Incoterms 2020, les regles del joc del comerç internacional

Les normes del comerç internacional viuran una nova etapa a partir del mes de gener de 2020. Serà el moment que entrarà en vigor la revisió de la normativa Incoterms (International Commercial Terms), una actualització que des de 1980 es fa cada 10 anys amb l’objectiu d’adequar les regles a l’evolució del mateix comerç i adaptar-les a les necessitats d’empreses i organismes.

Determinar qui és el responsable d'una incidència en l’enviament d'una mercaderia, ja sigui durant el transport o en el moment de la càrrega, són algunes de les situacions que tenen en compte els Incoterms. Per conèixer a fons les regles i les actualitzacions dels Incoterms 2020, Montserrat Camp, directora de negoci internacional territorial del Banc Sabadell, ho ha explicat en dues sessions a ACCIÓ, en el marc del cicle de jornades organitzat per ACCIÓ i Banc Sabadell.

Els Incoterms són definits i creats per la Cambra de Comerç Internacional (CCI). “Es tracta d'un codi de bones pràctiques, uns termes comercials que regulen les operacions de compravenda de mercaderies. L’objectiu és que davant d’un litigi o sinistre les empreses puguin parlar el mateix idioma”, explica Camp. En aquest sentit, aquestes regles determinen qui es fa responsable de la mercaderia durant el transport, els documents o tràmits que ha de gestionar cada part, la distribució de les despeses o el punt concret on es produeix l’entrega.

Precisament, l’entrega d'una mercaderia és un dels elements centrals de les normes. “Els Incoterms pivoten en el concepte de l’entrega, que limita fins on és responsable el venedor i a partir de quan ho és el comprador. Amb l’entrega el venedor ha complert amb la seva obligació principal i se li genera el dret de cobrar”, apunta.

A l’hora d’elaborar un contracte de compravenda és bàsic definir el punt d’entrega de la mercaderia a partir del terme Incoterm adient, a més de deixar documentada tota la informació significativa de l’operació: la data i el lloc de la firma, quina serà la llei aplicable en cas de litigi, l'objecte del contracte, els preus, les condicions de pagament, els arbitratges en cas de resolució de conflictes o la descripció de possibles esdeveniments de força major.

Tot plegat amb un objectiu: evitar malentesos entre les dues parts i deixar clares les responsabilitats en cas d'incidència durant l'enviament de la mercaderia.

Algunes novetats destacades

Els principals canvis dels Incoterms 2020 són formals -no són substancials- i destaquen els següents:

• Un d’aquests canvis és en l’Incoterm DAT (delivered at terminal) que passa a ser DPU (delivered at place unloaded). L’objectiu d’aquest canvi és el de ser més específic sobre el destí concret de la mercaderia i si aquesta s’ha de descarregar o no.
• En els Incoterms CIF i CIP hi ha marcada una assegurança mínima. La novetat és que en l’Incoterm CIP l'assegurança mínima és la de l’Insitute Cargo Clauses A, que inclou tots els riscos excepte els que s’excloguin explícitament. Per altra banda, l’Incoterm CIF manté l’Institute Cargo Clauses C, que és l’assegurança bàsica.
• Una tercera novetat recau en l’Incoterm FCA amb menció on board. Sempre que les dues parts ho acordin, el comprador pot demanar que se’l notifiqui un cop la mercaderia s’hagi carregat.
• Les noves notes orientatives de cada Incoterm són més àmplies, gràfiques i aclaridores que les de 2010.
• Els nous Incoterms també recullen que el transport pot ser efectuat a partir de mitjans propis per part del venedor (DAP, DPU I DDP) o del comprador (FCA).
• En l'estructura de les obligacions, la distribució de costos del venedor i del comprador (A9 i B9) són més clars i delimitats.
• Els articles Incoterms s'han reordenat de manera més lògica, ressaltant els més significatius en el top 3, destacant, sobretot, l'entrega, els riscs i els costos.

Com queden els 11 Incoterms?

Com els de l’any 2010, els 11 Incoterms 2020 segueixen agrupats en funció de la tipologia de transport de la mercaderia (marítim o en altres formats) i de les condicions del propi transport. Aquests 11 codis, que acompanyen les operacions de compravenda internacional de mercaderies, queden de la següent manera:

• EXW – EX Works, a fàbrica. El venedor considerarà feta l'entrega quan posa la mercaderia a disposició del comprador en origen o a la mateixa fàbrica. Aquest és el terme amb menys obligacions i amb mínima responsabilitat per part del venedor, que no ha de carregar la mercaderia ni fer despatx a la duana. Aquest Incoterm, segons la CCI, és adequat pel comerç nacional.
• FCA – Free carrier, entrega transportista. L’entrega és en origen i es considerarà feta quan s’entrega al transportista al punt convingut. A partir d’aquí, el risc, la contractació i el cost del transport i d’entrega és del comprador i és notificat de la càrrega.
• FAS – Free alongside ship, entrega al port d'origen (marítim). L’entrega és en origen i es considerarà feta quan la mercaderia es posa al costat del vaixell. El comprador assumeix el cost del transport i la càrrega de la mercaderia al vaixell des de la mateixa terminal del port d’origen.
• FOB – Free on board, a bord (marítim). L’entrega és en origen i es considerarà feta quan la mercaderia es posa a bord del vaixell al port d’origen. A partir d’aquest moment, el comprador assumeix la responsabilitat i és qui contracta i paga el transport.

"Es tracta d'un codi de bones pràctiques, uns termes comercials que regulen les operacions de compravenda de mercaderies"

• CFR – Cost and freight, cost i transport pagat (marítim). El venedor assumeix el cost del transport i, en funció del contracte, també es responsabilitza de la descàrrega de la mercaderia. En aquest cas, l’entrega és en origen i es considerarà feta quan la mercaderia es posa a bord del vaixell.
• CIF – Cost, Insurance and freight, cost, assegurança i transport pagat (marítim). El venedor assumeix el cost del transport, de l’assegurança i, en un funció del que indiqui el contracte, també es responsabilitza de la descàrrega de la mercaderia. L’entrega és en origen i es considerarà feta quan la mercaderia es posa a bord del vaixell.
• CPT – Carriage Paid To, transport fins a un lloc convingut. L’entrega és en origen i es considerarà feta quan s’entrega al transportista a un punt convingut. A partir d’aquí, el risc de transport és del comprador tot i que és contractat i pagat pel venedor.
• CIP - Carriage and insurane paid to, transport i assegurança fins a un lloc convingut. L’entrega és en origen i es considerarà feta quan s’entrega al transportista a un punt convingut, a partir d’aquí la responsabilitat és del comprador. El transport i l’assegurança són contractats i pagats pel venedor.
• DAP – delivery at place, entregat al lloc de descàrrega. L’entrega és a destí i es considerarà feta quan s’entrega en un punt convingut i sense descarregar. El venedor assumeix la responsabilitat fins al destí qui paga el transport.
• DPU – delivered at place unloaded, entregat al lloc de descàrrega. L’entrega és a destí i es considerarà feta quan s’entrega en un punt convingut i descarregada. El venedor assumeix la responsabilitat fins al destí i és qui paga el transport.
• DDP – Delivered duty paid, entrega amb drets pagats. L’entrega és a destí i es considerarà feta quan s’entrega a un punt convingut sense descarregar però el transport, els aranzels i els impostos són assumits per part del venedor.