Aniol Brosa: "Ara hi ha molta disponibilitat de capital però poques empreses on invertir-lo amb una rendibilitat adequada"

Aniol, realment no pares!
És el que té dedicar-te a temes de start-ups. Flexibilitat, molt d’esforç, mil idees, poques hores.

Has impulsat u!studio de zero fins que ha aconseguit ser la primera empresa de ball a Espanya. Jo em sentiria particularment orgullós i tu sembla que no se’t puja l’èxit al cap i segueixes pensant com fer-la més gran...
La millora contínua és bàsica per seguir creixent i mantenir la distància amb els competidors. No has de deixar d’actuar així. Millorar per trobar noves formes de créixer, ja sigui amb nous productes, noves geografies o nous models de negoci dins el teu propi sector.

Ets mentor a Connector i a Start-up Catalonia. Quines semblances i diferències veus en el teu paper en aquestes dues acceleradores?
Crec que ambdós programes són líders pel que fa a l'acceleració de start-ups: Connector té un focus molt concret en empreses digitals, mentre que a Start-up Catalonia hi ha empreses de sectors més diversos.

Com veus el sector de les inversions a start-ups catalanes?
És un moment en què hi ha molta disponibilitat de capital i poques empreses on invertir-lo amb una rendibilitat adequada. Ara és moment d’emprendre, no d’invertir.

Has estudiat a Boston, Cambridge i Catalunya. Què destacaries d’aquestes tres experiències?
Les persones que he conegut, sens dubte, són el valor més gran, ja que transcendeixen de l’àmbit acadèmic i professional i t’aporten valor com a persona.

"Connector i Start-up Catalonia són programes líders pel que fa a l'acceleració de start-ups"

Com t’agradaria veure’t amb 50 anys? I com el món?
Compartint projectes de vida amb els meus fills i la meva dona, des de cultivar un hortet a poder seguir viatjant i descobrint món amb ells. El món m’agradaria que fos un lloc on encara més cadascú pogués viure del que l'apassiona.

Què seria massa seriós com per poder fer broma?
A l'àmbit professional res ho acaba sent amb el pas del temps. Tot acaba sent una anècdota, més o menys divertida, però una anècdota al cap i a la fi.

Quan és la darrera vegada que has plorat davant d’una altra persona? I sense que ningú et veiés?
Fa relativament poc, davant de persones properes o sol no m’importa plorar, tant d’emoció com de dolor.

Si es calés foc a casa teva, sabent que tots estan bé, i poguessis entrar i rescatar una cosa, què seria?
Tinc un disc dur amb totes les fotos des de fa anys, segurament agafaria això.

Quin és el teu desig, empresarialment parlant, per al 2016?
La consolidació del model de negoci i de l’equip de treball.