Les grans empreses han descobert que el peix ràpid es menja el lent i no pas el gros es menja el petit

Com veus actualment l’ecosistema emprenedor català?
Millor que mai! Hi ha una alta professionalització, un talent enorme i, a més, moltíssims recursos gràcies al canvi de cicle econòmic i a la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris.

Creus que aconseguirem trobar la fórmula de l’èxit?
Tant de bo l’èxit fos una fórmula! Més aviat és un tema de constància, treball i talent. L’èxit sempre arriba quan es cerca l'excel·lència i es treballa amb il·lusió. Caldria també parlar d'allò que entenem per èxit...

I a quina conclusió arribes?
Gaudeix també del fracàs! Viu-lo com un repte, un moment per aprendre i enfortir la resiliència (paraula de moda).

Es pot separar la part professional de la personal quan t’impliques tant en un projecte?
Jo no separo mai res! Estimo la meva gent per damunt de tot. Tinc fe en les meves creences i treballo com a forma de realitzar-me. No veig cap necessitat de separar res. Hi ha temps per tot i, a cada moment, s’ha de procurar fer allò que ens agrada i hi veiem sentit. Treballar per diners i després gaudir d'unes poques horetes del dia em sembla estúpid.

Segur que en la teva trajectòria acumules moltes anècdotes, ens n’expliques alguna?
Moltes! (riu). És difícil triar-ne una… M’encanta el moment en què els quatre amics que compartíem esbarjo a l’escola als 6 anys, ens vam trobar de nou al complir 40 anys. Un d’ells fa negocis a Singapur, un altre és un altíssim directiu d’una de les ‘’coles’’, el tercer està dirigint una àrea d’una companyia de transports públics… En definitiva, te n’adones que els ‘’negocis’’ que somniàvem junts ara ja no són un joc però, en essència, pensem igual i em va encantar!

Vas fundar Bitlonia.com. Pots definir en dues línies en què consisteix?
És un laboratori que ajuda les empreses a generar més negoci gràcies al màrqueting digital. A diferència de les agències convencionals, Bitlonia transfereix coneixement i eines als equips de màrqueting dels clients per ajudar-los a assolir els seus objectius.

Van bé les mètriques?
EmNo ens podem queixar. Hem estès l’activitat a tres països, hem creat dues noves empreses durant la crisi i mantenim creixements de dos dígits.

Tornant al tema de l’èxit, arribar fins aquí ja és tot un èxit?
M’agrada més plantejar-me que l’èxit es construeix cada dia. Com va dir un català il·lustre, llevant-nos ben aviat, ben aviat, gaudint de cada oportunitat, compartint il·lusions. També m’agrada la cultura nord-americana on l’èxit és un estat i un camí més que un objectiu.

Canviem de tema. Ja sentim a parlar molt de la intraemprenedoria. Quina és la teva experiència al respecte?
A mi em sembla que és una reacció (encertada) de les companyies grans que han descobert que avui el peix ràpid es menja el lent, i no pas el gros es menja el petit. La innovació radical es produeix en entorns petits. Ja no té cap sentit mantenir models ‘’funcionarials’’ en les companyies.

I el corporate venturing? És tan bo com ens ho presenten?
Com deia abans, estem notant que el diner ha canviat de mans. És comprensible que les companyies grans intentin apropar-se a les ràpides!

Consideres que tens bon ull visionari? Ens diries alguna tendència o mercat que tingui potencial en el futur proper?
Tinc bon ull per envoltar-me de persones extraordinàries amb una visió enorme. No crec gens en el visionari individual. Com diuen els adolescents d’ara, em semblen uns ‘’motivats’’ (riu). Les tendències les veu tothom, poses ‘’trends’’ a Google i pim-pam… El tema és saber-les monetitzar i, encara més important, trobar-hi oportunitats per divertir-te fent diners….

Algun consell per als emprenedors d’avui?
No em considero pas ningú per donar consells i menys a algú que té el valor d’emprendre. El que sí que puc fer és animar-los, admirar-los, perquè l’entorn ja s’ocuparà d’envejar-los i generar-los dubtes.

I per als emprenedors del demà (futures generacions)?
Sempre que parlo amb nens i nenes els convido a transgredir. Un gran professor a COU (2n de Batxillerat avui) ens va dir: “Trenqueu les cadenes que us posin”. Tenia raó! La prudència és una bona manera de tenir una vida avorrida.

Vols compartir amb el lector alguna “cita motivadora” que l’inspiri?
I tant! La miro cada dia, ja que la tinc al despatx de casa, on reflexiono i passo força estones. Diu així: “if today were the last day of your life, would you want to do what you are about to do today?”. Tots sabeu de qui és la cita (riu).