Idees d'experts Luis Vitores, Managing Director de Private Debt Iberia de Muzinich & Co

El préstec directe és una de les eines de finançament alternatiu més adients per a empreses mitjanes per tal d’impulsar el seu creixement o finançar adquisicions de forma flexible i amb una solució a mida.
El préstec directe o direct lending és una de les eines principals dins del finançament alternatiu. Per tal de conèixer en què consisteix, quan i per a qui és recomanable, Luis Vitores ha participat en un dels Esmorzars de finançament d’ACCIÓ. Vitores és el Managing Director de Private Debt Iberia de Muzinich & Co, una gestora d’actius privats dedicada exclusivament al deute corporatiu públic i al deute privat. “El direct lending és un instrument a cavall del deute bancari tradicional i el capital privat perquè combina coses d'una banda i l'altra”, resumeix. A continuació, descobreix les 4 coses que has de saber del direct lending.
Quin és el seu origen?
“El préstec directe sorgeix als Estats Units als anys 80”, recorda Vitores. Precisament Muzinich & Co neix a Nova York en aquella època. Al país nord-americà el finançament bancari representa una proporció molt més reduïda que a Espanya, on manté una clara posició de domini respecte les opcions alternatives.
“Abans de la crisi tenies finançament bancari amb un cost d’entre el 2 i el 4%, alguns instruments subordinats a alt cost (10-15%) i el capital privat amb un cost d’entre el 15-25%”. Segons el responsable de Muzinich, eines de finançament alternatiu com el préstec directe han creat “una escala de grisos molt més àmplia entre el finançament bancari i les altres opcions més cares”.
En què consisteix?
El préstec directe és “un finançament flexible a molt llarg termini que permet solucions a mida i, alhora, no t’exposa als mercats”, resumeix el directiu de Muzinich. Una solució de deute “àgil i confidencial” que permet obtenir finançament a un cost una mica més elevat que el deute bancari però sense perdre control sobre la companyia.
“Al tenir característiques similars, pot ser un substitut al capital risc sense perdre control de l’empresa”, insisteix Vitores. “També és finançament a llarg termini, sense amortitzacions i, per tant, amb un consum mínim de cash flow. Però no deixa de ser deute”, afegeix.
Per tant, es tracta d’una opció interessant per “aquelles companyies que no volen donar entrada a un soci i que alhora necessiten una solució més flexible de la que obtindrien de la banca”.
“Com més curt sigui el termini del deute, més fàcil resulta trobar finançament bancari”, reconeix Luis Vitores. A partir de 5 anys, però, fons com els de Muzinich “no només ofereixen un termini més llarg, sinó un finançament més flexible, sense amortitzacions o amb línies compromeses per créixer”.
Per a quines empreses és útil?
El préstec directe és una eina enfocada a les empreses mitjanes que representa un bon complement al finançament bancari de cara a “diversificar i enfortir el balanç”.
A Muzinich, per exemple, estipulen com a criteri d’inversió un ebitda mínim d’entre 3 i 4 milions d’euros, amb operacions d’entre 5 i 50 milions a un termini d’entre 5 i 7 anys.
“Alguns fons contemplen operacions de préstec directe una mica menors, com Resilience o Inveready, que fins i tot fan operacions de Venture Debt amb companyies en fases prèvies i més petites”, detalla Vitores.
Per a les empreses per sota d’aquest llindar, “les plataformes de finançament col·lectiu de deute (crowdlending) poden ser una alternativa si necessiten 200.000 o 300.000 euros”. Al capdavall, indica, “són diferents estratègies dins del finançament alternatiu”.
Per a què fer servir el préstec directe?
Luis Vitores distingeix 3 exemples habituals d’operacions finançades a través de préstec directe:
- Finançament d’adquisicions. “Pot ser una situació on estàs disposat a pagar un cost una mica més alt però tenir una solució més flexible que no et comprometi els pròxims anys”, explica. En la mateixa línia, el direct lending també pot ser una bona solució en processos de compres de participacions entre propietaris. Una de les operacions on la firma de Vitores ha participat és en l’adquisició de la catalana Euromed per part de Riverside. “Juntament amb un altre fons vam finançar aquesta compra, que es va realitzar amb una estructura de Leveraged Buyout (LBO)”, explica el directiu. “El que vam fer va ser proporcionar part del preu de la compra amb un finançament flexible a llarg termini. En definitiva, finançar el vehicle que compra la companyia, una situació molt habitual quan un fons compra una empresa”
- Creixement. “Permet finançar projectes d’expansió per inversió corporativa d’una manera àgil i adaptada a les necessitats concretes de l’empresa”, assegura. Ha estat el cas de Tiendanimal, que després de l’èxit del seu salt al retail físic des del comerç online amb les primeres obertures finançades amb deute bancari; ha impulsat la seva expansió a través de préstec directe amb Muzinich
- Refinançament. “El direct lending també et permet repalanquejar la companyia per aconseguir liquiditat o solucionar problemes específics d’estructura de capital que amb el banc no serien tan fàcils d’obtenir”, conclou el directiu de Muzinich