El camí emprenedor de la Patrícia Canut (graduada en Educació Primària per la UAB i postgraduada en Comunicació Científica per la UVic i Eduscopi) va arrencar fa dos anys (quan fa fundar Lutravioleta), però la seva aposta decidida per fer divulgació científica amb perspectiva de gènere arrenca de molt abans. Descobrim el seu recorregut en aquesta entrevista.

Què és Lutravioleta i d’on sorgeix la idea de posar en marxa el projecte?

A quart de carrera vaig fer l’especialitat de Ciències i Matemàtiques, ja que les trobava a faltar. En aquell curs vaig tenir una professora que es va convertir en la meva referent, la Digna Couso, qui em va mostrar el fascinant món de l’educació científica. Així va ser com em vaig iniciar en la divulgació científica treballant en diferents entitats. Un parell d’anys després vaig fer el Postgrau de Comunicació Científica per especialitzar-me més. Aquest recorregut em va portar l’abril de 2022 a liderar el meu propi projecte: Lutravioleta, una empresa de divulgació científica on oferim activitats i esdeveniments científics per apropar l’empremta femenina al món de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques: les STEAM. Actualment, l’equip el formem quatre dones especialitzades en diferents àmbits. La meva inspiració era i és transformar el model actual entorn les STEAM des de la base.

Per què?

Doncs, d’una banda, perquè tenim un problema greu. Actualment, existeix una baixa representació de les dones en els camps STEM. I això no és casual, això és així perquè l’estereotip entorn la persona professional que s’hi dedica és la d’un home, blanc, cis, heteronormatiu, intel·ligent, amb molt èxit, i també amb bata blanca i els cabells esbojarrats i, sí, segurament ens imaginem Einstein. I aquest referent es troba molt lluny de la imatge de les nostres generacions del futur, ja que no totes s’hi veuen identificades.
A més, en una societat democràtica com en la que vivim, és necessari que la població desenvolupi competències en l’àmbit científic-tecnològic. Per tal d’empoderar-nos de coneixement, utilitzar-lo i poder-hi participar de manera activa, crítica i responsable en el món futur en el qual volem conviure.
Per últim, tenim un model economicosocial que busca la immediatesa. Vivim en una societat impacient, una societat que no té espai per observar, pensar, opinar i transformar. I aquesta no és la societat que volem perquè, com diuen, la paciència és la mare de la ciència.

Parlem del procés emprenedor... Quins van ser els desafiaments inicials que vas enfrontar?

Molts! Dubtes, pors i inseguretats al voltant de tot el que comporta ser emprenedora: ho sabré fer? Agradarà? Té sentit? La sort de tenir persones en l’entorn donant suport a la teva idea t’empodera molt i et fa sentir la seguretat, que en el fons hi és, de crear un projecte propi amb un objectiu clar: donar visibilitat a totes aquelles identitats oblidades al llarg de la història de les STEAM creant així noves referents i generar entorns lúdics i participatius on qüestionar-se i respondre amb un llenguatge proper i accessible per a tots els públics.
Tot i que, cal no oblidar que la por més gran en el moment d’emprendre és la gestió administrativa i la facturació, hi arribaré? Per això, és de vital importància fer una bona anàlisi de la idea de negoci: la seva coherència, l’energia que estàs disposada a dipositar i el mercat. Així doncs, és clar, has de crear un pla d’empresa que et permeti moure’t en l’ecosistema amb seguretat.

Com ha evolucionat la idea de negoci des de la concepció inicial?

Realment Lutravioleta ha evolucionat i molt, la transformació és clau. Vam començar oferint tallers per a infants i joves, apropant la ciència i les dones a espais d’educació formal i no formal. I amb el temps ens hem adaptat al mercat, han sorgit noves línies de projectes, les quals ens engresquen i ens apassionen. Hem creat un personatge, que als inicis no existia, la Tracy Hund, al qual dono vida. Un personatge que va començar explicant i mostrant experiments i dones a les xarxes. I ara puja dalt els escenaris fent espectacles científics i també és el personatge principal en les colònies STEAM que oferim a la Casa de Colònies Can Joval, al Solsonès.
I el millor de tot, les persones que s’han bolcat amb cor i ànima amb Lutravioleta, cadascuna d’elles ha dipositat energia, temps, idees i amor al negoci, indispensable per seguir perseguint l’objectiu i per repensar-se constantment.

Com us vau finançar en les primeres etapes?

El finançament va ser propi, creure fermament en la idea de negoci i picar moltes portes per trobar clients. La clau és comunicar, crear comunitat i tenir molta il·lusió i empenta per la teva idea. Per altra banda, fins ara no hem rebut finançament per part d’inversors externs, el que sí que hem rebut han estat premis i reconeixements: l’#Influencers11F 2023 de l’ICMAB-CSIC (Institut de Ciència de Materials de Barcelona), el segon Premi a ‘Millor idea de negoci creada a partir del 2020’ al ‘12è Concurs d’Iniciatives Empresarials del Baix Llobregat Nord’ i el #WomenStartupChallenge2023 de Dones en Xarxa. I, per últim, participant en directe al programa Ràndom del Canal SX3 parlant de dones i ciència amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència.

Quina és la vostra estratègia per fer créixer Lutravioleta i arribar a la vostra audiència?

La presencialitat i proximitat amb els clients. Oferir serveis de qualitat, coherents i, sobretot, amb la missió, visió i valors molt clars. A poc a poc, vam anar coneixent el mercat, per tal de segmentar molt bé als clients, coneixent-los de prop, analitzant les seves necessitats i adaptant-nos a aquestes sense perdre de vista la nostra essència. D’altra banda, les xarxes socials són un factor clau per fer difusió, és per això que vam crear a la Tracy Hund per mostrar qui som, què fem i com.

Quina és la vostra visió a llarg termini?

Arribar a ser una referència en la divulgació científica amb perspectiva de gènere a Catalunya, a través del personatge de la Tracy Hund i la seva inseparable amiga, la Lutra. En diversos formats, des de tallers experimentals, xerrades, vídeos a les xarxes, espectacles científics i colònies STEAM, per tal de fer arribar aquest coneixement a tota la societat, incloent-hi les persones no expertes que simplement puguin desenvolupar competències en aquests àmbits per, com hem dit, ser més crítiques, transformadores i responsables.

Quin va ser el moment en què et vas adonar que volies emprendre?

Em vaig adonar que volia emprendre quan vaig veure que tenia inquietuds i il·lusions que no els hi estava donant resposta i la manera de fer-ho era crear el meu propi projecte. Jo volia explicar la ciència a través del lleure, espai en què tinc una gran experiència. Així enfocar-la des de la visió de la canalla, per tal de gaudir-la i sentir-la com quan jo era petita. A través de la il·lusió i diversió fer arribar aquest coneixement, despertant així inquietuds i moltes preguntes.
Per aquests motius, va néixer Lutravioleta, per donar resposta a totes aquestes inquietuds, a més amb un nom enginyós i ple de significat: ‘lutra’ i ‘violeta’.

Quin és aquest significat?

‘Lutra’ és el nom científic de la llúdriga comuna, que com animal és el bioindicador per excel·lència, ja que és garantia del bon estat de l’ecosistema en què convius. Sabíeu que ha tornat al riu Llobregat? I ‘violeta’ com a símbol feminista, ens permet jugar amb la llum ultraviolada, invisible, però present, de la mateixa manera que les dones científiques, històricament obviades.

Quines eines o recursos has trobat més útils en el teu viatge emprenedor?

El primer recurs al qual vaig accedir va ser al ‘Club Emprenedor’ del Baix Llobregat Nord, on em van obrir les portes per assessorar-me en aquest viatge. Això em va portar a entrar a formar part del programa d’acompanyament de ‘Promoció econòmica’ a l’Ajuntament d’Esparreguera, d’on soc originària, en el qual m’assessoren i, a més, ofereixen formacions per a emprenedors. Molt necessàries, donat que aquest viatge és complex i això ningú t’ho explica, l’emprenedoria engloba moltes esferes del món professional i cal adquirir coneixements per poder-t’hi moure amb tranquil·litat i llibertat.

En aquest sentit, com valores la participació al programa de Comunicació Científica: Emprèn FCRI-UB?

La meva participació en aquest programa ha estat un regal: conèixer a persones que també formen part de l’ecosistema de la divulgació, formar-me i tenir assessorament de professionals en l’àmbit de l’emprenedoria i conèixer de primera mà empreses que s’hi dediquen per tal d’adquirir més competències com a emprenedora, perquè, això és així, ningú te n’ensenya a tenir-ne.

Com gestiones l'estrès i la pressió que comporta ser una emprenedora?

El millor que es pot... Veritablement, a hores d’ara encara estic aprenent a gestionar-ho. Sobretot, el que més m’ajuda és tenir una xarxa de persones al meu voltant que em sostenen a mi i sostenen Lutravioleta: escoltant-nos, estimant-nos i cuidant-nos en tot moment. Amb menció especial a la meva família, a la Casa de Colònies Can Joval, al Casal Infantil del Centre Cívic Vil·la Urània, a la Meritxell Plana i als meus amics més íntims, que en els moments difícils sempre han estat i hi són per obrir els seus braços i acompanyar-me amb el que faci falta, creient fermament en aquest viatge emprenedor que tot sovint retorna molt d’amor.

Com manegues l'equilibri entre treball i vida personal?

A vegades és complicat, la vida personal i Lutravioleta es barregen, no saps on acaba un i comença l’altre. Una cosa preciosa que sorgeix quan emprens és la quantitat de persones que coneixes, que s’hi bolquen i que et fan créixer més i millor. I aquestes persones, molts cops, també formen o acabant formant part de la teva vida personal.
És important ser conscient d’això, parar i descansar. De tant en tant, bé, de molt en molt, els meus amics em repten, em diuen vinga Patrícia intenta estar 24 hores sense parlar de Lutravioleta i desconnecta. Va molt bé fer-ho, agafar perspectiva és necessari perquè quan hi tornes la visió canvia, i per desencallar-te, en algunes ocasions, funciona.

I ja per últim, quins consells donaries a aquelles persones que consideren emprendre per primera vegada?

El consell més gran que puc donar és: creu en la teva idea, creu-hi fermament, dedica-hi energia i escolta. Les persones tenen grans coses a dir, no sempre, però sí que és important escoltar-les i després ja decideixes que t’emportes i que no. I, per sobre de tot, mai desconnectis, en el meu cas, de la Patrícia que va decidir l’abril del 2022 tirar endavant una idea que semblava una utopia.
I, per tancar, us deixo una frase d’Hipàtia d’Alexandria, astrònoma, matemàtica i filosofa, que m’encanta i diu així: ‘Reserva’t el dret a pensar, fins i tot equivocar-se és millor que no pensar res’.