La Lídia Sànchez (Bescanó, 25 anys) i la Laia Vancells (Terrassa, 23 anys) són dues científiques amb especialitzacions en biotecnologia, enginyeria biomèdica i ciència de dades decidides a deixar una empremta positiva en la societat a través d’un projecte propi: Organ2L. Aquesta empresa emergent (sorgida de l’edició de 2023 del Programa Primer del Departament d’Empresa i Treball cofinançat pel Fons Social Europeu Plus) pretén esborrar les barreres geogràfiques existents en les cadenes de transplantament d’òrgans i millorar la precisió dels aparellaments, reduint el temps d’espera i les taxes de rebuig i mortalitat. En descobrim més en aquesta entrevista.

Què va empènyer dues científiques a entrar al món de l’emprenedoria?

Lídia: Sempre he volgut ajudar les persones i, a través de la recerca, vaig trobar una via per ajudar-ne al màxim nombre possible. Però investigar és un procés molt car i, per tant, la temàtica està molt limitada als grups de recerca, els fons públics o les donacions privades que es puguin aconseguir. Aquesta realitat em va fer obrir els ulls i endinsar-me al món emprenedor amb un projecte propi. L’emprenedoria em dona la llibertat de combinar la recerca i la investigació amb tota la part més social del projecte, poder donar a conèixer noves tecnologies, interactuar amb pacients, centres sanitaris, gent de negocis, etc. La diversitat de persones amb qui s’interactua durant el procés és molt enriquidor a nivell personal i considero que em fa créixer més cada dia.

Laia: Sempre m'ha agradat innovar, raó per la qual vaig decidir fer un doctorat en enginyeria biomèdica als Estats Units. Aquesta etapa m’ha donat l'oportunitat de crear els meus experiments i validar les meves pròpies hipòtesis. Tot i així, no va ser fins que la Lídia em va proposar unir-me al seu projecte que vaig començar a veure l'emprenedoria com una oportunitat que no només unia la meva curiositat innovadora i la passió per la recerca, sinó que també em permetia canalitzar aquestes energies cap a un propòsit social amb el potencial de transformar vides a gran escala.

Com va néixer Organ2L?

Lídia: En el meu últim any de carrera va aparèixer la Covid, i arran de la pandèmia, quan ja havia iniciat el meu primer màster, vaig començar a treballar al Servei de Vigilància Epidemiològica del Departament de Salut. Vaig poder comprovar de primera mà la falta d'inversió que hi ha a la salut pública i la manca de recursos en molts àmbits. Això, juntament amb la recerca que estava realitzant pel meu treball de final de màster dins de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona amb cèl·lules mare, em va endinsar en el camp dels trasplantaments d'òrgans. Tot i que a la tecnologia amb la qual vaig poder treballar encara li falten molts anys i molta inversió per ser viable a escala de mercat, vaig veure que podria ser una solució a llarg termini per la falta de donants que hi ha actualment a tot el món. Aquí va ser on vaig dividir el problema en etapes més petites per poder trobar solucions a més curt termini, fins que algun dia es pugui implantar una solució definitiva. Així va ser com va néixer Organ2L, i a principis del febrer del 2023, vaig entrar en el meu primer programa d'emprenedoria, el programa Explorer X del Banc Santander.

Quins van ser els desafiaments inicials que vau enfrontar?

Laia: Ens hem enfrontat a desafiaments diaris, des de definir el millor model de negoci fins a seleccionar els membres adequats per al nostre equip. No obstant això, el principal desafiament ha estat la falta de finançament. Teòricament, el capital inicial d'una empresa sol provenir del que es coneix com les "3F" (Family, Friends and Fools), el  que t’ha de permetre desenvolupar un mínim producte viable i després buscar més inversió. En el nostre cas, el capital necessari per desenvolupar el prototip va superar el que vam poder recaptar a través de les 3F, estancant així el desenvolupament de la nostra plataforma durant les etapes inicials.

Com vau superar aquest primer obstacle?

Laia: Actualment estem en la fase de captar la primera ronda d'inversió per desenvolupar el mínim producte viable a partir del nostre prototip, que serà testejat en un entorn hospitalari per avaluar-ne l'eficàcia i recollir el feedback essencial per a la seva millora abans del llançament inicial. Malgrat això, encara no hem assegurat cap inversió, ja que estem seleccionant la millor opció que ens aporti el màxim valor en termes de capital i recursos, i que alhora s'ajusti als nostres valors i a la visió de futur del negoci. Actualment, estem en converses amb diversos fons d'inversió, incloent venture builders, venture capitals i angel investors networks.

En aquest sentit, com valoreu la vostra participació al Programa Primer “G-Accelerator”?

Laia: Fundar una startup requereix coneixements en àmbits financers i legals, àrees en les quals inicialment no teníem experiència. En aquest context, G-Accelerator ha tingut un impacte significatiu en el nostre desenvolupament, facilitant la nostra evolució de científiques a emprenedores amb una visió global a través de classes introductòries i sessions individuals amb experts.

Lídia: En el nostre pas per G-Accelerator, no només vam poder formar-nos en la base de l’emprenedoria, sinó que també vam poder créixer com a emprenedores i entrar en xarxes de networking molt valuoses per a nosaltres. Tota la gent que hem conegut en el nostre pas per aquest programa, ha aportat moltíssim al nostre projecte. Això ens ha permès obrir moltes portes i obtenir oportunitats que ens ajuden a impulsar més la nostra startup.

Quina és la vostra estratègia per fer créixer Organ2L?

Laia: Organ2L té un missatge social molt potent que parla per si mateix. Cada dia, una família es troba en l'agonia d'esperar un òrgan per a un ésser estimat, amb la incertesa de si aquest arribarà a temps. Tot i així, col·laborem amb diverses associacions que no només ofereixen suport als pacients i als seus familiars durant aquest procés, sinó que també s'enfoquen en campanyes de conscienciació per sensibilitzar tant a la ciutadania, com a nivell governamental, amb l'objectiu d'augmentar el nombre de donants.

Lídia: Un cop s’hagi produït el llançament i haguem demostrat que som una empresa sòlida, ens agradaria iniciar converses amb institucions governamentals que pugin ajudar a fer créixer el projecte per expandir-nos fora dels límits geogràfics que actualment delimiten molt l’abast d’on es poden fer les donacions.

En algun moment, heu hagut de pivotar o canviar significativament el model de negoci?

Laia: Pivotar és essencial per a un emprenedor, ja que el mercat i les necessitats dels usuaris canvien constantment. Inicialment, el projecte comptava amb dues línies de producte: un software per millorar els “matches” de trasplantaments i un hardware per ampliar la vida útil dels òrgans i superar les barreres geogràfiques. Per aquet motiu, vam haver de decidir en quina de les dues línies ens enfocaríem basant-nos en un estudi de mercat, ja que vam veure que implementar ambdues simultàniament era inviable. Pel que fa el model de negoci, encara estem debatent quina seria la millor manera de comercialitzar el nostre software, tenint en compte que produir un producte escalable que s'adapti a tots els sistemes de salut internacional (amb les seves diverses normatives, polítiques i regulacions) representa un gran repte.

Lídia: En un inici vam plantejar un model de negoci simple, ja que crèiem que amb una sola via d’entrada d’ingressos podríem tenir un model sostenible, però ens vam adonar amb l’estudi de mercat que la majoria d’empreses, especialment en el sector medtech, disposen de vàries entrades de capital, ja que això ajuda moltíssim a diversificar els riscos i assegurar futures rondes d’inversió. Per tant, vam pivotar cap a un model més complex que, encara ara, es manté en constant canvi.

Quina és la vostra visió a llarg termini?

Laia: Actualment, només als Estats Units, 17 persones moren cada dia per no rebre un òrgan a temps. Organ2L aspira a reduir aquest nombre a zero. Per assolir aquest objectiu, implementarem diferents productes, començant amb el desenvolupament d'un software que millora l'assignació i la precisió dels aparellaments d'òrgans. A més, en un futur pròxim, estem planificant el disseny d'un sistema de transport capaç d'acomodar múltiples òrgans i prolongar-ne la vida útil simulant el cos humà, el qual permetria superar les barreres geogràfiques i enviar òrgans a més llocs del món. Finalment, encara que la investigació no està prou avançada, esperem que el camp evolucioni cap a la bioimpressió d'òrgans, proporcionant tractaments personalitzats per continuar salvant vides.

Organ2L va ser seleccionada com una de les millors startups sorgides del Programa Primer 2023, reconeixement que us va donar l’oportunitat de participar al Demo Day que, des de l’Àrea d’Emprenedoria i Formació del Departament d’Empresa i Treball, vam celebrar al 4YFN. Com va ser experiència?

Lídia: Ha estat mot satisfactori veure que el que en un inici era una simple idea, al final es converteix en realitat i a la gent li agrada. Ens ajuda a mirar el futur amb optimisme i creure que és viable arribar més lluny del que ens vam plantejar.  

Laia: Participar al 4YFN va ser una experiència extremadament enriquidora que ens va obrir les portes a una xarxa immensa i diversa, incloent inversors de tot el món, companyies amb les quals vam poder establir associacions beneficioses, i experts en regulacions sanitàries. En les trobades informals, com ara prenent un cafè, vam tenir l'oportunitat de conversar amb professionals que no només ens van facilitar l'accés a recursos clau, sinó que també van actuar com a mentors, oferint-nos consells molt valuosos per tenir èxit en aquest camp.

Parlem del vostre camí com a emprenedores... Quines eines o recursos heu trobat més útils en aquest viatge?

Laia: El que ens ha permès avançar més ràpidament han sigut els contactes, ja que hem aconseguit arribar a llocs que haurien estat inaccessibles sense les connexions que hem establert al llarg del nostre recorregut. Desenvolupar aquestes relacions ha requerit el coratge de fer preguntes, i encara que sovint ens hem trobat amb un "no" com a resposta, ocasionalment un "sí" ens ha donat l’oportunitat de fer un pas endavant.

Lídia: Estic d’acord amb la Laia. En aquest món tothom és molt solidari i ajuda els altres emprenedors, és una xarxa molt acollidora i que realment t’obre moltes portes perquè acabis triomfant.

Com gestioneu l'estrès i la pressió que comporta emprendre?

Lídia: Considero que sóc una persona molt autoexigent que sempre vol arribar a la perfecció i això és una cosa que em genera molt d’estrès i pressió. Tot i el treball personal que he hagut de realitzar, he vist que és molt necessari tenir temps per a un mateix i saber posar límits, ja que dedicar-hi més temps no significa més productivitat. Per això, m’he marcat horaris, per no consumir-me en les hores de treball i poder desconnectar amb els amics i la família. L’esport, la vida social i els hobbies m’ajuden a desconnectar per tornar a connectar.

Laia: Cuidar-se a un mateix és fonamental per assolir l'èxit. En el meu cas, l'estrès i la pressió de ser emprenedora provenen principalment de la falta de temps per complir amb tot el que s'ha previst per avançar de manera regular, així com de la incertesa sobre quan, o fins i tot si, arribaran els fons econòmics necessaris per planificar els propers passos. Si alguna cosa hem après durant aquest període és que tot allò proposat acaba requerint el doble de temps del previst inicialment. Personalment, practicar esport de manera regular i comptar amb un sòlid suport social m'ha ajudat a prioritzar el que és important i a gestionar la pressió i l'estrès, que són inevitables en aquesta professió.

I ja per últim, quins consells donaríeu a aquelles persones que consideren emprendre per primera vegada?

Laia: Durant la meva trajectòria com a emprenedora, els dos consells més importants que donaria són els següents: primer, és crucial ser flexible i no desanimar-se, ja que el procés d'emprenedoria té molts alts i baixos. El producte o servei que s'ofereix pot necessitar canvis constants a mesura que s'avança amb la recerca; per tant, obsessionar-se amb la primera idea és un dels errors més grans que es poden cometre. En segon lloc, l'actitud de confiança és una força que sovint s'infravalora, però que és essencial. Com a emprenedor, et trobaràs parlant amb persones molt influents, i és normal sentir-se cohibit, però precisament en aquests moments és quan més has de demostrar seguretat i confiança en tu mateix i en el teu projecte.

Lídia: Els hi diria que és primordial escollir molt bé la parella amb qui formaràs “matrimoni” en aquest viatge. Aquesta analogia que es fa servir moltíssim en el món de l’emprenedoria pot costar d’entendre al principi, però emprendre no és un esprint, sinó una carrera de fons, que pot esdevenir molt llarga abans no s’observen els primers èxits. Per tant, tenir el company de viatge adequat és imprescindible perquè el projecte funcioni. Això implica tenir converses incòmodes, obrir-se completament per saber si els valors i la missió estan alineats, i sobretot, compartir la càrrega, ja que cremar-se en aquest camí és molt fàcil. Amb un bon equip tot és més senzill.