Euronext, quan cotitzar pot ser la porta del finançament internacional

Susana de Antonio és la directora i la representant a Espanya d’Euronext, “la principal plataforma paneuropea de mercats de capitals”, tal com la defineix en un dels Esmorzars de finançament d’ACCIÓ. Aquest mercat, que compta amb tres segments (Euronext, Access i Growth), opera a París, Amsterdam, Brussel·les, Lisboa i Dublín; unint en un mateix espai una gran bossa de liquiditat. “Això permet que les empreses tinguin accés als inversors dels altres països només per estar cotitzats en un mercat”, apunta la responsable de l’oficina d’Euronext a Espanya, oberta a finals del 2017.

Unes 1.200 companyies hi cotitzen actualment, amb una gran presència de pimes, tecnològiques i del sector de les ciències de la vida. “La sortida a borsa els permet tenir inversors que van i vénen i no volen implicar-se en les decisions de l’empresa”. Una opció que facilita l’accés a un finançament permanent a llarg termini i de caire internacional.

Quin tipus d'empreses s'han d'interessar per Euronext?

En general, qualsevol empresa! Euronext és un mercat de capitals i, com a tal, és un mercat generalista. Tenim empreses de tots els sectors. Però potser el nostre focus a Espanya són les pimes i les tecnològiques. Les pimes perquè és un segment on normalment els mercats no s'hi centren tant i nosaltres sí que hi tenim unes 600 companyies cotitzades amb menys de 250 milions d'euros de capitalització. És a dir, una mida que encaixa bastant amb la que hi ha a Espanya. Tot això començant per empreses de 15 milions d'euros de valoració. Aquí hi ha una plataforma d'inversions bastant gran que crea volum, i això es tradueix en un múscul d'inversió important i un nombre d'inversors actius que aposta per aquest tipus de pimes molt potent. Alhora també és molt interessant per a empreses interessades a internacionalitzar-se. S'ha de viatjar, veure inversors de diversos països, la informació es publica en anglès, etc. Cal tenir la vocació de ser una empresa amb visibilitat internacional. Finalment, les empreses tecnològiques també se'n poden beneficiar perquè requereixen d'un inversor especialitzat o, com a mínim, coneixedor del sector. Les biotech, per exemple, són empreses que ni tan sols tenen ingressos, que la seva evolució pot dependre del resultat d'un assaig clínic i no tots els inversors estan disposats a acceptar aquest risc ni l'entenen. Per a aquest tipus d'empreses el nostre mercat pot ser interessant perquè tenim una base inversora que ho entén.

Quin és el moment de començar a cotitzar en un mercat així? Pot ser abans del que pensem habitualment?

Depèn molt de la vocació. Alguns emprenedors tenen clar des del principi que volen portar la companyia a certs punts ells sols, sense tenir ningú que entri en el capital. Aquests potser es poden plantejar una sortida més aviat. Mentre que n’hi ha d’altres que prefereixen anar poc a poc, amb un fons i després sortir a mercat quan estiguin més consolidats.

En qualsevol cas, quins avantatges té sortir a cotitzar respecte la fórmula d'encadenar rondes d'inversió?

Cada cop que fas una ronda privada has de fer el mateix esforç: començar una due diligence quasi des de zero, fer el pla de negoci, contactar els assessors, fer una col·locació... Això en una sortida a borsa és una cosa que fas al principi, en un procés bastant similar. Però l'avantatge és que un cop has sortit a cotitzar i has fet el gran esforç inicial; després vas mantenint als inversors actualitzats. Vas comunicant els teus resultats, els fets rellevants, etc. L'inversor va fent la seva due diligence de forma contínua. Com si l'inversor fos dins de la companyia però sense ser-hi. Ja sap si la companyia va bé o malament, si compleix o no el business plan, si té alguna contingència o notícies molt bones. Si la companyia necessita més finançament va a veure els inversors i aquests ja coneixen l'empresa. El procés d'aixecar capital, doncs, és molt més ràpid. El pots fer en dies i no tornar a començar des de zero. Fas la feina més dura al principi i després ho mantens de forma recurrent.

També hi ha l'aspecte de pertànyer a un mercat paneuropeu...

Sí, sens dubte. A mesura que l'empresa va creixent les rondes han de ser cada cop més grans i hi has d'incloure inversors estrangers perquè potser amb els locals no la pots cobrir tota. A Euronext, en estar ja cotitzat, t'estan veient inversors de França, de Bèlgica, del Regne Unit i fins i tot dels Estats Units.

Què fa falta per poder començar a cotitzar?

Depèn molt del sector i del tipus d'activitat. Però crec que els factors fonamentals són tenir certa solidesa i track record, un producte que estigui provat, que hi hagi alguns ingressos que demostrin que aquest producte es pot portar al mercat. També disposar d’un pla de desenvolupament creïble i un equip sòlid al darrere. Aquestes són les potes fonamentals.

Quantes empreses catalanes cotitzen actualment a Euronext?

Ara mateix n'hi ha dues. Lleida.net, que cotitza també al MAB, va fer un dual listing i hi va sortir al desembre del 2018. També hi ha Quadpack, cotitzada a Access. És una empresa industrial que ara té una capitalització d'uns 80 milions d'euros. Aquest és un exemple de companyia que surt a borsa per tenir visibilitat, començar a provar com a empresa cotitzada i després potser més endavant fer el salt a un altre segment.