La Torre de Collserola va celebrar ahir el 30è aniversari de la seva construcció amb un acte presidit pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, i els màxims representants de les empreses i institucions que gestionen la infraestructura: Cellnex Telecom, Telefónica, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l’Àrea Metropolitana deBarcelona (AMB).

Coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, es va impulsar la construcció de la Torre per tal que la ciutat disposés d’una infraestructura moderna i d’avantguarda que aglutinés els serveis de telecomunicacions dispersos fins aleshores a l’àrea metropolitana de la Ciutat Comtal i que alhora tingués capacitat per incorporar les necessitats futures en l’àmbit de les telecomunicacions.

Els paràmetres bàsics del projecte es van definir el 1986, i un any més tard -després de la creació de Torre de Collserola S.A., la societat que en coordinaria la construcció i posterior explotació-, es va convocar un concurs internacional d’idees entre arquitectes de renom que finalment va guanyar Norman Foster amb una idea de torre esbiaixada amb plataformes de gran volada que resultava tota una innovació en les construccions d’altura de l’època. Foster la va definir com “un nou símbol per a la ciutat, una torre constant en el seu lloc i alhora canviant segons el moment i la perspectiva”.

El complex format per la Torre, un edifici auxiliar i la urbanització exterior es va inaugurar oficialment el 27 de juny de 1992, passant a ser l’estructura més alta de Catalunya amb 288 metres d’altura, i convertint-se en una icona per a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies al seu enclavament estratègic al Turó de la Vilana, a la Serra de Collserola.

Torre de Collserola ha esdevingut des d’aleshores un referent per a la transmissió del senyal de ràdio i televisió així com també per a la transmissió de veu i dades, i un enclavament singular tant des del punt de vista tècnic com urbanístic, establint-se en un centre nodal des del qual se supervisa i gestiona una àmplia xarxa de radioenllaços i serveis de connectivitat.

Des de Torre de Collserola es gestiona, entre d’altres, la cobertura audiovisual de Catalunya i es controla la de la resta de l’Estat. També es realitza el control i supervisió de serveis públics, entre els quals destaca la xarxa de comunicacions d'emergència i seguretat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, així com serveis de control de conques, missatgeria i GEO localització entre altres. En el complex també hi podem trobar un Centre de Processament de Dades.

La Torre disposa de 13 plataformes -en forma de triangle equilàter de costats corbs-, 11 de les quals dedicades als serveis tècnics de telecomunicacions -equipament electrònic a l’interior i antenes i radioenllaços a l’exterior-, la planta 10 és un mirador públic – a 116 metres d’alçada—amb vistes panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la planta 13 és la coberta.

Tot el complex es gestiona a través de la societat Torre de Collserola SA participada per Cellnex Telecom –que té un dels seus principals centres de control d’infraestructures a nivell europeu dins del complex de la Torre-, el Govern de Catalunya -a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI)- , Telefónica i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Acte institucional per celebrar els 30 anys d’una infraestructura clau per al sector de les telecomunicacions a Catalunya

En el marc de l’acte de celebració del 30è aniversari, el president del Consell d’Administració de Torre de Collserola, Enrique Fernàndez, ha donat la benvinguda als assistents i ha destacat la constant evolució i adaptació de les seves instal·lacions a les noves tecnologies que durant tots aquests anys s’ha mantingut per seguir sent una infraestructura capdavantera al sector de les Telecomunicacions.

Per la seva banda, el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va tancar l’acte destacant el paper cabdal “d’una infraestructura de país que fa 30 anys ja va marcar l’horitzó del país digital que som avui". “Amb l’impuls de la Torre de Collserola ara fa 30 anys, ens vam dotar d’una icona per posicionar Catalunya i Barcelona com a referents en el mapa mundial de les telecomunicacions, al mateix temps que engegàvem una de les primeres infraestructures publicoprivades del país i aconseguíem harmonitzar i endreçar la serra de Collserola centralitzant en una sola torre, emblemática i respectuosa amb l’entorn natural, els serveis que fins llavors oferien un munt d’antenes disseminades per tota la muntanya”. “Es pot dir, doncs, que la Torre de Collserola ja va néixer preparada per afrontar amb èxit els grans reptes de la transformació verda i digital actuals i futurs”, ha reblat.

Els representants de les empreses i institucions que gestionen la infraestructura han participat en un col·loqui en el qual han recordat algunes de les principals efemèrides d’aquests trenta anys d’història de la Torre, i n’han destacat el paper clau en el desenvolupament de l’ecosistema de les telecomunicacions a Catalunya, no només en el passat sinó també i sobretot de cara al futur.

En aquest sentit, el director general de Cellnex Espanya, Albert Cuatrecasas, va catalogar la Torre de Collserola com a “vaixell insígnia de les telecomunicacions al nostre país”. Cuatrecasasha explicat que “és el km 0 de la xarxa de transport de Cellnex a Catalunya i un centre de control neuràlgic per a tot l’Estat, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana”. I ha afegit que “gràcies als serveis que prestem des de torre de Collserola més de 5 milions de persones tenen accés a la televisió digital terrestre (TDT) i a la ràdio, entre molts d’altres serveis considerats crítics, com ara la xarxa de seguretat i emergències RESCAT”. També n’ha destacat el paper clau per a la formació d’enginyers i enginyeres: “és el planter de molts estudiants d’enginyeria que han fet carrera a Cellnex”, ha conclòs.

Al seu torn, el director general de Telefónica a Catalunya, Chema Casas, va recordar que “Telefónica va ser una de les impulsores de la Torre de Collserola, ara fa trenta anys, on manté un dels seus centres més importants de fibra òptica i ràdio”. De la mateixa manera, ha afegit Casas, que "Telefónica va ser pionera a Europa a apostar pel desplegament de fibra òptica a Espanya, el que ha fet possible que, actualment, Barcelona, amb un 99% de la població coberta amb fibra i més d’un 82% amb 5G, s’hagi convertit en un dels pols més importants d’Europa en atracció d’empreses i de talent tecnològic”.

Per la seva banda, Núria Freixas, coordinadora dels serveis digitals de l’AMB, va afirmar que “la Torre de Collserola és una infraestructura vital en el procés de transformació digital de la ciutat metropolitana i ha tingut un paper fonamental en el seu desenvolupament social i econòmic”. Barcelona i l’àrea metropolitana, ha afegit Freixas, “van saber convertir el problema de la proliferació d’antenes al territori en l’oportunitat d’agregar-les en un equipament únic, que s’ha convertit en una icona de la metròpolis de Barcelona i forma part del patrimoni monumental del Parc Natural de la Serra de Collserola”.

Sobre Torre de Collserola SA

La Societat Torre de Collserola SA és una empresa mercantil, constituïda l'any 1987, amb l’objecte social de construir i explotar el complex de telecomunicacions de Torre de Collserola.

L'Ajuntament de Barcelona va atorgar a la Societat Torre de Collserola, SA la concessió d'ús dels terrenys situats en el Turó de la Vilana (Serra de Collserola) per un període de 50 anys. El Complex de Telecomunicacions de Torre de Collserola va entrar en servei el 27 de juny de 1992.

L'estructura Societària està integrada per Cellnex Telecom, Telefónica, Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Per a més informació: www.torredecollserola.com