Disseny Industrial

Per si mateix, és un factor constitutiu de tot producte: no es pot plantejar, definir i desenvolupar un nou producte sense que hi participi el disseny. Sovint esdevé un atribut diferenciador que actua com a factor d'innovació.

Sosté que, en general, falta una cultura i un coneixement suficientment consolidats del concepte de disseny industrial i, en conseqüència, són difícils d'entendre, en tota l'extensió, les seves possibilitats dins de la generació de nous productes. Assegura que el disseny industrial permet generar atributs diferenciadors, generadors d'avantatges competitius en relació amb factors com ara la forma i la funcionalitat, l'ús, la seguretat i l'ergonomia.

Explica que la primera fase del disseny industrial és la d’informació i anàlisi per determinar la viabilitat tècnica i comercial del redisseny (estudi de mercat, de tendències, de la legislació). En la segona fase es comença a formalitzar el nou producte a través de la conceptualització i la formulació d’alternatives. La tercera consisteix a desenvolupar l’alternativa més viable i a la quarta, es concreta totalment el producte.

Alerta de les possibles desviacions i distorsions en el procés que poden posar en perill el projecte. Es pot donar el cas que el concepte estigui poc definit, que es realitzin constants modificacions que allarguen el temps d’execució i poden generar frustració en l’equip de treball, falta de control de despeses i d’inversions i de temps de retorn en relació a les sèries a fabricar, etc.