5 coses que has de saber de l’acord de lliure comerç UE-Mercosur

Som a principis de desembre del 2024 a Montevideo, la capital de l’Uruguai. Allà, la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, somriu a les càmeres mentre estreny les mans de Luis Lacalle Pou, Luiz Inácio Lula da Silva, Javier Milei i Santiago Peña, els presidents de l’Uruguai, el Brasil, l’Argentina i el Paraguai. Malgrat les diferències que, a priori, els poden separar, tots mostren un rostre alegre i victoriós. Acaben de signar la configuració d’una de les àrees de lliure comerç més gran del món. Un acord que pot tenir implicacions directes en la configuració del comerç global.

A continuació, et presentem 5 coses que has de saber de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur:

1 – 25 anys de negociacions i un final encara incert

L’alegria dels signants de l’acord es pot explicar, en gran mesura, pel fet que suposa posar punt i final a unes negociacions que s’han allargat 25 anys. Des de les primeres converses, l’any 1999, fins a l’actualitat, la intensitat de les negociacions ha estat intermitent sense haver-se concretat mai fins ara. Tot i així, aquesta signatura no és definitiva perquè l’acord encara ha de superar tràmits importants abans de convertir-se en una realitat palpable. A banda de la traducció a tots els idiomes oficials de la UE, l’acord ha de ser ratificat al Consell de la UE per almenys 15 estats membres que representin el 65% de la població de la UE. A més, també haurà de superar una votació al Parlament Europeu. En aquest sentit, l’oposició d’estats com França, Polònia, Àustria o els Països Baixos pot suposar un fre per a l’acord, que dependrà en gran mesura del posicionament final d’Itàlia. Per contra, estats com Alemanya i Espanya s’han posicionat com a principals impulsors.

2 – Representaria una de les zones de lliure comerç més grans del món

Més de 700 milions de persones i gairebé una quarta part del PIB mundial. Aquestes són les magnituds de reunir la Unió Europea amb els països del Mercosur. De fer-se efectiu, l’acord de lliure comerç entre les dues bandes configuraria una de les zones de lliure comerç més gran. Actualment, la de major dimensió és l’establerta el 2022 a l’Àsia-Pacífic. El Regional Comprehensive Economic Partnership (RCEP) uneix en un sol mercat economies com Austràlia, la Xina, el Japó, Corea del Sud, Tailàndia, el Vietnam o Nova Zelanda.

3 – Un cop de puny sobre la taula de la UE

En un món cada cop més fragmentat i volàtil, aspectes com l’establiment via filials o una estratègia d’internacionalització basada en l’aproximació per regions s’erigeixen com a principals recomanacions en qualsevol conversa sobre comerç global. En aquest context, la Unió Europea pot veure en l’aliança amb el Mercosur una oportunitat de refermar la seva posició en el tauler de joc mundial. De fet, ja és l’àrea del món amb més acords comercials amb tercers països. Però a més, l’acord amb el Mercosur li permetria, d’una banda, llançar un missatge a les proclames proteccionistes del nou govern dels Estats Units. I, de l’altra, començar a contrarestar la creixent influència xinesa dels últims anys a l’Amèrica Llatina. A més, si l’acord es ratifica, la UE podrà gaudir d’una major accessibilitat a matèries primeres com el liti, el grafit o el manganès, crítiques per consolidar una bona capacitat productiva ‘made in EU’ en les indústries clau de la transició digital i verda.

4 – Les perspectives de creixement del Mercosur

El Mercosur representa la unió de quatre països sud-americans: el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai. Tots quatre gaudeixen de perspectives de creixement positives pels anys 2025 i 2026, que es pot situar al voltant del 5% en el cas argentí i del 4% en el del Paraguai. Tot i menors, les previsions de creixement també són bones per als dos propers anys per a l’Uruguai (3%) i per al Brasil (2%). De fet, aquest últim és el principal gran mercat del Mercosur, on es concentra el 78,5% de la població i el 73,5% del PIB global d’aquesta unió. L’Argentina, amb un 17,3% de la població i el 22,6% del PIB, és l’altre gran mercat del Mercosur, on el pes del Paraguai i l’Uruguai és molt més baix (entre tots dos representen vora el 4% de la població i del PIB regional).

5 – Catalunya-Mercosur, una relació que s’intensifica

Les relacions comercials entre Catalunya i els països del Mercosur no han esperat a l’acord de lliure comerç per créixer amb força els últims anys. De fet, des de l’impacte de la pandèmia de la covid-19 tant les exportacions com les importacions han crescut gairebé un 60%. En aquesta balança entre compra i venda a l’exterior, Catalunya acostuma a comprar més del que ven a mercats com l’argentí o el brasiler. Així doncs, el 2023 les importacions es van situar en els 1.900 milions d’euros pels 1.300 de les exportacions. Sobre les primeres, Catalunya sobretot compra faves i residus de soja, blat de moro, cafè i fruita com melons, síndries o papaies. A l’hora de vendre, els productes catalans que més creuen l’Atlàntic són els de perfumeria i cosmètica, els plàstics o els fungicides. Fins a 1.500 empreses catalanes exporten regularment als països del Mercosur. En aquest context, l’eliminació de les barreres comercials podria suposar l’aparició de noves oportunitats de negoci per exportar productes com els vehicles o el tèxtil i la confecció, que actualment Catalunya no exporta a la regió de forma rellevant. Per contra, si l’acord de lliure comerç es ratifica també es poden abaratir les importacions de productes agrícoles i càrnics procedents del Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai, fet que pot suposar un augment de la competència per aquests sectors.

Per conèixer més detalls del que pot suposar aquest acord, consulta l’informe Impactes econòmics de l’acord UE-Mercosur.

També tens a la teva disposició els serveis d’internacionalització d’ACCIÓ, inclosa l’Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització, així com el suport sobre el terreny de les Oficines Exteriors de Comerç i Inversions d’ACCIÓ a Sao Paulo i Buenos Aires.