Xavier Arola és tota una institució en el ram de l'emprenedoria i sempre el trobem involucrat en múltiples projectes. Quan el sents parlar, notes que ho viu amb passió. Sempre està a punt per ajudar a les startups i sense dubte, d'experiència no li'n manca gens, ans al contrari. 

G-Accelerator ha estat una de les preacceleradores de la darrera edició del Programa Primer i en el qual va acompanyar 20 persones emprenedores per tal d'impulsar-les en la seva creació de projectes innovadors i d'impacte. En total, els emprenedors/es van rebre 270 hores de mentoria i 254 hores de formació (164 hores de formació especialitzada, 90 hores de formació en gestió empresarial). Per aquest 2023, tornen a presentar el seu programa en la convocatòria del Programa Primer.

Ens pots dir algunes startups que han passat per la vostra escola de negocis i com han aconseguit l’èxit?

En primer lloc, he de dir que si algun dels projectes amb els quals treballem assoleix l'èxit ho sabrem en el futur, ja que en aquest moment és massa aviat per a recollir els fruits de l'esforç dedicat. El món de l'emprenedoria, concretament el de les startups, és molt dur i requereix molta dedicació fins a obtenir resultats ressenyables. Dit això, si he d’anomenar algunes de les empreses que millor estan funcionant, cal destacar Organics, un ecommerce sobre higiene i salut femenina mitjançant subscripció. El seu nivell de facturació avui dia gaudeix de bona salut i, personalment, em sento orgullós del treball que hem fet amb elles.

També tenim altres projectes que estan funcionant bé, com és el cas de FreeShakes, una empresa fundada per biotecnòlegs dedicada a la comercialització de sucs per a intolerants a la fructosa. Es tracta d'un projecte molt interessant perquè han estat capaços de convertir una idea sorgida d'un laboratori en un negoci.

D'altra banda, també m'agradaria esmentar Cargo bici, una empresa de repartiment d'última milla mitjançant bicis elèctriques, que va començar amb una sola persona i en poc més d'un any han estat capaços de crear un equip de 6 o 7 persones i està aconseguint clients molt importants. Han sabut créixer pel que fa a l’estructura, l’equip i el mercat, per la qual cosa jo ho consideraria també un cas d'èxit.

El secret de l'èxit en els acompanyaments que realitzem és entendre i empatitzar al màxim amb les necessitats concretes de l'emprenedor i la seva idea, i a partir d'aquí dissenyar “un vestit a mida” per al seu projecte.

Sabem que fas moltes coses, però ens podries dir quins són els principals reptes als quals t’enfrontes durant el dia a dia?
El principal repte té a veure amb el factor humà, ja que moltes vegades nosaltres mateixos com a emprenedors ens quedem “enganxats” a la nostra pròpia visió de les coses, en el que creiem que és el camí correcte, i això a vegades ens pot treure perspectiva. A un emprenedor és complicat fer-lo sortir de la seva visió, es tanquen en banda a l’hora de canviar de direcció, i costa que es posi en el lloc dels seus clients, una característica que és fonamental. Han d’entendre que, a vegades, es necessita un altre enfocament perquè el negoci funcioni i no s'estanqui.

Si haguessis d’emprendre una altra vegada, quin seria el teu negoci?
M'agrada mirar cap al món rural. Si ara hagués d'emprendre de nou impulsaria algun projecte de recuperació de l'àmbit rural, ja que en el context actual de falta de recursos i amb la globalització de molts processos de producció, m'agradaria recuperar el patrimoni rural que tenim; és un tema que m'interessa molt. En aquest sentit, crec que caldria preguntar-se: Com podem integrar el món rural amb el món de l'emprenedoria i la sostenibilitat?

Com veus el sector de l’emprenedoria a Catalunya?
El veig potent, ja que des de les administracions es fan molts esforços a impulsar el teixit empresarial català, tot i que fa falta més coordinació entre les diferents institucions que treballen per a potenciar l'emprenedoria. El treball en general hauria de ser més transversal, encara que és cert que gaudeix de bona salut i desperta molt interès en general. Hi ha un bon panorama en el sector del suport a emprenedors, encara que fa falta més cohesió i més descentralització de Barcelona.

Quins problemes hi identifiques al sector?
Fa falta que des de Barcelona s'ofereixin estructures de suport transversal per a la gent que viu fora del context de la ciutat, és a dir, un servei d'ajuda als emprenedors que arribi a totes les parts de Catalunya i no sols es quedi a la capital. És necessari que la gent que viu en altres províncies i comarques tinguin accés a totes les eines i tecnologies que tenen els emprenedors a Barcelona, que és una cosa que les noves tecnologies d'avui dia permeten de sobres.

Des del meu punt de vista personal, crec que es podria crear una espècie de xarxa rural o comarcal que permeti que la gent tingui accés als serveis d'emprenedoria des de qualsevol punt de la geografia catalana.

Això és el que s'està fent des de la Xarxa Emprèn i el Programa Primer...
Sí, efectivament, la Xarxa Emprèn està clarament orientada cap aquest sentit i s'està fent una gran feina al respecte per deslocalitzar les xarxes de suport dels punts més neuràlgics. No obstant això, encara hi ha molta feina per incentivar la comunicació entre administracions, agents públics i privats i els mateixos privats per explicar-nos que fem cada part i com ens podem complementar. L'ideal seria acostar-nos cap a una finestreta única on tothom pogués explicar el suport i els serveis que ofereix i l'emprenedor pogués entendre i visualitzar perfectament on adreçar-se d'acord amb les seves circumstàncies i el grau de maduresa de la seva idea o projecte.

Ens vols explicar alguna cosa més?
M'agradaria afegir que a Catalunya hem d'intentar reforçar tota la coordinació entre institucions i persones que treballem en l'emprenedoria des de diferents àmbits, perquè tots estiguem connectats entre si i facilitar els processos d'emprenedoria per a remar en una mateixa direcció.