Els call centers a nivell internacional: Factors diferencials de Catalunya

Analitza la situació del sector a nivell internacional i afirma que països com el Vietnam, la Xina, el Marroc, Brasil, Mèxic o Eslovàquia s’estant posicionant com a localitzacions de call centers. També compara Catalunya amb altres ciutats i territoris europeus com Dublín, Madrid, Varsòvia o Berlín, així com amb l’estat espanyol.

Existeixen poques barreres per a la deslocalització del servei cap a altres indrets. En aquest sentit, afirma que els costos són encara de vital importància a l’hora de triar la localització, tot i que es tenen en compte altres factors com la protecció de les dades, la disponibilitat de mà d’obra qualificada, el multilingüisme, les telecomunicacions, la fiscalitat i l’entorn legal laboral, les polítiques actives d’incentivació a la instal·lació de call centers, etc.

Considera que Catalunya no és una ubicació diferenciada de la resta d’Espanya, per bé que és la segona comunitat autònoma en nombre de call centers. La majoria són d’empreses espanyoles, però també n’hi ha de nordamericanes i europees. Analitza els sectors d’activitat en els que operen i el perfil dels treballadors (edat, gènere, nivell d’estudis, nivell salarial).

Analitza els punts forts i febles de Catalunya com a localització potencial de call centers. Entre els punts forts destaquen els costos laborals competitius, la qualitat de les infraestructures (TIC) i el suport de les institucions públiques. Entre els febles, s’hi troben dificultats per identificar la força de treball internacional, el desconeixement del sector o la manca de cursos de formació, professional o universitària.

Realitza una sèrie de recomanacions a les institucions públiques com crear un observatori del sector, estimular les interaccions entre empreses, impulsar la formació rellevant al sector, atraure call centers internacionals, fomentar la inversió en infraestructures urbanes i regionals, etc.