Els 480 milions d’euros s’han atret a través de l’agència ACCIÓ del Departament d’Empresa i Coneixement, que lidera la captació d’inversió estrangera de la Generalitat, i provenen de 77 projectes que han suposat la creació de 2.278 llocs de treball i el manteniment de 1.144 addicionals
- El 87% del volum d’inversió estrangera atreta és de projectes industrials, mentre que els principals països inversors són França, el Regne Unit i el Japó.
- La meitat d’empreses estrangeres que han invertit a Catalunya el 2020 ho han fet per primera vegada.
- Per cada euro de pressupost públic dedicat a l’atracció d’inversions s’han captat 166 euros d’inversió estrangera.
La Generalitat de Catalunya ha captat 480 milions d’euros d’inversió estrangera a Catalunya el 2020 a través d’ACCIÓ -l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa del Departament d’Empresa i Coneixement-, un 31% més que l’any anterior. Ho ha donat a conèixer aquest dimecres en roda de premsa el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, acompanyat pel conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Romero.
Es tracta del balanç de la unitat Catalonia Trade & Investment, l’àrea d’ACCIÓ responsable de l’atracció d’inversions estrangeres de la Generalitat. Si s’analitza en períodes més amplis per evitar l’efecte volàtil de les inversions estrangeres, el volum d’inversió estrangera atret per ACCIÓ en els últims cinc anys (2016-2020) ha assolit els 1.759 milions d’euros, un 23% més que el quinquenni anterior (2011-2015).
El conseller Tremosa ha assegurat que "malgrat un context molt desfavorable per la pandèmia, els resultats de captació d’inversió estrangera per part de la Generalitat han estat molt notables: s’han atret 480 milions d’euros, la quarta xifra més elevada de la sèrie històrica". El conseller ha subratllat que durant la pandèmia s’ha pogut "aportar un resultat molt esperançador per a l’economia catalana" ja que, a més, actualment es treballa amb una cartera de 440 projectes d’inversió oberts.
El titular d’Empresa i Coneixement ha destacat que el 53% dels projectes materialitzats el 2020 són projectes de caràcter tecnològic, cosa que "posa de manifest el paper destacat de Barcelona com a hub emergent en aquest sector, clau per a l’activitat econòmica del segle XXI". El conseller ha explicat que l’estratègia d’atracció d’inversions estrangeres "presenta un retorn molt clar i s’ha convertit en un servei públic d’altíssima qualitat: per cada euro de pressupost públic dedicat a l’atracció d’inversions se n’han captat 166 euros d’inversió estrangera".
El perfil de l’inversor
De la seva banda, el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Romero, ha destacat que "en un any de pandèmia s’han aconseguit molts bons resultats, ja que ACCIÓ va captar cada dia de l’any passat 1,3 milions d’euros d’inversió estrangera". Romero ha subratllat que "són xifres que reflecteixen el potencial que té Catalunya com a ubicació per atreure inversions estrangeres, una tendència que en els últims anys ha anat a l’alça". De fet, si s’analitza en períodes més amplis per evitar l’efecte volàtil de les inversions estrangeres, el volum d’inversió estrangera atret per ACCIÓ en els últims cinc anys (2016-2020) ha assolit els 1.759 milions d’euros, un 23% més que el quinquenni anterior (2011-2015).
El conseller delegat d’ACCIÓ també ha volgut posar l’accent en el fet que "dels 480 milions d’euros d’inversió estrangera atrets l’any 2020, el 87% correspon a projectes industrials". Des d’un punt de vista sectorial, es posa de manifest un equilibri entre sectors més emergents i tradicionals. Així, encapçalen la llista els projectes TIC i transformació digital (amb un 32,5% del total), l’automoció i moto (9,1%) i alimentació i productes gurmet (6,5%).
Projectes materialitzats per sector (2020)
Pel que fa als països, destaquen les inversions d’empreses de França (14,3% dels projectes), el Regne Unit (13,0%) i el Japó (10,4%). Si s’analitza el perfil de l’inversor, en primer lloc s’observa que l’any 2020 la meitat (50,6%) dels projectes són tipus greenfield, és a dir, d’empreses que no tenien presència prèvia a Catalunya. A continuació hi ha les empreses ja presents a Catalunya, que fan ampliacions (19,5% del total) o noves inversions (15,6%).
Projectes materialitzats per modalitat d’inversió (2020)
Suport públic a la inversió productiva
Des d’ACCIÓ s’assessora de manera integral les empreses estrangeres per facilitar el procés d’implantació a Catalunya. L’objectiu és facilitar que noves multinacionals inverteixin a Catalunya al mateix temps que les que ja hi són presents duguin a terme ampliacions i reinversions. Es treballa des de la promoció de Catalunya a l’exterior, la preparació conjunta de candidatures per a les empreses per dur a terme les inversions a Catalunya, l’assessorament integral durant tot el procés d’inversió i el seguiment un cop ja s’ha materialitzat.
En aquest sentit, per cada euro públic de pressupost dedicat a l’atracció d’inversions estrangeres s’han captat 166 euros d’inversió estrangera. La principal via d’entrada dels projectes ha estat la xarxa de 40 Oficines Exteriors de Comerç i Inversions de Catalunya al món, que han captat gairebé la meitat (47%) dels projectes.
Des de la Generalitat s’ha adaptat l’estratègia de promoció i captació d’inversions a l’escenari Covid i post-Covid, tenint en compte quins són els sectors que han sortit més reforçats d’aquesta crisi i que permetran que Catalunya guanyi resiliència i competitivitat. En aquest sentit, s’estan implementant plans de promoció en l’àmbit de la mobilitat del futur, el sector salut-biotech, l’alimentació i la logística. Es treballa per atreure projectes de l’àmbit industrial i tecnològic i en l’àmbit de la sostenibilitat o l’economia verda i circular.
La Generalitat va començar a treballar per atraure inversió estrangera l’any 1985, any des del qual s’han materialitzat 1.285 projectes d’inversió estrangera que han suposat una inversió superior als 10.200 milions d’euros i la creació de més de 61.000 llocs de treball.
El volum d’inversió estrangera atret per ACCIÓ en els últims cinc anys (2016-2020) ha assolit els 1.759 milions d’euros, un 23% més que el quinquenni anterior (2011-2015)