ligència artificial, amb un creixement anual del 35,5% i l’expectativa de representar un valor de mercat mundial d’1,85 bilions de dòlars l’any 2030. Els Estats Units, la Xina i el Japó són els tres grans mercats d’operació d’aquesta tecnologia, si bé ha estat la Unió Europea qui ha establert la primera llei específica que regula la intel·ligència artificial.

Segons apunta l’informe, un 75% de les empreses al món preveu incorporar la intel·ligència artificial els propers quatre anys, fet que prova la rellevància present i futura de la tecnologia. De fet, la demanda d’especialistes en aquest àmbit s’espera que creixi un 40% també els propers quatre anys.

L’auge de la intel·ligència artificial va acompanyat de múltiples oportunitats de negoci que ofereix aquesta tecnologia, com la millora de la productivitat, la generació de noves capacitats o de càlculs potencials. Segons destaca l’informe, serà important tant des de l’aposta que hi puguin fer el sector privat com l’àmbit públic, amb potencial per generar cooperació tecnològica amb regions en desenvolupament.

Aquestes oportunitats de negoci, però, també arriben acompanyades dels reptes que planteja l’ús cada cop més massiu d’aquesta tecnologia. Reptes com l’augment de consum de recursos com l’energia o l’aigua, els canvis que pot produir en l’estructura laboral o l’augment de riscos per a la ciberseguretat. Finalment, tal com apunta l’estudi, també genera el repte que suposa el seu ús com a nova arma geopolítica en un context global fragmentat i per la generació de notícies falses (fake news).