Amb  52 anys, aquest Enginyer Industrial (amb un programa executiu DIBEX de l’ISDI, un programa de Desenvolupament Directiu per IESE i un Màster en Supply Chain Management per l’ICIL), va decidir fer el pas d’emprendre quan, fruit de l’ictus que va partir el seu pare, va prendre consciència de la magnitud del problema a escala mundial i de la manca de solucions. Des del 2021, amb els seus socis Dionís Guzmán i Marc Serra, lidera Robopedics, una startup tecnològica que desenvolupa solucions biòniques per millorar la qualitat de vida i la salut de persones amb discapacitat.

Com i quan va sorgir la idea de Robopedics?
Sorgeix d’una experiència personal: quan el meu pare va patir un ictus que el va deixar en cadira de rodes per a la resta de la seva vida, amb la meitat del cos paralitzada. Va ser llavors que vaig prendre consciència d’una dura realitat: ni el sistema sociosanitari ni la tecnologia existent (exoesquelets) podien ajudar-lo a millorar la seva qualitat de vida ni la seva salut. Així que vaig decidir desenvolupar un dispositiu que l’ajudés. Quan ell va morir, vam crear Robopedics per ajudar, amb aquesta base tecnològica, a milions de persones en la mateixa situació que ell.

Parlem del procés emprenedor... Quins van ser els desafiaments inicials que vau enfrontar?
D’una banda, el desenvolupament tecnològic d’un concepte creat per a una persona en particular i el repte de fer-lo universal; de l’altra, aconseguir el finançament necessari per a un projecte de hardware, que a més es classifica com a dispositiu mèdic. I, en tercer lloc, tots els reptes associats a crear alguna cosa que no existia, tant des del punt de vista del producte com del model de negoci, que no és trivial.

Com ha evolucionat la idea de negoci des de la concepció inicial?
En el fonamental, continua sent la mateixa: la voluntat de proporcionar una solució per millorar la qualitat de vida i la salut de les persones amb discapacitat per hemiplegia a causa d’un ictus, amb un producte accessible econòmicament, utilitzable sense supervisió mèdica i amb tots els serveis que en permetin un ús segur en un entorn domèstic.

Com vau finançar el negoci en les primeres etapes?
La primera etapa la vaig finançar jo personalment, però aproximadament al cap d’un any vam aconseguir la nostra primera ronda de finançament i des de llavors ja n’hem tancat tres. A més, tenim una part de finançament públic, però és minoritari.

Quina és l’estratègia per fer créixer Robopedics i arribar a la vostra audiència?
D’una banda, fer arribar la idea a prescriptors propers al pacient: metges, fisioterapeutes, associacions d’ictus; de l’altra, màrqueting digital amb molt de pes en contingut propi i testimonis.

En aquest sentit, com valoreu la vostra participació en el Programa Primer “Healthcare Vallès” de la Cecot?
De forma molt positiva, ja que ens ha permès entrar en contacte amb l’ecosistema d’inversió i salut tan potent que hi ha al Vallès. A més, vam poder presentar el projecte en la darrera edició del 4YFN en ser seleccionats com una de les millors empreses emergents sorgides del Programa Primer 2024.

Com valoreu aquest reconeixement i experiència?
Per a una startup com la nostra, el fet de poder presentar el projecte a audiències qualificades d’inversors i agents del sector, i fer-ho en un esdeveniment de referència com és el 4YFN, és fonamental, tant per al procés de finançament com per al desenvolupament del negoci.

Quina és la visió a llarg termini per a Robopedics?
Robopedics serà un actor global que proporcionarà solucions tecnològiques accessibles i assequibles per millorar la qualitat de vida i la salut de persones amb discapacitat d’arreu del món, que avui en dia no tenen més alternativa que una cadira de rodes.

Parlem del teu camí com a emprenedor... Quines eines o recursos has trobat més útils en el teu viatge emprenedor?
Principalment, l’experiència de persones que han passat per moltes de les situacions amb què ens hem trobat, i que han compartit els seus coneixements amb nosaltres de forma molt generosa. També, per descomptat, l’ecosistema emprenedor català, en què destaco el Barcelona Health Hub, Tech Barcelona, ACCIÓ o la mateixa Xarxa Emprèn, entre d’altres.

Com t’assegures de mantenir-te actualitzat amb les darreres tendències i canvis del mercat?
Assistint a esdeveniments, reunint-me amb persones de referència de l’ecosistema, o llegint, per exemple.

Com gestiones l’estrès i la pressió que comporta ser emprenedor?
L’edat i l’experiència ajuden a gestionar-ho, i tinc xarxes personals molt potents a la meva família, amics i col·legues, en les quals em recolzo per intentar desconnectar. Això i cuinar, que és una cosa que em relaxa moltíssim!

Com manegues l’equilibri entre treball i vida personal?
En el meu cas està clarament desequilibrat cap a l’activitat com a emprenedor, però com comentava abans, sóc molt conscient que he de dedicar (i gaudir de) temps per a la família, els amics i també reservar una mica per a mi mateix.

I ja per últim, quins consells donaries a aquelles persones que consideren emprendre per primera vegada?
Que siguin molt, molt crítics amb ells mateixos. Emprendre i les startups estan de moda, però és un camí molt difícil, amb un retorn econòmic incert i tremendament sacrificat i absorbent. Han de ser molt conscients de què és el que realment volen fer i què els omplirà abans d’embarcar-s’hi. Si la resposta és que sí, que intentin envoltar-se de talent i capacitat de treball, i que busquin consell de manera contínua en persones amb més experiència que hagin passat per aquest procés.