Resilience Earth és una de les preacceleradores que, juntament amb Pandora Hub, han participat en l'última edició del Programa Primer (2022) amb el Projecte Civic Hub, un programa que ha impulsat a emprenedors/ores socials a fer créixer i escalar l'impacte dels seus projectes de manera col·lectiva gràcies a la tecnologia.

Hem volgut conèixer més de prop una de les seves tècniques, la Marta Figueras.

Quants anys fa que estàs a Resilience Earth i per què?
Fa dos anys. Vaig entrar-hi perquè sentia la necessitat de fer alguna cosa per aportar a la meva comunitat. Resilience Earth m'ha donat la possibilitat de participar en molts projectes comunitaris amb joves, amb persones d'arreu del món, amb altres entitats de l'economia social i solidària, etc.
L'ecosistema de la cooperativa és tan gran i tan divers que conèixer-ho requereix un temps i un esforç, però és molt gratificant.
A mi m'ha omplert profundament veure que hi ha tantes persones i tantes iniciatives amb una mirada molt més comunitària i més justa tant a nivell social com ambiental. I, alhora, pels projectes que fem amb joves d'aquí i d'arreu, m'ha transmès molta confiança en les generacions futures. Hi ha moltes persones joves amb un nivell de consciència molt alt, amb ganes de canviar el sistema actual, sense esperar que les adultes o l'administració s'hi afegeixin. Tiren del carro amb una energia brutal. Poder-hi aportar el nostre granet de sorra és una gran satisfacció i, alhora, una gran responsabilitat.

Ens pots fer una valoració del programa Civic Hub amb el qual vau rebre la subvenció del Programa Primer 2022?
A la darrera edició hi van participar al voltant de 25 persones de més de 10 projectes diferents.
Va ser una experiència brutal a nivell d'intercanvi, coneixença i aprenentatge entre els participants. El caliu que es va crear que ser molt bonic, molt de companyerisme entre els participants, compartir idees, reptes, propostes de millora. Es va fer molta pinya i l'últim dia, a la presentació final de tots els projectes, va ser una gran celebració per a totes.
Per l'esforç fet durant el CivicHub i també per celebrar tantes iniciatives innovadores, disruptives i amb molta empenta.

Quins són els tipus de projectes que acompanyeu a Resilience Earth?
A Resilience treballem sobre quatre àmbits principals: entitats, cooperatives i empreses; docència i recerca; ruralitats i comunicació.
En l'àmbit d'entitats, cooperatives i empreses acompanyem entitats i persones en la incubació dels seus projectes d'emprenedoria, en l'acceleració de projectes ja engegats o en fases de disseny més consolidades. També en la transició d'estructures més rígides a estructures més horitzontals o de governança oberta, i acompanyem processos interns de gestió de conflictes, organitzacionals o de models de governança, tant a empreses com entitats i organitzacions.
En docència i recerca tenim diversos projectes oberts a escala internacional on desenvolupem noves metodologies sistèmiques que faciliten, que des de reptes complexos, puguem comprendre de forma conjunta estratègies i accions disruptives, creatives i col·laboratives.
La investigació i acció la realitzem conjuntament amb altres entitats que, com nosaltres, treballen amb les seves comunitats en els seus llocs d'origen. Alhora, i centrats en els joves, tenim projectes de formació i capacitació personal en resiliència i catalització comunitària per a joves on se'ls ofereix la possibilitat de conviure amb joves d'altres països; aprendre junts, compartir experiències i, a vegades, engegar projectes de forma conjunta. Projectes que conviden a les persones joves a ser part del canvi i a implicar-se en la transformació ecosocial.
Pel que fa a l'àmbit de ruralitats, acompanyem diversos processos participatius a bona part de la província de Girona i també en algunes zones de la Catalunya Central i els Pirineus, on les vilatanes i els vilatans dels municipis i bio regions que acompanyem es troben per decidir com volen que sigui el seu poble, com volen cogestionar un espai comunitari o com volen relacionar-se entre les veïnes i veïns. Així es fomenta una governança comunitària i una sobirania en diferents àmbits de les necessitats de la vida: habitatge, energia, treball, alimentació, aigua, etc.
Finalment, pel que fa a comunicació, treballem per una comunicació transformadora. Acompanyem entitats i projectes entenent la comunicació com a un diàleg que s'estableix entre totes aquelles persones que configuren i fan realitat projectes transformadors, innovadors i respectuosos amb la societat i l'entorn natural. Promocionant en tot moment la utilització de les llicències lliures i sempre respectant l'autoria dels materials comunicatius.

Quin creus que és el pes tenen les tècniques d’innovació a la vostra feina?
Molt gran. Sovint ens trobem amb moltes restriccions a l'hora de tirar endavant un projecte. Restriccions que poden ser de tipus econòmic (falta de recursos), social (els processos disruptius necessiten temps per ser acollits) o ambiental (la crisi sistèmica en la qual estem immersos ens ho recorda cada dia).
Hem de trencar-nos el cap per esquivar aquestes restriccions i reconciliar-les, de manera que una proposta que inicialment semblava impossible de portar a terme, aconsegueix trobar el seu espai, obrir-se i materialitzar-se.

Quines metodologies feu servir habitualment?
L'espiral regeneratiu (per resoldre problemes o situacions complexes), l'Iceberg de Peter Senge (per gestionar la complexitat i el canvi sistèmic), el model VUCA de Herbert Barber (que ens ajuda a entendre de forma més clara les realitats de les comunitats i municipis rurals) o el Pentad de Regenesis Group (per desenvolupar el potencial d'un projecte, una idea o un grup de persones a través de punts palanca).

Entenem que fomenteu la col·laboració amb altres entitats...
Ens nodrim dels projectes de recerca amb els que col·laborem amb entitats i persones d'altres territoris i, també, dediquem unes hores cada mes, en l'àmbit intern, a la formació de l'equip i a la incorporació de noves metodologies amb la participació de professionals externes. Per altra banda, hem de ser conscients que, per expressar el potencial que cada persona pot aportar al món, hem de cuidar els ritmes de cada persona, malgrat les restriccions que a vegades es mostren en sensacions de vertígens i pors al canvi. Però alhora, hem de teixir una xarxa resilient i sostenible que pugui generar confiança suficient. Aquesta xarxa i estructures resilients s'han de cultivar de forma col·laborativa i comunitària, i han de dotar-se de suficient viabilitat per tal que perdurin en el temps.

Com veus el sector de l’emprenedoria a la Garrotxa?
La nostra comarca és emprenedora. La XES Garrotxa (Xarxa d'Economia Solidària) agrupa més de 50 entitats, (empreses i cooperatives) ja acull més de 700 persones autoocupades, amb la col·laboració de l'Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, acompanyem diversos projectes i persones en el seu camí dins l'emprenedoria social, i des del Servei d'Emprenedoria de la comarca s'han acompanyat en el darrer any prop de 150 emprenedores, amb la creació d'11 noves empreses. I aquestes són les xifres més visibles. 

I el que no veiem...
També hi ha molts projectes que neixen i creixen sense fer gaire soroll, però que hi són, generant espais autogestionats i per a l'autoocupació en sectors com els oficis, l'artesania o l'agroecologia. Sectors, val a dir-ho, socialment potser poc reconeguts, però segurament més resilients i amb moltes probabilitats de durabilitat en el context de crisi sistèmica actual.
Sovint ens trobem amb la tendència de l'emprenedoria individual. L'àmbit econòmic és un dels sectors que ha promogut més la competència. En aquest context, facilitem espais formatius i d'assessorament per promoure l’intercooperació, la mancomunació de recursos, el suport mutu i la col·lectivització d'empreses en format cooperativa.

Quins problemes hi identifiques?
Un dels principals problemes és la falta de suport mutu. Moltes persones emprenedores comencen amb moltes ganes d'engegar un projecte propi i ho fan soles. Sense cap xarxa al seu voltant que les pugui ajudar en moments determinats o sostenir en moments puntuals, si cal. Si neix sola haurà de dedicar-se a la gestió del seu negoci (burocràcia, relació amb l'administració...), s'haurà de buscar un local, que segurament no serà barat, hi haurà de fer reformes i pagar-ne el lloguer, i el temps que li quedi l'haurà de dedicar al propòsit del seu negoci, a crear els serveis o productes que sigui que vol oferir. Això és insostenible, tant a escala de recursos econòmics com humans.

Així doncs, què cal fer?
Formar part d'una xarxa, o d'un col·lectiu, permet pagar el lloguer conjuntament, la gestoria, les assegurances, Internet, etc., poden ser mancomunades, l'adequació de l'espai es pot fer amb les aportacions de tots... La part estructural queda més repartida, donant més temps per dedicar-se al projecte propi.
Ens falta, potser, guanyar eines per interrelacionar-nos en positiu i llençar-nos sense por a la col·lectivitat.

Si haguessis de muntar el teu projecte d’emprenedoria, quin seria?
Un projecte d'educació no directiva amb espai per a infants i, també, amb espais de formació i difusió d'aquesta metodologia (que alhora n'engloba moltes) entre els professionals de l'educació.
Actualment, hi ha molts projectes d'aquest tipus arreu del territori, però en l'àmbit d'escola pública costa molt canviar la metodologia. Per tradició, per falta de recursos i, també, per falta de coneixement i formació dels professionals.
I, tot i això, hi ha molts docents amb ganes de canviar la mirada i l'atenció cap als infants. Poder oferir espais de formació, de compartir experiències, materials, etc., seria una manera de generar aquest canvi des d'un altre lloc.
Perquè si hem d'esperar que ho faci l'administració poden passar molts anys. I l'atenció a la infància ha de canviar des d'ara mateix, no pot esperar més (i ja anem tard).

Com veus l’emprenedoria en un futur?
En positiu. Des dels mitjans de comunicació no parem de rebre missatges de crisi, d'esclat de la bombolla, de pujades de l'IPC... un any rere l'altre.
Tinc la sensació que hi ha una part de la societat que ja no vol sentir més aquest discurs i l'omet. Persones amb iniciativa, amb inquietuds i amb ganes d'autogovernar-se. Persones, entitats i empreses que ja no volen sentir més com han de fer les coses, perquè tenen una manera pròpia de fer-les.
I aquestes persones es mouen, es generen autoocupació, s'enxarxen, s'ajuden. S'emprèn des d'un altre lloc, amb un projecte propi però amb una xarxa que també s'implica i sosté.
I emprendre així és un gust!