Les claus per estructurar les inversions de les pimes

Quins criteris ha de tenir en compte una pime per estructurar el seu finançament? Varien en funció del sector de l'empresa?

El sector condiciona molt. No és el mateix una empresa de serveis que una empresa industrial perquè la intensitat dels actius fixos varia. Una empresa de serveis no en necessita gaire i la seva estructura de finançament va molt més lligada a la situació de circulant que té en funció dels recursos que genera la seva activitat. En canvi, en una empresa industrial l'actiu fix ha de tenir un finançament a llarg termini que ha d'estar cobrint aquests actius fixos. Això és l'ABC de les finances.

I un cop tenim això?

El segon element clau és que el circulant sempre ha de ser positiu, és a dir, que els recursos que generes amb la teva activitat siguin superiors a les obligacions que tens per realitzar aquesta activitat. Finalment, has de tenir una relació entre els recursos financers propis i els externs adequada, que et garanteixi una solvència permanent. Els recursos propis han de ser prou elevats perquè l'apalancament no provoqui que, a la pràctica, l'empresa no sigui teva.

Què passa si no es compleixen aquests criteris?

Que comences a patir! El més important és el circulant, ha d'estar ben equilibrat. Has de tenir més actius circulants que passius circulants. La teva capacitat de recursos ha de ser superior a les teves obligacions, les has de poder pagar. Si no, entres en situació de falta de liquiditat, que provoca el daltabaix de les empreses.

Aquesta estructura està clara en la mentalitat de la pime catalana?

Cada vegada més. L'experiència de la crisi va anar en aquest sentit. L'afartament que hi va haver d'apalancar qualsevol projecte al 100%, sense mirar les conseqüències que podia tenir, ha quedat superat. L'empresa catalana ja té avui una estructura financera molt més sòlida. A més, qui dóna aquests recursos financers també està més a sobre i quan algú presenta un pla d'inversió es valora molt més si la companyia és prou sòlida per assumir aquest repte.

Així doncs, s'ho pensen més les pimes a l'hora d'invertir?

Jo diria que ho treballen una mica més en el sentit financer. Han de tenir una solidesa i una racionalitat financera per dur-la a terme i que no posi en risc la viabilitat de la companyia. A més, els intermediaris financers, tant entitats financeres com alternatius, demanen quin és el pla de negoci que sustenta el projecte i si el finançament que s'està demanant té sentit.

És recomanable que cada empresa estableixi el seu mètode a l’hora de plantejar-se noves inversions?

Com més planificació es tingui millor s'arribarà a la fita, et marques una manera de fer. Això no treu que ha de ser un camí prou flexible perquè hi pugui haver activitat empresarial. El que planeges mai no es compleix al 100%, però si tens una manera de treballar tindràs flexibilitat per adaptar-te. Si no la tens, sempre acabes cobrint els forats i necessitats puntuals de cada dia, cosa que no porta enlloc.

En tot aquest procés, quin paper hi juga la relació entre la direcció general i la financera?

Crec que aquest concepte ha canviat bastant. Qui té la responsabilitat empresarial, avui dia la té cada cop més de forma global dins la companyia. Pot tenir una direcció financera, però la decisió final sempre és empresarial. Per tant, aquesta responsabilitat global ja inclou la part de responsabilitat financera en qualsevol aspecte de la companyia. Al capdavall, les empreses hi són per fer beneficis i es mesuren amb criteris financers.

Les empreses realitzen inversions que poden ser defensives o expansives. Això canvia la manera de plantejar la seva estructura de finançament?

Qualsevol projecte, sigui defensiu o expansiu, s'ha d'estructurar financerament en funció del seu impacte temporal. Generalment, els projectes expansius tenen una corba d'obtenció de resultats molt més exponencial. En canvi, els defensius solen ser més lineals; per tant, la rendibilitat del projecte és més a llarg termini. Això implica que l'estructura financera d'un projecte expansiu pot ser molt intensiva inicialment en necessitat de finançament, però es pot retornar molt més ràpidament. En canvi, les defensives poden tenir una necessitat de retorn a més llarg termini i haurien d'anar molt més associades als recursos propis.

En el cas de projectes de creixement, com d'important és la diversificació de les fonts de finançament?

La diversificació en les fonts de finançament sempre és sana perquè crea competitivitat i eficiència. En aquest país, però, hi ha hagut una gran concentració d'intermediaris financers i s'ha perdut competitivitat en el mercat, es poden trucar moltes menys portes. A això s'hi suma que tradicionalment es va molt més a buscar recursos financers a entitats bancàries que a instruments alternatius. Ara bé, no hem de deixar de banda que les entitats bancàries tradicionals cobreixen molts altres aspectes financers de la companyia. El finançament alternatiu, doncs, ha de ser un complement de la teva estructura de finançament. No li pots demanar que et cobreixi totes les teves necessitats, la complementació és la clau.

El risc és un dels factors clau en una inversió, però és molt complicat de mesurar. Com es pot gestionar?

Quan planteges un projecte defineixes diverses situacions que et poden passar. El risc es mesura intentant predir què passaria si no es complís el que tu estàs pensant i quines conseqüències tindria. Com més bé ho analitzis, més adequada serà la decisió que prenguis. Almenys has de tenir una aproximació del que et pot arribar a passar si no es compleixen els teus plans. A més, has d'incloure el factor de la prima de risc. Introduir aquesta variable en les teves estimacions mitjançant la prima de risc del projecte a través de la del país o del sector. Aquest coeficient de risc l'has d'introduir en els teus càlculs.