“Tothom ha vist edificis d'oficines amb les llums enceses tota la nit i ens ha fet mal d’ulls, oi?”. D’aquest neguit neix Orpheus, empresa emergent preaccelerada el 2019 per "G-Accerelator Impact Call", programa Primer del Departament d’Empresa i Treball impulsat per GBSB Global amb el cofinançament del Fons Social Europeu Plus. En parlem amb un dels seus fundadors, Carles Morales, enginyer Industrial i màster en Intel·ligència Artificial.

Què et va inspirar a encetar aquest projecte?

Vaig conèixer en Massimo Angelini, enginyer Mecànic i cofundador d’Orpheus, durant el nostre màster en IA, i des de llavors hem compartit la mateixa passió per la tecnologia. Després d’acabar el màster, tots dos vam treballar en consultories diferents, però amb el temps vam adonar-nos que la intel·ligència artificial i l’anàlisi de dades podien transformar la manera en què gestionem els edificis, un àmbit on la tecnologia estava molt per darrere. En lloc de sistemes automatitzats, els edificis seguien depenent de controladors manuals. Així que vam començar a parlar amb gestors d’edificis, propietaris i altres professionals del sector i vam entendre que hi havia una gran oportunitat d’aplicar la tecnologia per resoldre problemes reals i fer els espais més eficients. El 2019 vam decidir llançar-nos a l’aventura i deixar les nostres feines per crear Orpheus. Volíem aprofitar la nostra formació en IA per aportar una solució que no només fes més eficients els edificis, sinó que també millorés la qualitat de vida de les persones que els utilitzen.

Parlem del procés emprenedor... Quins van ser els desafiaments inicials que vau enfrontar?

Quan comences, t’adones que et falta tot el que no sabies que et faltava. És una sensació agredolça: emocionant i, alhora, un cop de realitat. Al principi, érem dues persones amb cap noció de negoci, convençuts que amb una bona idea n'hi hauria prou. Però la realitat et posa ràpidament a lloc. Tot i això, si realment tens la passió per tirar endavant el teu projecte, el camí, tot i les dificultats, es converteix en una de les experiències més gratificants de la teva vida.

Com ha evolucionat la idea de negoci des de la concepció inicial?

Orpheus va néixer el setembre de 2019, pocs mesos abans que tot es capgirés amb la pandèmia. I ja us podeu imaginar: estàvem creant una empresa que donava servei a edificis professionals... amb tots ells tancats i tothom a casa! La nostra primera proposta de valor era bastant simple: ajudar els edificis a ser més eficients energèticament. Però tots vàrem canviar les nostres prioritats ràpidament: la preocupació principal era la nostra salut, i més quan estàvem dins d’espais tancats. I fins avui, aquesta sensibilitat s’ha quedat, ja no des de la por, però sí des de la salut i el confort. Així que, en lloc de centrar-nos només en l’energia, vam afegir la millora del benestar de les persones a la nostra proposta de valor.

Després, el 2022, vam fer una altra gran millora. El teletreball havia arribat per quedar-se, i això va fer que els edificis ja no es fessin servir com abans i va complicar la manera com es gestionaven. Va ser aquí on vam ampliar el nostre valor i des de llavors també ajudem les empreses a entendre com els seus equips es mouen i utilitzen els edificis per rebaixar costos operatius.

Com vau finançar el negoci en les primeres etapes?

Al principi, érem només nosaltres dos i no teníem gaire més que ganes i il·lusió. Vam començar amb una petita inversió pròpia, 3.000 € cadascú, per poder constituir l'empresa. Al cap de pocs mesos, vam fer una primera ronda de finançament amb familiars i amics, el clàssic 'FFF'. Més endavant, el 2021, vam fer la nostra segona ronda, que va ser l'última, amb l'entrada de business angels del sector que van confiar en el projecte. Des d’aleshores hem pogut anar creixent de manera sòlida, sense haver d’aixecar més inversió. Avui ja podem dir orgullosos que Orpheus és una empresa rendible i creixent cap a Europa.

Com va ser la vostra experiència en aquesta obtenció de finançament extern?

Vam viure tota mena d’experiències. La primera ronda va ser relativament senzilla, però la segona va ser tota una altra història. Ens va tocar enmig del caos de la COVID, i va ser molt més complicada. Al principi, pensàvem que aconseguir inversió era la clau per validar el projecte, perquè sembla que qui aixeca més diners és qui millor ho fa. Però la veritat és que, amb el temps, vam adonar-nos que la recerca de finançament pot ser una distracció enorme. La nostra gran lliçó va ser que els clients són el veritable jurat. Són ells els que paguen la festa i els que realment validen la viabilitat d’un projecte. Si no hi ha valor real darrere, no et compraran res, per molt que aixequis diners. Així que vam començar a centrar-nos en allò que realment importa: els clients. Ells són, de lluny, la millor font de finançament.

Quina és la vostra estratègia per fer créixer Orpheus?

La nostra estratègia es fonamenta en la tecnologia. Estem obsessionats amb l’escalabilitat i l'automatització. Això ens permet mantenir un equip reduït i amb un gran impacte. Aquest any posarem el focus a Madrid, on hi ha moltes seus centrals de grans multinacionals i on l’oportunitat de créixer és molt gran. També ens estem expandint fora d'Espanya aprofitant els nostres clients actuals per fer el salt a Europa.

Quina és la vostra visió a llarg termini?

Volem que Orpheus sigui sinònim de reputació, benestar i respecte mediambiental en qualsevol edifici. Imagina’t que, com passa amb Tesla i el seu autopilot, Orpheus es converteixi en el “pilot automàtic” que gestiona els edificis. Avui en dia, ja pots veure el nostre sistema en llocs com el Teatre Victòria del Mago Pop o al Centre Comercial Las Arenas de Barcelona, on Orpheus controla les condicions interiors. Però la nostra aspiració és que aquesta sensació de qualitat i cura estigui present en tots els edificis, grans i petits. Volem que quan entris a la teva oficina, et sentis orgullós sabent que l’espai que ocupes és gestionat de manera eficient, respectuosa amb el medi ambient i pensat per millorar el teu benestar.

Tornem als inicis... El 2019, vau participar en el Programa Primer “G-Accelerator”. Com recordeu (i valoreu) aquella experiència?

Tenim un record molt bonic, sobretot per l’equip humà del programa. En Xavier, el director, i l’Alessia, del seu equip, van ser un suport increïble. El més valuós van ser les connexions que vam fer amb els altres emprenedors participants. G-Accelerator no només ens va aportar coneixement, sinó també una xarxa de contactes que vam poder aprofitar.

De fet, la vinculació amb el Programa Primer continua... Vas participar com a emprenedor destacat en l’àmbit de la sostenibilitat en la 2a Jornada de dinamització del Programa Primer 2024 i heu estat seleccionats com una de les 4 startups que participaran en la pròxima edició del 4YFN-MWC, també de la mà del Programa Primer. Com valores aquesta experiència i oportunitat?

La Jornada de dinamització del Programa Primer va ser una experiència molt divertida i agraïda! El pati de butaques estava ple de joves amb moltes ganes d'emprendre, i poder compartir la meva experiència, de manera directa i sense floritures, va ser una manera de donar-los una mica de perspectiva. Si he pogut ajudar, ni que sigui una mica, a fer-los reflexionar sobre si llançar-se o no a emprendre, em sento molt satisfet.

D'altra banda, el fet que ens hagin seleccionat per al 4YFN ha estat un autèntic honor. No ens ho esperàvem i estem molt agraïts per aquesta oportunitat. Tinc moltes ganes que arribi el congrés per aprofitar-lo al màxim, conèixer altres projectes seleccionats i establir connexions que ens ajudin a seguir creixent.

Parlem ara del teu camí com a emprenedor... Quin va ser el moment en què et vas adonar que volies emprendre?

Vaig començar a emprendre molt aviat, amb poc més d’un any de trajectòria professional. Estava treballant en una consultoria, amb un bon salari i projectes interessants. Tot el que qualsevol diria que és bo, però jo sentia que no estava aprofitant el meu temps com volia. Vaig adonar-me que volia ser jo qui prengués les decisions, fer les coses a la meva manera. Va ser en aquell moment quan vaig decidir fer el salt, malgrat el risc. La part divertida és que ara miro enrere i penso que va ser una decisió molt il·lusa, perquè no tenia ni idea de res, però a la vegada penso que no em vaig equivocar gens, sinó tot el contrari.

Quines eines o recursos has trobat més útils en el teu viatge emprenedor?

Per a mi, l’eina més valuosa ha estat envoltar-me de persones més sàvies que jo. Començant pel meu soci, en Massimo, amb qui som com la nit i el dia, però gràcies a això aprenc moltíssim. També tenim la sort de comptar amb inversors que són directius amb una gran experiència i, sobretot, amb moltes ganes d'ajudar-nos. Tenir aquests mentors al costat ha estat clau perquè el projecte estigui viu i sigui un èxit.

A banda d’això, participar en programes com el Primer i formar part d’associacions com Netmentora (de la qual soc soci) és clau. És genial poder compartir reptes amb altres emprenedors, aprendre dels seus errors i estalviar-nos moltes patacades.

Com gestiones l'estrès i la pressió que comporta ser un emprenedor?

Quan comences, la responsabilitat és enorme. Ets l'últim responsable de tot el que passa al teu projecte, i això et fa sentir una pressió que no t’havies imaginat. Al principi, tot et fa mal, però amb el temps vas aprenent a relativitzar. Això no vol dir que no hi hagi moments d'angoixa, que els he tingut, de vegades una mica forts. Però el que em salva és sortir a fer exercici. Córrer o fer bici em permet descarregar tota aquesta pressió, treure’m els pensaments de sobre i tornar amb el cap més fresc per prendre decisions millor. Aquest és el millor consell que et puc donar: mou-te i deixa que el cos descarregui la ment.

Com manegues l'equilibri entre treball i vida personal com a emprenedor?

A l’inici, al cercle familiar i d'amistats els costa entendre la vida de l'emprenedor, ja que és molt sacrificat, moltes hores (de fet, totes), sempre pendent del telèfon... Però en el meu cas van veure ràpidament que gaudeixo com mai fent això, així que tinc la sort d’estar plenament recolzat en això.

I ja per últim, quins consells donaries a aquelles persones que consideren emprendre per primera vegada?

El primer consell és que no et facis il·lusions amb el camí fàcil. Emprendre és difícil, molt més del que sembla des de fora. Hi ha moments de dubte, pressió i frustració. Però després d’aquesta dosi de realitat, cal dir que emprendre és una de les experiències més enriquidores que he viscut. El més important és creure-hi de veritat, perquè no hi ha cap pla que funcioni si tu mateix no estàs disposat a posar-hi tot el teu esforç i temps.

I, per sobre de tot, envolta’t de persones que t’ajudin a créixer. El fet d’emprendre amb algú més, en el meu cas amb en Massimo, ha estat el punt clau, perquè quan un té uns dies més baixos, l’altre surt al rescat. Trobar un bon company de viatge, per a mi, és més important que la mateixa idea de negoci.