Contacte
Idees d'experts Xavier Casajoana, CEO de VozTelecom
“Cal entendre molt bé el context de cada empresa per comprendre els seus mecanismes de finançament necessaris”. Xavier Casajoana, CEO de VozTelecom, recorda així que cada empresa és un món a l’hora de finançar-se. I en el seu cas, el finançament ha estat clau per explicar el creixement de l’empresa.
Les particularitats del negoci de les telecomunicacions els han portat en 15 anys de vida a passar per pràcticament tots els instruments disponibles.
Des de la triple FFF dels Family, Friends and Fools (o quatre F’s si hi afegim els fundadors), fins a arribar a cotitzar al MAB passant pels fons de capital risc i els préstecs participatius. Aquest 2017 tancaran amb uns 10 milions d’euros de facturació i 5.000 pimes com a clients.
VozTelecom va néixer a Barcelona l’any 2003 fruit de l’experiència de cinc professionals en el món d’Internet que van veure una oportunitat en el mercat de les telecomunicacions: oferir a les pimes millorar les seves comunicacions aprofitant la xarxa d’Internet a través de l’arrel IP. “Proposàvem un model comercial de marca blanca, vendre tecnologia als operadors perquè ells vagin a buscar els clients”, recorda Casajoana. Crear tecnologia, però, significa renunciar a disposar d’ingressos fins que no trobes el primer client. “Te n’adones que necessitaràs finançament”, evidencia.
“Vam arrencar amb finançament propi de 150.000 euros. Teníem clar que no podíem començar sense tenir assegurat el finançament d’un any perquè no hi hauria ingressos en aquest temps”, diu Casajoana sobre una aposta en la que els fundadors també van haver de demanar algun préstec. De seguida, però, van veure que no en tindrien prou. “Necessitàvem més capital i l’instrument més proper eren els préstecs participatius Capital Concepte d’ACCIÓ”, des d’on van obtenir 100.000€.
En la seva evolució, VozTelecom va passar de seguida a nous instruments financers com el préstec Neotec (300.000€ a llarg termini i amb interès zero). “En paral·lel vam començar a buscar fons d’inversió per a seed capital”, recorda el responsable de l’empresa. Una etapa per a qualsevol companyia on es presenta un dilema per als emprenedors que per a Casajoana té una resposta clara: “T’has de diluir, però i què? Més val el 50% d’alguna cosa que val 100 que el 100% d’una cosa que val 10”.
A VozTelecom es van proposar trobar més d’un fons d’aquest capital llavor i van poder tancar tres acords de 200.000 euros cadascun, que van entrar alhora. Al mateix temps, un dels consellers d’un d’aquests fons també hi entrava com a business angel. “És important que s’incorpori gent amb coneixement històric del teu sector”, agraeix Casajoana.
Primers clients, més inversió
Amb la primera tecnologia desenvolupada, VozTelecom va començar a trobar clients com Uni2 o Jazztel, operadores que distribuïssin entre les pimes la seva proposta. “Si ja ho hem venut a Espanya, ara hem d’anar al món un cop el model i la tecnologia ha quedat provada”, raona el directiu. Un objectiu que requeria més inversió, la d’una ronda de capital creixement amb FonsInnocat, que els va aportar 1,5 milions d’euros. Uns diners que van poder acompanyar per un préstec Enisa de 650.000€.
El col·lapse
Cap al 2007, VozTelecom va viure un punt d’inflexió en la seva trajectòria. “Teníem 25 operadores a tot el món que distribuïen la nostra tecnologia però només generàvem dos milions d’euros d’ingressos perquè el mercat no havia crescut al nivell que s’esperava”, reconeix el seu dirigent. A la manca de compliment de les expectatives, a més, s’hi sumava el fet que les operadores prioritzaven la venda de serveis tradicionals de comunicacions a les empreses pel davant de la tecnologia de VozTelecom.
“Ens vam adonar que el model de negoci que teníem no funcionava si el mercat no explotava, amb el risc de col·lapsar-nos i tancar”. En aquest punt, Casajoana valora la sort de tenir socis de capital risc. “Això fa que no puguis esperar a que tot s’arregli, has d’aportar solucions. La presència del capital risc et fa estructurar i repensar la presa de decisions i la gestió interna i externa. Tenint en compte els nostres actius tecnològics i de personal, ens vam reinventar”.
D’aquesta manera, al 2008 VozTelecom decideix anar directament a buscar clients. “Per convertir-nos en una companyia que havia d’atacar el mercat necessitàvem crear una àrea comercial potent. Així que vam buscar una següent ronda de finançament d’1,5 milions d’euros acompanyats amb 300.000 d’Enisa i més aportació dels fundadors”.
Aquest acompanyament de deute o subvenció pública al capital risc és un dels punts que més valora el directiu de VozTelecom. “No hem parat mai de buscar els instruments financers públics que poguessin ajudar a crear tecnologia. Per a companyies tecnològiques és essencial treballar-los, et força a fer bé les coses i a col·laborar amb altres empreses”, valora.
Finançar el creixement
Aquest nou impuls és el que els va permetre al 2013 ser la primera companyia a llançar una centraleta al núvol que integra la telefonia fixa amb la mòbil. Cada cop més pimes han confiat en els seus serveis, una realitat que fa més difícil mantenir les taxes de creixement a ritmes tan elevats com al principi. “Calia complementar l’estratègia comercial per tornar a accelerar el creixement, i això requeria una estructura de finançament addicional”, diu Casajoana.
Al capdavall, VozTelecom opera en un negoci que requereix molta caixa perquè la recuperació de la inversió per captar clients és més lenta. “Aquí ja vam començar a tenir línies bancàries però no vam trobar nous fons d’inversió que aportessin dos o tres milions d’euros i donessin sortida als anteriors. És difícil trobar acords quan tens tres fons dins l’empresa amb interessos diferents”, explica.
Així doncs, l’aposta ha estat la de sortir a cotitzar al MAB, com fa VozTelecom des de la segona meitat del 2016. La sortida es va fer amb una ampliació de capital de tres milions d’euros (més tres més de pool bancari). Un pas més, però no l’últim, en la tasca de saber finançar-se per créixer.
AMUNT