Salvatgines és un projecte que neix de la passió del seu fundador (l’Albert Cereza) per la fauna salvatge i per preservar la diversitat d'espècies de flora i fauna d'ambients agrícoles i de bosquines. Una iniciativa pionera i amb impacte que va comptar amb l’assessorament del Consell Comarcal del Pallars Jussà, entitat de la Xarxa Emprèn.

El 2017, l’Albert Cereza, nascut a la Pobla de Segur i graduat en Ciències Ambientals, va fundar "Salvatgines" amb l’objectiu de donar a conèixer la fauna salvatge a través dels guiatges i desenvolupar projectes per conservar-la.
En descobrim més en aquesta entrevista.
Com sorgeix la idea de fundar Salvatgines?
Salvatgines neix d’una passió de tota la vida que està molt vinculada amb la natura. Sempre he volgut dedicar-me a gestionar la natura, a cuidar-la i per això tots els passos que he anat fent al llarg de la vida han anat en aquesta direcció: des dels estudis (vaig estudiar Ciències Ambientals), fins després a les pràctiques que em van portar a Astúries amb una ONG que es dedicava a la conservació de l'ós bru, del llop i del gall fer. Va ser allà on vaig veure que aquestes accions de conservació d'ecosistemes i de fauna salvatge les podia reproduir a la zona del Pallars amb el meu propi projecte.
Et va resultar difícil tirar-lo endavant?
Bé, el camí d’emprendre sempre és incert, però tenia molt clar el què volia fer i el convenciment que funcionaria. Per a la posada en marxa de l’empresa vaig recórrer a l’àrea de Dinamització Econòmica i a l’Oficina Jove del Consell Comarcal del Pallars Jussà. Ells em van orientar a l’hora d’iniciar el projecte des de zero, em van ajudar a fer el pla d’empresa, gestionar assegurances, comptabilitat, etc. Em vaig sentir molt recolzat en tot moment. D’altra banda, tot i que no diria que ho vaig tenir fàcil, sí és veritat que en tractar-se d’una empresa pionera pel que fa als serveis ambientals i al guiatge de natura a la zona del Pallars, se’m van obrir portes amb força agilitat. Ajuntaments, consells comarcals, la reserva nacional de Boumort... Tots van creure en el projecte des del principi. Diria que la vaig encertar!
Quina és la missió de Salvatgines en l'àmbit de l'observació de fauna i els serveis ambientals?
La missió sempre l’he tingut molt clara: vetllar pels ecosistemes de la zona, sobretot ecosistemes que estan fora dels àmbits de protecció dels parcs nacionals o parcs naturals. Tots aquests sistemes no acostumen a tenir equips de gestió que desenvolupin accions de conservació i de millora de l'estat d'algunes poblacions d'espècies amenaçades. D’altra banda, pel que fa a l'observació de la fauna, l’objectiu era ajudar la gent a entendre com funcionen els ecosistemes, com evolucionen les poblacions de fauna salvatge. A Catalunya tenim zones, llocs desconeguts fora dels àmbits més turístics dels parcs, on cada cop hi ha més fauna salvatge i és important que la gent sigui conscient que no cal anar a altres països per contemplar-la, la tenim a prop de casa. Tor això, a més, posa en valor aquestes zones que sovint no tenen figures de protecció legal.
Quins són els principals serveis que oferiu?
Tenim tres línies d'actuació: una és la realització d’activitats d'educació ambiental a les escoles amb accions per millorar l’entorn, com poden ser muntar caixes niu, crear una petita bassa d'aigua per a amfibis o reforestar una zona que tingui problemes d'erosió. Un altra té a veure amb el desenvolupament d’activitats d'observació de fauna salvatge que comentava abans. I per últim, tenim els projectes de restauració ambiental que molts cops ens porten a altres zones de Catalunya.
Destacaries algun projecte en concret?
El de restauració del gall fer que va sorgir d‘un estudi de final de grau on vaig fer un mostreig de la vegetació de Boumort per constatar que les poblacions de cérvol havien alterat aquesta vegetació i tot això havia tingut un efecte en la desaparició del gall fer. Fa dos anys vam començar a fer un projecte pilot per crear unes parcel·les on no poguessin entrar ni cérvols ni cabirols, amb una replantació d'espècies de matollar que són productores del fruit que és la base de l'alimentació del gall fer. Aquestes parcel·les les hem anat reproduint i les hem anat mantenint des de Salvatgines i també amb jornades de voluntariat ambiental. És un projecte pilot que volem estendre per poder garantir la restauració de l’hàbitat del gall fer i aconseguir que aquesta espècie no desaparegui.
Altres projectes a destacar serien els de foment de les poblacions de conill de bosc com a espècie clau per a molts depredadors d'aquí de la zona i la instal·lació d’abeuradors per a la fauna salvatge en zones on no hi ha punts d'aigua permanents.
Tot plegat contribueix a la preservació la biodiversitat...
Efectivament. En aquest sentit afegiria que també fem acords de custòdia amb els propietaris de finques que considerem estratègiques per a la conservació de la biodiversitat.
Quins són els reptes més importants a l’hora de desenvolupar la vostra tasca?
Treballar en la conservació de la fauna salvatge és una missió molt complicada perquè aquesta pot estar amenaçada o bé per persecució directa o bé per la degradació de l'hàbitat. Majoritàriament avui en dia tota la fauna salvatge està estrictament protegida i es compleix aquesta protecció, per tant no hi ha amenaces directes en general. Així doncs, l’amenaça prové de la degradació de l'hàbitat. Cal doncs actuar per millorar aquests hàbitats i això són tasques molt complexes perquè parlem d'escales molt grans de territori i el que fem és centrar-nos en punts molt prioritaris.
Col·laboreu amb ONGs o la comunitat local en la recerca d'objectius comuns?
Col·laborem tant amb ajuntaments, com consells comarcals o associacions que fomenten l'ecoturisme. També treballem amb fundacions, com la Fundació Miranda, per exemple, que té cura de cavalls que han estat maltractats o abandonats i nosaltres portem a zones naturals del Pallars. També amb comunitats de recerca com el Museu de Ciències Naturals de Granollers fent el seguiment de ratpenats, micromamífers i ocells, o amb el Geoparc del Pallars, amb activitats tant de divulgació ambiental com de seguiment d'espècies.
I ja per últim, quins són els vostres plans de futur?
Hem creat una microreserva, la Microreserva Salvatgines, perquè la gent pugui col·laborar a través de donatius. En la major part dels projectes de conservació que fem busquem finançament a través dels programes d'ajuts que té la Generalitat als àmbits de territori de Xarxa Natura 2000. Però per a totes les zones que estiguin fora d'aquests àmbits no podem comptar amb aquesta línia d'ajuts i per això hem apostat per aquesta fórmula de crear una microreserva que la gent pot apadrinar.
D’altra banda, estem treballant per especialitzar-nos en la gestió dels ecosistemes perquè veiem que és prioritari. Com deia abans quan una espècie està decreixent és per la degradació del seu medi. Degradació no vol dir que s'estigui omplint de deixalles, degradació vol dir que els ecosistemes s’estan simplificant. Per exemple, tenim boscos que són molt poc diversos, zones agrícoles molt intensificades amb molts pocs marges entre camps que puguin acollir espècies de fauna i flora, hem perdut punts d'aigua, tenim una simplificació de zones humides… Per això la nostra prioritat és especialitzar-nos i actuar per tal de garantir que aquests ecosistemes siguin resilients per al futur, més biodiversos i rics en espècies.
“La nostra prioritat és especialitzar-nos en al gestió dels ecosistemes per garantir que siguin resilients, més biodiversos i rics en espècies”