Josep M. Tarrat és tota "una institució" al Consell Comarcal del Pallars Jussà amb més de 30 anys ajudant al foment de l'emprenedoria de la comarca. L'hem volgut conèixer més de prop.

Explica'ns qui és en Josep M. Tarrat i la teva trajectòria professional...
Soc nascut a Tremp, Pallars Jussà. He viscut sempre a Tremp menys quan vaig estudiar. Soc Llicenciat en Dret i vaig començar a treballar al Consell Comarcal del Pallars Jussà l'any 1989, en un programa engegat pel Departament de Treball, anomenat "Promotors laborals". L'objectiu en aquell moment era impulsar a totes les comarques de Catalunya la figura d'un dinamitzador que traslladés les accions d'impuls de l'economia i creació de llocs de treball que desenvolupava el Departament en aquella època. Posteriorment, aquest programa va anar transformant-se i consolidant-se a les comarques amb diferents noms; INICIA o CAT Emprèn.
Al Consell Comarcal he fet diferents tasques; en l'àmbit turístic, noves tecnologies, però sempre dins l'àmbit de la promoció econòmica comarcal.
Actualment, quines iniciatives feu des del Consell Comarcal per impulsar l'emprenedoria?
Duem a terme totes les accions adreçades al foment de l'emprenedoria des del Punt d'Atenció Globalleida i Centre d'Empreses Innovadores CEI Pallars Jussà, que és un viver d'Empreses i coworking.
Des d'aquí promovem el programa Emprèncat, que és tot un conjunt d'accions d'assessorament i acompanyament adreçades a persones que vulguin emprendre des de la idea del negoci fins a la seva consolidació. L'emprenedor/a inicia un viatge en solitari ple de dificultats, estar al seu costat i acompanyar-lo en la fase inicial del projecte és sens dubte el que més agraeix i valora de la nostra feina.
Una de les accions importants per al foment de l'emprenedoria és aquella que incideix en els joves. El que anomenem accions de sensibilització a l'emprenedoria. Realitzem en tots els centres formatius i en altres col·lectius jornades i xerrades informatives que fomentin l'opció d'emprendre un negoci com una manera plausible d'incorporar-se o reincorporar-se al món laboral.
També treballem el programa Reempresa que facilita i assessora en el procés de traspàs de negocis. Aquesta és una feina importantíssima en una zona rural, perquè permet que els negocis no tanquin i a més incorpora reemprenedors al teixit empresarial.
Això té derivades no només econòmiques sinó també de fixació i manteniment de la població en una zona de muntanya que tendeix a l'envelliment i la pèrdua de població.
Quins són els reptes als quals t'enfrontes durant el dia a dia?
Cada dia hi ha un repte o un problema nou a solucionar. Quan no és la no concessió d'un crèdit és la lentitud en un permís o en una llicència o el lloguer d'un local que ja estava pràcticament lligat i a última hora es tanca el tracte.
Cada projecte té les seves peculiaritats. No hi ha dos projectes iguals. D'altra banda, un repte important és no disposar d'un suport administratiu que m'ajudés en totes aquelles tasques més burocràtiques. Això facilitaria molt la meva feina i podria dedicar més i millor temps als emprenedors/es.
Quins problemes hi identifiques a la comarca per als emprenedors/es?
Les comunicacions tradicionals amb la resta del país no són fàcils. Crec que des de qualsevol punt del país s'hauria de poder accedir a un port i un aeroport en màxim una hora i mitja de temps, sigui en vehicle particular o transport públic.
Més enllà d'aquesta qüestió d'infraestructura, els problemes per als emprenedors/es són els mateixos amb els quals es troben en altres llocs del país.
La llunyania en tot cas, fa que molts projectes emprenedors ja es plantegin pensant en un client global. Això ha fet que la digitalització de projectes molt joves sigui un plantejament inicial en el desenvolupament del projecte.
Pel que fa a la resta d'elements que intervenen en la creació d'un negoci, la necessitat de finançament, locals disponibles i lloguers assequibles, agilitat en la gestió burocràtica, màximes facilitats per part de l'administració, etc.
Aquests són en general les dificultats que es troben i que en la mesura del possible intentem ajudar a solucionar.
Segur que tens un munt d'anècdotes en tots aquests anys...
Sí. Per exemple, en plena pandèmia vaig atendre projectes que s'havien plantejat amb anterioritat amb un model de negoci diferent. Un dia va venir a veure'm l'Arnau, un noi que havia atès unes setmanes abans i que ja ho tenia tot lligat per obrir un alberg en un poblet del Pallars. Em va comentar que tot se n'havia anat enlaire. La prohibició de mobilitat feia del tot inviable un alberg. Va proposar transformar l'espai en una hamburgueseria o un restaurant de Sushi.
Un restaurant de sushi? Però et caldrà contractar cuiners especialitzats! No, no, em va respondre. 'Jo soc Sushiman' (professional de cuina del més alt nivell en l'elaboració de Sushi, amb un mínim de deu anys d'experiència). Doncs endavant amb el projecte, li vaig respondre.
Actualment, té dos establiments oberts; un al Pallars i l'altre a la Vall d'Aran i un important nombre de treballadors. Un èxit extraordinari.
Un altre cas és el de la Carla. Tenia un negoci de gestió d'allotjaments turístics que havíem treballat pocs anys abans. La pandèmia la va deixar sense feina. Lluny d'arrugar-se, va posar en marxa un obrador d'elaboració de cosmètics sòlids, una afició familiar que ella transforma en negoci. Avui en dia, ven online i en botigues una producció que gairebé no pot atendre pel volum que ha aconseguit.
No és fàcil ser emprenedor/a...
En els pitjors moments, les persones i sobretot els emprenedors/es, són capaços de treure el millor d'ells mateixos i crear models de negoci més innovadors que els que haurien executat en condicions més plàcides.
L'emprenedoria la veig amb més salut que mai. Hi ha una multitud de joves amb idees innovadores i en algunes ocasions disruptives que són capaços de transformar el Pallars i el món...
Si haguessis d'emprendre, quin seria el teu negoci?
La setmana passada es va inaugurar un nou allotjament rural a la comarca. És un projecte que es va començar a gestar fa uns dos anys. Avui, la Regina, després de superar tota mena de problemes administratius, tècnics, alteracions de pressupost, terminis incomplerts i una llarguíssima llista de maldecaps, ha obert un establiment espectacular.
Situat a la vall de Serradell, amb unes vistes magnífiques a la vall i a la serra de Sant Salvador. Quan em va convidar a visitar-la i vaig veure la seva cara de satisfacció, em va agafar ganes de tenir un petit allotjament rural on poder oferir esmorzars amb els boníssims embotits del Pallars, mel, confitures dolcíssimes, formatges d'ovella, cabra i vaca supercremosos.
No sé, potser si volgués emprendre faria en petit allotjament rural a la Vall Fosca.
Ens vols explicar alguna cosa més?
Els projectes emprenedors que acompanyo, estan tots carregats d'il·lusió, somnis, esperança i sobretot moltes ganes. Tot i les dificultats que sempre hi ha, és una gran satisfacció poder participar-hi i veure com allò que només era una idea, avui és un negoci que funciona i creix dia a dia.
Però hi ha un tipus de projectes als quals jo tinc un gran respecte, una immensa admiració i un reconeixement que crec molta gent, per desconeixença no valora. Són aquells emprenedors que capitalitzen l'atur.
Penseu que quan un gran multinacional fa una inversió de milions de dòlars o euros i crea una nova divisió de negoci, inverteix una part segurament petita dels seus beneficis.
Això generarà riquesa i crearà segurament molts llocs de treball. No li vull treure cap mèrit, al contrari. Però quan un aturat capitalitza l'atur i posa en marxa una petita empresa, s'ho està jugant tot al roig o al negre. No hi ha retorn, és caixa o faixa.
Cal ser molt valent per jugar-ho tot a un color i aquests emprenedors i emprenedores saben que d'aquesta aventura hi penja tot el que per ells és important.
La meva admiració per aquestes persones és immesurable. Crec que amb els seus petits projectes, aquestes microempreses, els autònoms, fan un servei al país i generen una riquesa econòmica i humana que crec no els hi reconeixem. Vagi des d'aquí la meva més gran admiració i respecte.
"Els emprenedors i emprenedores que capitalitzen l'atur els hi tinc un gran respecte i admiració. Cal ser molt valent o valenta per jugar-ho tot a un color i saben que d'aquesta aventura hi penja tot el que per ells i elles és important"