Catalunya lidera el conjunt de les economies de la Mediterrània segons l'Informe de l'IMD World Competitiveness Center

• L’economia catalana ocupa la 38ena posició en el rànquing dels 60 països més competitius del món segons aquest centre d’investigació suís.
• L’informe, que el conseller Felip Puig ha rebut avui a Lausana, permetrà a l’Executiu analitzar i treballar els punts febles de l’economia catalana per continuar escalant posicions dins la competitivitat mundial.

“Catalunya lidera el conjunt d’economies de la Mediterrània”. Aquesta és la principal conclusió a la que arriba l’IMD World Competitiveness Center després d’haver comparat les dades de Catalunya amb el conjunt de l’Informe Anual de Competitivitat de l’any 2014 que ha fet la prestigiosa escola de negocis suïssa.

Aquest estudi situa també Catalunya en la posició 38 en un rànquing de 60 economies d’arreu del món, (61 incloent Catalunya). A més, l’informe apunta que si Catalunya situés en la mitjana les variables que té amb valors més baixos, es podria situar en el lloc 27, en una posició similar a França i Bèlgica.

L’estudi que des de fa 25 anys elabora el Centre d’Investigació de l’escola suïssa de negocis IMD, analitza la capacitat de les economies de 60 països per a crear prosperitat. Ho fa sobre la base de 300 dades estadístiques i d’enquestes a professionals. L’estudi agrupa els indicadors en 4 blocs: resultats econòmics, eficiència governamental, eficiència empresarial i infraestructures.

Segons el conseller Felip Puig “l’estudi que hem encarregat al IMD World Competitiveness Center vol ser una radiografia objectiva, independent i homologable de la competitivitat de la nostra economia”. El titular d’Empresa i Ocupació ha destacat que “gràcies a aquest estudi sabem avui quina posició, en el marc de l’economia global, ocupa una economia regional com la catalana”.

Pel que fa als indicadors econòmics, Catalunya ocupa la posició 52. Aquests indicadors es basen amb dades estadístiques del 2013 relacionades amb el mercat de treball, l’índex d’atur (en especial atur juvenil) i la durada del mateix. Són indicadors que reflecteixen la situació econòmica influenciats per la crisi. Tot i així, el baix risc de deslocalització productiva i de serveis, els ingressos del turisme i la diversificació de les exportacions, apareixen en l’estudi com a factors positius per a la competitivitat de l’economia catalana.

Analitzant els indicadors que marquen l’eficiència governamental, Catalunya se situaria en 43ena posició. En aquest àmbit es detecten necessitats de reformes estructurals relacionades amb la transparència, la corrupció, la burocràcia, les barreres d’inici d’activitat econòmica. L’Executiu català i el Parlament ja estan impulsant iniciatives legislatives en aquests àmbits. Dins d’aquest mateix apartat, l’informe destaca que Catalunya se situaria per damunt de la mitjana en igualtat d’oportunitats, cohesió social, polítiques d’igualtat de gènere i presència de la dona tant en l’àmbit privat com en el públic.

L’eficiència empresarial situaria l’economia catalana en el 33 lloc. L’Informe fa especial menció en la bona posició de Catalunya en productivitat global, en productivitat laboral, la disponibilitat de la ma d’obra i l’entorn favorable a l’activitat empresarial. Els punt febles d’aquest àmbit són els relacionats amb l’accés al finançament empresarial, la formació i l’aprenentatge.

Finalment, pel que fa als indicadors d’Infraestructures (actius físics i actius intangibles com la sanitat, educació i medi ambient) Catalunya es troba en el lloc 29è dins del grup dels països occidentals. Destaca la bona posició de Catalunya en els indicadors de salut, ensenyament i medi ambient. Com a punts febles apareixen l’accés a l’aigua i a primeres matèries, el subministrament d’energia, la qualitat del transport aeri, la logística i el nivell d’infraestructures.

Puig ha posat de manifest “l’objectivitat i la independència de l’estudi”. I ha volgut deixar clar que “s’ha fet tenint en compte les limitacions que presenta ser una economia regional respecte a les economies estatals”. Per ell, tenir a les mans una eina que permet conèixer “aquells punts febles que hem d’afrontar per garantir en el futur la competitivitat de la nostra economia” esperona, encara més, a l’Executiu a “guiar les actuacions del govern i els agents econòmics i socials per a que a mig termini millorem la competitivitat de la nostra economia i posicionar així Catalunya en l’economia global”.

El titular d’Empresa i Ocupació ha recordat també que els reptes claus que apunta l’Informe, coincideixen amb el full de ruta del Govern català: “dirigir la re-industrialització, consolidar la internacionalització, disposar de sistemes efectius d’innovació i tecnologia a les pimes, reduir la càrrega administrativa en l’activitat econòmica i promocionar el paper de Catalunya com a hub per al sud d’Europa”.

Felip Puig, acompanyat del secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ha rebut l’Informe Anual de la Competitivitat Catalunya 2014 de la ma del professor Arturo Bis, Director de l’IMD World Competitiveness Center i director de l’estudi realitzat.