Albedo: in Test we Trust

Albedo és una de les cinc empreses del món líders en sincronització, xarxa i testatge. Com explicaries el que feu a una persona de 90 anys?
Segurament recordes el teu primer rellotge, aquell que utilitzaves per agafar el tren o arribar al lloc de treball. Com el posaves a l’hora? Amb les campanades de la torre o la radio, no?

Ui, quantes batalletes em començaria a explicar el meu avi si li dic això…
Aquest és el perill! (riu). Continuaria dient-li: oi que el seu primer rellotge o bé s’avançava molt o s’endarreria molt? Doncs nosaltres fem quelcom semblant i mesurem la precisió dels rellotges especials que utilitzen les empreses telefòniques, els aeroports, AVE, satèl·lits, etc. Fins i tot, dissenyem rellotges atòmics que instal·len organitzacions com bancs i xarxes elèctriques.

Si fos aquesta persona de 90 anys, segurament et preguntaria com ho fas tot això. Què li diries?
Anar ben acompanyats, aplicar molt de sentit comú, aprofitar l’experiència i, sobretot, molta empatia per veure-hi clar amb tanta complexitat. Vaja, tot molt abstracte però essencial.

Si tornéssiu a començar des de zero, què reduiríeu i què potenciaríeu?
És difícil de respondre. Sempre dic que som motiu de les nostres circumstàncies, com diria Ortega i Gasset.

Què vols dir?
Doncs que ens vam ajuntar un equip d’enginyers de telecomunicacions experimentats, però si haguéssim estat fusters i envoltats de boscos de pi, és possible que avui estiguéssim intentant competir amb IKEA (riu).

Això diu molt del vostre tarannà emprenedor. Diguem, però, per què heu triat Estats Units com a mercat internacional per explorar?
Et respondré amb una pregunta, si em permets. Quin és el somni de qualsevol ciclista professional?

Córrer el Tour de França?
Efectivament, doncs així estem nosaltres: prement ben fort les dents i pedalejant per entrar als EUA, la meca de la tecnologia.

Sé que t’agrada la història... Què t’ensenya a l'àmbit professional?
Que les coses poden sortir malament si no s’aplica el rigor. La història que ens arriba ens l'expliquen cridant (com deia A. Ganivet). Avui crec que hi ha una certa obsessió per la historia, però no com a disciplina científica sinó com una matèria de somni propera a la psicoanàlisi.

Si poguessis convidar a dinar a qualsevol persona (viva), a qui convidaries?
Prepararia un sopar fantàstic per a Fidel Castro i Marco Rubio.

Caram! I quin seria el menú?
Com a entrant, una sopeta de colomí molt picant. De segon, un suquet de caçó (sé que no els agrada el peix). Amb música de Moré, Graciella, Omara, Bauzá... “Bé senyors, menys discutir i a sopar que la cosa es refreda, i recordin: no hi ha postres fins que no expliquin un acudit que faci riure”.

Ets un emprenedor, si m’ho permets, peculiar. Sorprèn-me, com seria un dia ideal per tu?
Despertar i veure el carrer nevat i sentir l'olor de pa acabat de fer. Treballar sis hores a Londres abans de sortir a menjar a la Barceloneta amb els meus companys. Després, aniria a buscar els meus fills al cole. Aniria a prendre una cerveseta al casc antic de Singapur abans de sortir cap al Greenwich Village (NY) a un local d’aquells de poca llum i que es parla fluixet. I l’acabaria tot prenent una copa en un cabaret favorit de l'Havana. Fins demà!

I tens molts dies així, a Albedo?
Uns tres a l’any.

Si demà us compren Albedo, emprendries de nou?
Sí, però en un altre país.