Els 6 dubtes abans de sortir a borsa

En la sempre complexa recerca de finançament, una via encara poc explorada és la cotització als mercats alternatius. Una de les empreses catalanes que s’hi ha atrevit és InKemia IUCT Group, que al 2012 va tocar la campana del Mercat Alternatiu Borsari (MAB). El seu director financer, Xavier Castells, ha estat el protagonista d’un dels Esmorzars de Finançament d’ACCIÓ, on ha compartit l’experiència de la companyia vallesana. Una trajectòria que permet aclarir sis dubtes bàsics per a totes aquelles altres empreses que s’hi interessin.

Quan em puc plantejar sortir a Borsa?

“Hi ha dos elements fonamentals per entendre que estàs preparat per sortir a cotitzar”, assegura Castells. El primer és “conscienciar-te tu mateix sobre el tema de la transparència, de compartir molt més la gestió de la teva empresa”.

El segon, per descomptat, és el moment concret de la companyia. “Si ets una empresa de drug discovery en fase dos, pots plantejar-t'ho sobretot en mercats com l'Euronext (borsa de valors panaeuropeus amb seu a Amsterdam i representació a Bèlgica, França, Holanda, Portugal i el Regne Unit) o l'AIM britànic”. Abans, però, Castells recomana preparació i “anar dient a tots els inversors amb els que parlis que aquest és el teu objectiu”.

En el cas d’una empresa amb un caràcter més industrial, el director financer d’InKemia considera un bon moment per sortir a cotitzar “quan ja tens una certa facturació i has demostrat la validesa del teu model industrial amb creixements de facturació superiors al 50% durant dos o tres anys i amb una facturació mínima al voltant del milió d'euros”.

Quines opcions tinc?

Quan una empresa es planteja començar a cotitzar als mercats alternatius és un bon moment per esbrinar què hi passa arreu del món. Al MAB hi cotitzen actualment 39 empreses, una xifra molt llunyana a les 1.200 de l’AIM de Londres o les 400 de l’Euronext.

Tot i que per InKemia “el MAB ha estat una gran experiència i n’hem après molt”, Castells lamenta que “l’inversor d’aquest país encara pensa en totxo, cosa que no passa a la resta d’Europa”. Per això encoratja a explorar el potencial d’altres mercats alternatius on, a més, “hi ha avantatges fiscals molt importants per als inversors, com passa a l’AIM”.

Quins canvis haurà de fer l’empresa?

La presència en un mercat de valors implica necessàriament l’adopció de diverses mesures. El directiu d’InKemia, però, deixa clar que “no ens han de fer por les normes de transparència i bon comportament, són bones davant del món”.

Així doncs, l’empresa haurà de ser una societat anònima, tenir un consell d’administració i una comissió d’auditoria amb consellers independents. Alhora, haurà d’aprovar un codi de conducta i “entregar els números quan toca”. En el cas del MAB, els números s’han de publicar cada semestre (obligació trimestral en el mercat continu).

També caldrà tenir encara més cura de la informació privilegiada dins l’empresa i “atendre els teus accionistes d'una manera més oberta, que tinguin un canal de comunicació amb l'empresa. No molesten gaire, però els has d'atendre quan cal”, diu Castells.

Quants diners i quant de temps hi hauré de dedicar?

“La major dificultat en temps és que s'hi ha de sortir com a societat anònima i la conversió des de societat limitada pot trigar sis o set mesos”, detalla Xavier Castells. Un cop inicies el procés de sortida, però, “entre tres i cinc mesos es pot fer”, assegura.

Pel que fa al cost, “entrar a l’AIM pot suposar mig milió d’euros, uns 250.000 ser a l’Euronext i al MAB un màxim de 100.000”, indica el directiu d’InKemia.

Què hi guanyo?

El primer objectiu de finançar-se als mercats alternatius, per descomptat, és aconseguir el capital necessari per impulsar el creixement de l’empresa. Ara bé, més enllà dels diners, Castells valora que “ser a borsa et permet tenir un valor d’allò que és teu”.

A més, constata que “dins l'empresa entrar als mercats dóna el missatge que vols potenciar i fer créixer la companyia, que treballi més i més a gust”. De portes enfora, “quan dius que cotitzes també ofereixes una imatge positiva, de notorietat, que intenta fer les coses bé davant de clients, proveïdors o entitats financeres”.

Perdré el control de l’empresa?

“A Catalunya hi ha una certa por tradicional a la pèrdua de control que pot suposar sortir en un mercat”, constata Castells. “És una tradició molt catalana, de pimes que volen preservar l'anonimat i amb por de créixer massa ràpid”, afegeix. Ara bé, Castells té clar que “en el món global això ha de canviar. Si tenim una bona empresa, per què no fer-la global?” Hi ha casos com Grífols, amb una estratègia “molt bona que l'ha convertit en una gran empresa”.

Castells posa l'exemple del Banc Santander. “Quin percentatge té la família Botín? Molt petit, però sembla que tingui tot el poder. L'important és fer-ho bé i si Emilio Botín va romandre com a director no era pel percentatge que tenia, sinó perquè va saber fer bé la feina”.

El directiu d’InKemia recomana oblidar-se de tenir un gran percentatge. “L’important és que l’empresa es desenvolupi. L’efectivitat i control sobre l’empresa és que ho facis bé”. De fet, assenyala, “el mercat et permet que no hi entri tan capital risc i hi hagi més inversors. A la pràctica, fa que el control estigui més diluït i que el teu 5% sigui més important”.