Articles i altres publicacions
Els creixements més importants de les exportacions de Catalunya es troben als països de l'Est que van entrar en la Unió Europea l'any 2004 i a Rússia.
Un fet que confirma la diversificació creixent tant geogràfica com de productes de les exportacions catalanes és la tendència a l’alça del seu marge extensiu, és a dir, l’evolució alcista en l’exportació de béns que prèviament no s’exportaven. Precisament, els creixements més importants del marge extensiu de Catalunya es troben en els països de l’Est que van entrar en la Unió Europea l’any 2004 i Rússia, i altres països emergents com Líbia, el Brasil, la Xina, Taiwan, l’Índia, Corea del Sud i Hong Kong. L’any 2004, entre un 87% i un 97,5% de les exportacions catalanes cap a aquests països corresponien a productes que o bé no s’exportaven o es feia en quantitats molt petites el 1988. Aquest fet demostra la diversificació en l’exportació catalana cap a nous sectors i països en aquests últims anys. Una diversificació més palesa en els països emergents, especialment en els que estan liderant el creixement econòmic com els asiàtics i de l’Europa de l’Est i la CEI.
En la figura es compara la distribució geogràfica de les exportacions catalanes entre l’any 2000 i el 2006. Com era de preveure, s’ha produït un augment de pes relatiu de les exportacions destinades als mercats emergents, en detriment dels països avançats, a causa principalment del guany relatiu de les exportacions cap als països de l’Europa de l’Est i la CEI, que passen actualment a ser el segon mercat per a Catalunya, després de desbancar d’aquest lloc l’àrea llatinoamericana. No obstant això, s’aprecia la manca de variació respecte als mercats asiàtics, malgrat el boom econòmic que aquests estan experimentant.
Comparant la distribució geogràfica de les exportacions del 2006 amb d’altres motors regionals europeus com Rhone-Âlps i Llombardia, Catalunya té una major dependència dels mercats europeus, i tot i l’augment de les exportacions cap a l’Europa de l’Est i la CEI, encara es troba respecte a aquesta àrea en una posició relativament inferior a la resta de motors. Per contra, en consonància amb els majors vincles culturals i històrics amb els països llatinoamericans, aquesta zona té una major representació en les exportacions catalanes que la resta. No obstant això, resulta altre cop significatiu la notable diferència existent entre Catalunya i la resta de motors respecte a la regió asiàtica. En aquest sentit, el percentatge d’exportacions de Llombardia destinades als mercats asiàtics duplica el de Catalunya.
Per tant, s’evidencia que malgrat que l’empresa catalana ja ha començat a dirigir el punt de mira als països emergents, podria assolir un potencial exportador encara més elevat si augmentés la seva presència en els mercats asiàtics. Així doncs, un dels principals reptes en aquests moments per a Catalunya és accelerar el procés d’internacionalització cap a Àsia, el focus de major dinamisme econòmic actual i, sens dubte, del futur.