Aquest país de tres milions d'habitants compta amb un dels PIB per càpita més elevats d'Amèrica Llatina, juntament amb Xile, i és un dels més estables. Uruguai té una gran quantitat de zones franques que ofereixen servei de "Puerto Libre": les empreses poden emmagatzemar-hi i tractar-hi productes sense modificar la naturalesa dels mateixos fins que no s'introdueixen efectivament al país.
Tot i que la despesa en recerca i desenvolupament és inferior a la mitjana de l'OCDE, aquests recursos s’invertiran de manera estratègica i en línia amb un pla general per situar Xile com a centre regional d'R+D. Cal assenyalar que la infraestructura biofarmacèutica d'R+D es troba encara en una etapa molt primerenca però es desenvolupa de manera constant i ofereix moltes possibilitats d'inversió per a les empreses estrangeres.
Des del 2007 sorgeix com un sector nou que afegeix un darrer esglaó i valor afegit a la cadena productiva de soja / farina i oli de soja, orientat amb gran èxit a l'exportació, aconseguint economies d’escala i competitivitat. Actualment hi ha 37 plantes (algunes són de les més grans a nivell mundial) amb una capacitat de producció de 5.400 milions de litres. Aquesta capacitat es va multiplicar per 8 en 10 anys. Genera un gran impacte en l'economia nacional, el 2018 es van crear 2.000 nous llocs de treball directes i 4.000 llocs de treball indirectes.
Els equips de govern municipals tenen com a prioritat la millora dels serveis al ciutadà, optimitzant uns recursos minvats per culpa de la recessió econòmica. Per tant, en aquest moment hi ha una gran sensibilitat envers les solucions smart, que permetin una utilització més eficient de la infraestructura urbana. En concret, s'han detectat oportunitats a les àrees de l'enllumenat públic, el sanejament bàsic, el tractament de residus, la mobilitat urbana i les TIC orientades a l'administració electrònica.
Vols trobar les millors oportunitats per a la teva empresa?
Descobreix el recomanador d'Oportunitats de Negoci
Vols saber més sobre oportunitats de negoci?
També hi ha demanda de productes finals, que incorporin valor afegit i que serveixin per millorar les característiques o per allargar la vida útil dels productes, com en el cas dels mobles i la fusta. En total, la importació de productes químics sempre ha representat més d’un 10 % del total de les importacions del país.