Enginyeria concurrent

L'enginyeria concurrent consisteix a iniciar les activitats del projecte com més aviat millor, fent participar des del principi tots els departaments implicats (disseny, desenvolupament, producció, màrqueting, compres, etc.) i als proveïdors. L’objectiu és reduir el temps que transcorre entre la detecció d'una necessitat fins a la comercialització d'un producte.

Aquest model de gestió de l'enginyeria concurrent també permet reduir costos, augmentar la qualitat i la fiabilitat del producte i incrementar el valor afegit. Defensa la necessitat d’estar molt atents a les necessitats canviants dels clients per poder satisfer-les abans que ningú.

Explica que l'enginyeria concurrent està basada en tres elements bàsics. El primer és el paral·lelisme, que permet reduir el temps mitjançant la realització simultània de totes les tasques possibles. El segon és la integració, que evita la repetició innecessària de tasques per diferències de criteris i la manca d'optimització derivada d'enfocaments excessivament parcials i de la divisió del treball en compartiments estancs i deficientment comunicats.

Ambdós mecanismes comporten una sèrie de dificultats (com un augment de l'ambigüitat i de la incertesa en totes les fases del desenvolupament) que requereixen l’aplicació d’un tercer mecanisme: la presència, clau per encertar al primer intent i evitar la repetició innecessària de tasques i les decisions errònies.

Dóna diferents eines i tècniques de l’enginyeria concurrent, com la pluja d’idees, els diagrames causa-efecte, l’anàlisi de valor, el disseny i la fabricació assistits per ordinador, els sistemes de comunicació i maneig de la informació, etc. Exposa diferents casos d’empreses que han aplicat aquest model.