Carlos Belmonte: "Qüestionar-s'ho tot amb sentit comú i treballar molt, per aquest ordre i a parts iguals"

Tens més de director o d’emprenedor?
Amb tota seguretat, fa uns anys et diria que tenia més d’emprenedor que de director. Però ara no ho tinc clar! Et puc dir que sóc un ”constructor”: m’agrada concebre i començar projectes nous, perquè gairebé sempre això vol dir que hi ha un munt de reptes a resoldre i és el que fa que estiguis aprenent contínuament i que sigui interessant. Ara bé, també és extremadament important no descuidar l’ordre i el rigor en l’execució. El que fa realment diferent un projecte és la capacitat de dur-lo a terme, no només la idea en un paper.

Com és un dilluns de la teva vida?
He de dir que com pràcticament qualsevol altre dia: a velocitat de creuer des de ben d’hora. Acostumo a fer la “posada en marxa”, previsió i ordenació de la setmana a estones mortes durant el cap de setmana i així ja va tot més rodat.

Les setmanes s’acaben fent molt curtes i s’han d’aprofitar al màxim si es vol arribar a tot.

Sabem que t’agrada la història. Quina reflexió faries sobre la evolució del món emprenedor?
Avui es troba en un dels seu millors moments, sens dubte! Diguem que està de moda! (riu).

Tothom vol ser emprenedor i, cada vegada més, hi ha més petit inversor, oi?
Mai no hi ha hagut tanta gent formada (a tots els nivells d’estudis i experiència), amb accés fàcil a moltíssima informació (i malgrat això sempre sembla escàs) i a finançament. Això és una notícia excel·lent. Vol dir que hi ha molta gent amb idees i fent coses. Tenir una “idea original” i que ho continuï sent més de tres mesos és tot un repte!

Sense anar més lluny, a Barcelona s’ha creat un ecosistema per a Start-ups de gran nivell.
Això ho fa tot més fàcil per a tothom. Per algú que comença, sens dubte, és més fàcil no trobar-se sol, poder comparar, buscar consell i no ser un personatge exòtic.

"Equivocar-se és una part natural del dia a dia"

Quines són les tres qualitats que valores més en un emprenedor?
Generalitzar és arriscat, però podria dir que el fet de no tenir preconceptes (digues-li innovar), la capacitat de no oblidar-se d’aplicar la racionalitat i el sentit comú, i la capacitat d’executar els plans. Afegiré una quarta qualitat molt important: saber comunicar i explicar-se. Hem de fixar-nos que són qualitats que no només serveixen en el món empresarial.

Quin és l’error més gran que t’ha servit per aprendre i créixer?
Equivocar-se és una part natural del dia a dia. El que és important és gestionar-ho bé i amb normalitat. Sembla que la paraula tingui connotacions morals o d’èxit versus fracàs i, de fet, només són senyals que rebem per anar ajustant constantment què fem i com ho fem. És molt important saber reavaluar on ets i per què, com ha canviat el context, etc.

Gestionar ràpid els errors és la lliçó apresa més important?
Gestionar-los personalment i sobretot en equip és bàsic per avançar ràpidament. És un tòpic dir que en altres cultures com l’anglosaxona l’error s’accepta i s’espera que passi; i a la nostra més aviat al contrari. Poc a poc anem canviant gràcies a la globalització, però crec que encara ens queda un bon tros fins que ho tinguem interioritzat a tots els nivells. Per algun motiu que desconec, no em costa gens identificar errors (propis), corregir i tirar endavant.

Fora de la feina, què t’agrada fer?
A la feina intento gaudir de les coses que faig, així que la frontera entre “fer feina” i “descansar” es difumina.