L'Aïda Bravo és la Business Developer d'StartUB! (Universitat de Barcelona) i la tècnica responsable del projecte De la Ciència al Mercat que participa en el Programa Primer de preacceleració des dels seus inicis. Coneguem-la...

Aïda Bravo fa més de 15 anys que treballa a la Universitat de Barcelona on ha dut a terme diferents tasques relacionades amb el sector de l'emprenedoria i la innovació, oferint els seus coneixements a tots aquells estudiants amb inquietud emprenedora i impulsant la relació Universitat-Empresa. A més, ha participat en la creació de la Xarxa d'Emprenedoria Universitària, en la implementació d'escoles d'estiu internacionals i la consolidació dels Meeting UB d'Innovació.
Des de 2018, la trobem també com a responsable del programa de la Ciència al Mercat (subvencionat pel Programa Primer amb el cofinançament del Fons Social Europeu+) una iniciativa on hi participen la UB, UAB, UPC i UPF per promoure l’emprenedoria científica i dotar als doctorands i doctors de les universitats de les eines necessàries per a explorar la possibilitat de crear una empresa derivada de la recerca.
Explica'ns qui ets i una mica sobre la teva trajectòria professional...
Després d'haver estat treballant fora de Catalunya també en l'àmbit formatiu i en les relacions universitat-empresa-societat, l'any 2007 vaig incorporar-me com a professora associada al Departament d'Empresa a la Universitat de Barcelona. Actualment, hi imparteixo assignatures vinculades a l'emprenedoria i la transferència de coneixement, i tutoritzo pràctiques curriculars i treballs de fi de grau orientats a l'elaboració d'un pla d'empresa.
Vaig assumir també la coordinació de la Càtedra d'Emprenedoria, una unitat orientada a impulsar la dimensió acadèmica de la creació d'empreses, i més tard la del Laboratori Docent de Creativitat i Projectes Empresarials Innovadors, creat amb la idea de potenciar els treballs de fi de grau sobre nous models de negoci.
Avui dia, exerceixo tasques de Business Developer a StartUB!, ocupant-me, entre altres assumptes, de les relacions amb l'ecosistema emprenedor.
Què ens pots explicar del programa StartUB?
StartUB! és la unitat de la Universitat de Barcelona que promou la cultura emprenedora i innovadora en la comunitat universitària: alumnat, professorat i personal d'administració i serveis. Sense perdre mai de vista els nostres valors -entre els quals destaquen la sostenibilitat, la igualtat de gènere, la inclusió i la creativitat-, la nostra missió és fomentar actituds innovadores i dotar a la comunitat universitària de competències emprenedores, per tal que tinguin les habilitats necessàries per desenvolupar iniciatives emprenedores pròpies, però també per aprendre dins de les organitzacions.
Per a dur a terme el nostre propòsit, organitzem contínuament xerrades de sensibilització amb relació a l'emprenedoria, tallers de generació d'idees (com l'iDay), cursos introductoris a la creació d'empreses, premis, programes d'acceleració... a més, dotem d'acompanyament als projectes, facilitem l'accés a finançament i disposem de l'espai StartUB! Lab, on els projectes sorgits de la Universitat de Barcelona poden estar incubats o accelerats fins a dos anys.
Quins són els reptes als quals t'enfrontes durant el dia a dia?
Tot i que s'ha avançat moltíssim, encara hi ha feina per fer en situar l'emprenedoria com un fenomen positiu en l'imaginari col·lectiu, i en sensibilitzar la població cap a la creació d'empreses.
Cal continuar donant a conèixer la iniciativa emprenedora com una sortida laboral vàlida. De fet, hi ha certs col·lectius que, o bé encara no se senten al·ludits davant d'un programa formatiu, per exemple sobre nou models de negoci, i aleshores costa molt que s'hi inscriguin, o bé no volen ser relacionats amb el concepte 'empresa', sobre el qual històricament hi han recaigut -merescudes en el seu moment, o no- connotacions ben negatives.
L'altra cara de la moneda són les persones que ja tenen inquietuds emprenedores. Sovint, a aquestes, quan se'ns apropen a StartUB!, cal fer-los pedagogia sobre la importància de formar-se i informar-se, i de la necessitat de planificar i sistematitzar el procés emprenedor. Cal recordar-los també que no s'ha de perdre el focus; convèncer-los que els recursos econòmics no ho són tot, i sobretot intentar que no es deixin aclaparar per situacions com la negativa d'un client, la burocràcia, les diferents opinions que reben dels mentors, etc.
Si hi ha tres ingredients màgics perquè un projecte emprenedor funcioni, són la passió, les ganes i la perseverança.
Com veus el sector de l'emprenedoria a Catalunya?
Sens dubte, cal fomentar l'emprenedoria i les competències emprenedores entre els joves i no tan joves. Només així serem capaços de crear ocupació, generar innovació i impulsar el dinamisme econòmic i social.
Afortunadament, l'emprenedoria ja és a l'agenda pública, i des de fa anys, cada cop existeix un suport més explícit a aquest tema des de les administracions. No només la consolidació d'unitats com StartUB! a la Universitat de Barcelona n'és una mostra, sinó que el compromís de l'actual Direcció General d'Innovació, Economia Digital i Emprenedoria, del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, per formar els tècnics d'emprenedoria de les diferents entitats és una prova de l'important paper que l'emprenedoria ha pres en les polítiques actives.
Quins problemes hi identifiques?
Ara per ara, destacaria tres àmbits vinculats a l'emprenedoria on encara hi ha molt marge de millora. El primer seria l'impuls de l'emprenedoria femenina: avui dia, la taxa d'activitat emprenedora femenina encara està per sota de la masculina (6,7% respecte 7,6%, segons l'Informe GEM 21-22) i caldria continuar treballant per aconseguir equiparar-la.
La creació de referents i la consolidació de xarxes relacionals que permetin mitigar la síndrome de la impostora, reduir la por al fracàs i facilitar la conciliació, podrien ser algunes de les eines per assolir aquesta igualtat.
El segon problema seria el finançament en etapes inicials: manca finançament que permeti als equips emprenedors disposar de més temps i capacitats per a validar la proposta de negoci, fins i tot abans de constituir l'empresa.
Podria ser en forma de proves de concepte per als grups de recerca, però també, per exemple, en forma de beca-salari d'un any per a estudiants emprenedors que els doni l'oportunitat de gaudir d'uns recursos mentre exploren el potencial de la seva idea de negoci. D'aquesta manera, s'evitaria l'abandonament de projectes en etapes primerenques per raons econòmiques i no pas per manca de viabilitat i d'innovació.
I el tercer aspecte on encara hi ha molt de recorregut és en les relacions universitat-empresa. Si bé hi ha empreses que des de fa anys col·laboren, i molt, i amb molt bons resultats, amb les universitats, n'hi ha d'altres que encara els costa molt apropar-se: bé perquè veuen les universitats com unes administracions lentes, amb les quals és molt difícil de comunicar-se (i aquí les universitats també hem de fer un exercici d'autocrítica...); o bé, d'altres, simplement per manca de pressupost i de recursos.
A les empreses del primer cas, cal demostrar-los que les maneres han canviat i que la col·laboració amb les universitats obre un ventall d'oportunitats infinit (convenis de pràctiques, accés a la recerca més puntera, etc.). Per a les empreses del segon cas, cal idear estratègies de suport actiu per facilitar aquest vincle universitat-empresa-societat.
Si haguessis d'emprendre, quin seria el teu negoci?
En aquest sentit, fa uns anys la Comissió Europea va definir, en un Llibre Blanc, alguns sectors que es considerava que tenien la finestra d'oportunitat oberta; i penso, realment, que aquella llista encara és molt vigent.
Sense oblidar-nos de generar impacte social, crec fermament que ara és un bon moment per emprendre en quelcom relacionat amb la salut, amb l'esport, amb l'oci i la cultura, amb l'envelliment o la cura de les persones, amb l'alimentació, amb l'energia o la gestió dels recursos naturals, entre d'altres.
Això sí, en qualsevol cas, s'hauria d'afegir valor a tot allò que ja existeix, a través de la incorporació de noves tecnologies i de nou coneixement, que afavoreixin la generació de nous paradigmes. La societat està frisant per nous espais, per noves experiències, per noves solucions, per noves maneres de fer les coses...
T'agradaria afegir alguna cosa més?
Certament, és un plaer veure com, especialment els darrers anys, tots els agents de l'ecosistema emprenedor (públics i privats, Generalitat, universitats, ajuntaments, acceleradores, xarxes d'inversors...) es coordinen cada vegada més i caminen més alineats per aprofitar tot el talent i el potencial que té Catalunya per esdevenir encara més innovadora.
Parlo, per exemple, d'iniciatives tals com l'iFest, en el qual cinc departaments de la Generalitat de Catalunya s'han posat d'acord per fomentar l'esperit innovador; o del Barcelona Deep Tech Node, una aliança impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Oberta de Catalunya, orientada a posicionar Barcelona com a referent en emprenedoria científica.
O bé de la Xarxa d'Emprenedoria Universitària, avui dia formada per les dotze universitats del sistema universitari català, que va estar molt activa fa uns anys i de la qual esperem que ben aviat se'n torni a sentir a parlar molt.
Tot i que s'ha avançat moltíssim, encara hi ha feina per fer en situar l'emprenedoria com un fenomen positiu en l'imaginari col·lectiu, i en sensibilitzar la població cap a la creació d'empreses. Hi ha tres ingredients màgics perquè un projecte emprenedor funcioni: passió, ganes i perseverança