L'objectiu de la #MapathonCat s'ha complert. Durant les quatre jornades es van compartir algunes de les millors pràctiques en innovació entre empreses i organitzacions de suport a la innovació de l'emprenedoria de Catalunya, es van donar visibilitat als actius extra metropolitans i es van connectar territoris entre si per facilitar l'intercanvi d'experiències.

A cada una de les sessions es va visitar in situ un territori innovador (Reus, Lleida, Palau d'Anglesola Girona, Salt i Vic) i es van donar a conèixer 26 iniciatives i els aprenentatges derivats de la seva activitat. En total, vuit entitats van acollir la primera Mapathon de Catalunya i hi van participar més de 200 professionals de l'ecosistema emprenedor català (entitats i empreses).

Alfons Cornella, reconegut consultor d'innovació, va conduir les jornades amb l'objectiu d'extreure els millors debats i conclusions.

Primera jornada, Reus

La primera sessió es va fer a Reus, al viver d'Empreses de Redessa i al Clúster Tic Catalunya Sud, on es van poder escoltar les experiències de diferents empreses, Inetum, Etecnic Group, Impuls Cat Sud i Freshly Cosmetics.

D'aquesta primera sessió en van sorgir les següents conclusions:

• La rellevància de la utilització intel·ligent dels recursos digitals: més enllà de la mera presència a la web o xarxes, cap a un ús estratègic de les dades, en forma de feedback sobre el qual construir nous productes i serveis. Aquesta capacitat és ja crítica per a les empreses de Catalunya.
• Les empreses “convencionals” poden avançar en les seves propostes de valor, i en l’increment de la seva productivitat i competitivitat, a través de la seva combinació amb startups. Cal que desenvolupin capacitats per a fer “vigilància” dinàmica sobre les startups amb què es podrien combinar.
• L’ecosistema d’innovació és més complex que el constituït per empreses i organitzacions públiques: cal afegir centres de formació i coneixement, en especial universitats i centres de Formació Professional.
• Cal donar suport, o ajuts, a aquelles empreses que faciliten els seus professionals a l'FP, perquè la formació sigui més realista i acostada a la realitat empresarial.
• Les startups no han de centrar-se exclusivament a buscar recursos econòmics, sinó que han de posar el seu focus a aconseguir clients, i, per a fer-ho, la relació amb empreses convencionals, que tenen “mercat”, pot resultar essencial.
• Els clústers fan una feina de gran utilitat i més empreses haurien de conèixer l’oportunitat i utilitat de formar-ne part.
• Saber comunicar la seva proposta de valor esdevé crític per a una startup. Una oportunitat de servei per a les entitats públiques de promoció de la innovació i emprenedoria consisteix a ajudar a les startups a desenvolupar aquestes capacitats de comunicació.
• Els serveis públics de promoció han de connectar empreses “convencionals” i startups. Les primeres tenen “mercats” i les segones tenen noves “idees”.
• Les empreses valoren els serveis de mentoring que poden trobar facilitats per les entitats públiques de promoció de la innovació i l’emprenedoria.
• Disposar de tecnologia avançada, i en particular, tecnologia pròpia, serà essencial per a les empreses catalanes.
• Les propostes de valor de les empreses ja no han de ser en forma de “productes” o “serveis”, sinó de “solucions”, i, especialment, solucions end-to-end.
• Les experiències presentades demostren que es poden portar a terme iniciatives empresarials d’èxit, i d’abast internacional, des de més punts del territori que les àrees metropolitanes de Catalunya.
• Els “campions” locals de les empreses, els seus fundadors, tenen un paper clau a l’hora de decidir restar al territori: el creixement econòmic de les ciutats de Catalunya depèn de donar suport a aquests “campions” locals. I de convertir-los en agents que generin altres iniciatives empresarials als seus territoris.
• Els bootcamps, centrats específicament a facilitar l’aprenentatge de les empreses sobre una determinada qüestió, tenen una funció molt important per a mantenir-les al dia, amb un esquema de funcionament molt diferent de la formació reglada convencional.
• La innovació està deixant de ser un art per convertir-se en una metodologia molt definida: no podem donar per descomptat que les empreses “saben” innovar, sinó que cal ensenyar-les a innovar de forma rigorosa i sistemàtica.

Segona jornada, Lleida i Palau d'Anglesola

• Les empreses demanen al sector públic que prestigien la figura de l’empresari/a, com a agent genera valor, superant la visió errònia d’un agent extractor de valor de la societat.
• Hi ha oportunitats rellevants en l’exploració per part de les empreses de nous camps de productes/serveis a partir dels “actius” de coneixement i de mercat actuals. Hi ha potencial de negoci en la diversificació construïda sobre les capacitats diferencials acumulades en forma de coneixement i experiència a l’empresa.
• Cal construir sobre una millor “relació” amb les startups del país, que vagi més enllà d’una mera “participació” econòmica en el seu capital. La combinació dels actius de mercat de les empreses establertes (amb anys de vida) amb el desenvolupament de noves idees per part de les startups (emergents) té potencials beneficis mutus.
• Per fer front a la manca de talent al territori, en especial en les disciplines tecnològiques, cal coordinar-se activament, el sector públic i privat, per evidenciar el “valor” de treballar-hi i viure-hi.
• La relació amb els sistemes educatius (Instituts, FP i Universitat) és fonamental per anar formant les bases de professionals que faran més competitives a les empreses. Cal tenir una relació bidireccional, i posar més èmfasi a mostrar al sistema educatiu les necessitats específiques per a les capacitats esperables en els futurs professionals que formen. Són especialment rellevants els programes de “doctorats industrials”.
• Cal crear activament “mapes” de les millors iniciatives empresarials del territori perquè els joves en siguin conscients i determinin que hi ha oportunitats de feines d’alta qualitat a prop de casa seva.
• L’existència d’indústria en el territori és un avantatge competitiu que s’ha de cuidar, ja que té un gran futur. En especial si es desenvolupen les sinergies potencials entre sectors: combinació de tecnologies per a solucions integrals de valor als clients.
• La internacionalització és possible (les empreses produeixen solucions de nivell global), i potser per treure’n més profit cal treballar en l’augment de la dimensió de les empreses, a través de fusions, o també de la creació d’ecosistemes de valor.
• Els territoris tenen en els “fundadors/es” de les empreses un gran actiu que cal amanyagar, perquè són els “campions/es” que poden generar valor i riquesa en els pròxims anys, que serà imprescindible per mantenir el nivell de vida dels ciutadans.
• La multidisciplinarietat dels equips és essencial per a poder presentar al mercat solucions integrals, que cobreixin tot l’espectre de necessitats (end-to-end) dels clients.
• La capacitat tecnològica d’una empresa s’explota millor si ve acompanyada d’excel·lència en la gestió. Cal mantenir les empreses entrenades en les noves formes de gestió que van apareixent.
• Cal estimular de forma activa les vocacions científiques i tecnològiques de les nenes/joves/dones del territori, per augmentar la proporció de dones en els quadres tècnics de les empreses, més enllà dels quadres de gestió en què ara són més presents.

Quarta jornada, Vic

La capital d'Osona va tancar la Mapathon i més concretament, les instal·lacions del Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic i el Viver d'Integració Tecnològica (VIT) de Creacció. En aquest última sessió es van mostrar els exemples d'innovació de les respectives entitats i també els de Girbau Lab, Fundació Universitària del Bages (UManresa), Guifinet i Proquimia. Una cloenda de la qual en van sorgir grans conclusions:

• Cal disposar de mètriques per mesurar el resultat de les iniciatives innovadores, privades i públiques. Atès que aquest és un tema compartit per moltes organitzacions, hi ha l’oportunitat de desenvolupar una eina que les aporti.
• La innovació funciona millor si es construeix sobre un relat/narrativa, que mostri un objectiu poderós que orienti la feina i l’actitud de tots els participants. Les narratives no han de basar-se en el “què fem /on ho fem”, sinó en els “per què ho fem, qui participa, i com ho fem”.
• A mesura que anem avançant en l'aplicació de la innovació a les organitzacions, ens adonem que els canvis més profunds no van de definir nous productes/serveis, sinó de canviar les formes com treballem ("cap a un treball més líquid")
• Si hem d’augmentar/millorar la relació entre empreses i universitats caldrà repensar el fet que el principal mecanisme d’avaluació dels acadèmics és la quantificació de les publicacions (“publish or perish”) i no la contribució en tecnologia o ciència aplicada.
• La innovació demana creixentment de la multidisciplinarietat dels seus participants. Connectar professionals d’àmbits diferents, de forma explícita, pot contribuir a construir ecosistemes més eficients.
• És imprescindible que les organitzacions de tota mena disposin de “sensors”, instruments o mecanismes per determinar què necessiten o demanden els clients: aplicar un model de sense and respond.
• Els territoris volen disposar de “sobirania innovadora”, o sigui, volen que existeixin ecosistemes innovadors, amb organitzacions públiques i privades del propi territori. El teletreball pot afavorir que aquest fet creixi en els propers anys, i que més professionals puguin viure al territori, però treballant per a empreses arreu.
• Disposar d’un marc de referència que orienti l’activitat innovadora ajuda a definir horitzons compartits per a tots els membres d’un ecosistema.
• Cal disposar d’espais ciutadans (“barris”?) on es puguen provar nous conceptes desenvolupats per les organitzacions més innovadores dels territoris.
• El talent és un bé apreciat de cada territori que s’ha de cuidar i desenvolupar.
• La relació estreta entre sistema productiu i sistema educatiu és fonamental: disposar de persones ben formades, i que vulguin créixer professionalment en el propi territori, és un “vector” necessari per al creixement de la riquesa d’un territori, que deriva en el nivell i qualitat de vida dels ciutadans.

En resum, la Mapathon ha estat un clar exemple que Catalunya compta amb organitzacions de suport a la innovació i l'emprenedoria i també amb empreses amb voluntat de millorar la societat. Organitzacions totes elles que estan "inventant el futur" i que generaran més impacte si treballen coordinades, connectades i col·laboren. De manera col·lectiva s'han analitzat les fortaleses i possibilitats de creixement de l'ecosistema, així com les oportunitats de col·laboració i exportació dels models a altres territoris. 

Veure fotos