Un informe del Govern avança els 7 riscos i tendències que hauran d’afrontar les empreses catalanes el 2024

• L’objectiu del document és facilitar informació macroeconòmica i de tendències globals a les empreses catalanes perquè puguin avançar-se en la presa de decisions estratègiques.

Un informe del Govern elaborat per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- avança els 7 principals riscos i tendències que hauran d’afrontar les empreses catalanes l’any 2024. Es tracta de disrupcions globals que poden impactar en la competitivitat de les empreses catalanes a causa de l’elevat grau d’obertura de l’economia catalana i del context de transformació digital i verda del teixit productiu del país. L’objectiu de l'informe 'Anàlisi de Riscos i Tendències globals de 2024' és facilitar informació macroeconòmica i de tendències globals a les empreses catalanes perquè puguin avançar-se en la presa de decisions estratègiques.

En primer lloc, el document apunta (1) l’acceleració de la fragmentació de l’ordre mundial i el distanciament entre els blocs liderats pels Estats Units i la Xina. Aquests dos països segueixen pugnant per consolidar la seva influència al sud global mentre creix el rol de la Índia, que ja ha superat la Xina en població i dinamisme econòmic i que pretén convertir-se en un actor rellevant en l’equilibri del poder mundial i a la regió. Aquesta fragmentació es pot agreujar amb l’augment de conflictes regionals i estarà marcada per les eleccions que tindran lloc aquest 2024 als Estats Units i al Parlament Europeu.

L’arribada al poder de Trump a la presidència dels Estats Units, la crisi de la Covid-19 i la invasió de Rússia a Ucraïna, entre d’altres, han propiciat aquests darrers anys un creixent intervencionisme públic en l’economia amb l’objectiu de reduir les dependències de tercers països i augmentar l’autosuficiència, la seguretat econòmica i la resiliència de les cadenes de valor. Una situació difícil d’assolir perquè totes les regions són dependents en algun sector estratègic, de manera que s’estan configurant blocs regionals amb intercanvis comercials discriminatoris entre ells. Tot i que no es pot parlar clarament d’un procés de desglobalització, aquest fet (2) està canviant les decisions estratègiques de les empreses pel que fa a les cadenes de valor: aquest 2024 prioritzarà la resiliència per sobre de l’eficiència, fet que provocarà un augment de costos i pèrdua de productivitat. Les empreses occidentals tendiran al friendshoring per ubicar les seves filials prop dels seus països o països políticament afins i, a l’Àsia, guanyaran pes les ubicades a països com l’Índia o el Vietnam en detriment de la Xina. Aquestes disrupcions poden tenir importants repercussions a Catalunya, pel seu elevat grau d’internacionalització i perquè la Xina és el primer mercat d’origen de les importacions catalanes.

Les tensions geopolítiques també tindran com a conseqüència un (3) augment de la weaponització de la tecnologia, és a dir, l’ús d’aquest element com una mesura de pressió geopolítica, una situació que també s’està aplicant en les matèries primeres clau per al desenvolupament de les tecnologies digital i verdes com el liti, el cobalt o el níquel -la demanda dels quals es multiplicarà per entre quatre i sis fins al 2030-. Aquesta confrontació tecnològica entre els Estats Units i la Xina, que s’accentuarà sobretot en la indústria dels semiconductors i la intel·ligència artificial (IA), té fortes implicacions per a la Unió Europea, que encara manté un dèficit d’inversió en R+D empresarial respecte de les empreses nord-americanes i xineses i té una elevada dependència de les tecnologies crítiques i emergents. Aquesta situació també pot afectar les empreses catalanes en un context de transició digital i verda on es requereixen les matèries primeres crítiques i tecnologies avançades, tot i que el país s’està consolidant com una regió atractiva per a la captació de projectes d’inversió estrangera tecnològics i intensius en R+D vinculats a sectors com la mobilitat elèctrica, els semiconductors o la indústria 4.0.

Aquest escenari de confrontació geopolítica pot suposar l’aparició de barreres (4) en el procés de transició verda, que requereix un entorn de col·laboració global ja que, entre d’altres, la substitució de l’ús de combustibles fòssils per energies renovables necessita molts més recursos minerals que estan concentrats a pocs països com la Xina. Aquesta capacitat limitada, sumada a la weaponització d’aquests recursos -fets que comporten un augment de la inflació en aquest sector-, l’augment de la demanda de combustibles fòssils (els governs han prioritzat la seguretat energètica), ha alentit el ritme d’inversions d’energies renovables. Catalunya, que encara té camí per recórrer en l’àmbit de les energies renovables, ha estat una regió fortament afectada pel canvi climàtic, sobretot pel que fa a les altes temperatures i la sequera.

El document elaborat per ACCIÓ també apunta que (5) l’envelliment de la població -l’augment de l’esperança de vida sumat al descens de la taxa de fertilitat està provocant una societat cada vegada més envellida, sobretot a la Unió Europea i Àsia- pot plantejar enguany impactes econòmics globals rellevants. Segons l’informe, aquesta tendència demogràfica pot suposar escassetat de mà d’obra, l’augment de la despesa pública en pensions, un menor creixement de la productivitat i del PIB, així com una barrera al progrés tecnològic i l’emprenedoria.

L’envelliment de la població, sumat a la forta recuperació del mercat laboral després de la pandèmia i l’elevada resiliència dels mercats de treball a l’enduriment de la política monetària dels darrers mesos, està propiciant una creixent (6) escassetat de talent arreu del món, fins al punt que el 75% de les empreses a escala internacional declaren tenir problemes de talent (aquest percentatge era del 55% el 2019). Un fet clau en un context de transició digital i verda, on creixerà la necessitat de trobar perfils especialitzats en IA, machine learning, big data, ciberseguretat o robòtica, entre d’altres. També suposarà un risc en llocs de treball del sector agrícola, els conductors, professors, mecànics i constructors, així com al sector sanitari, l’atenció a les persones, l’hostaleria i el comerç.

Des d’un punt de vista macroeconòmic, l’informe constata (7) l’alentiment del creixement del PIB, un descens del comerç internacional i la inversió estrangera. Tot i que la inflació s’ha reduït, seguirà elevada el 2024, i l’economia mundial es troba en un entorn complex amb l’enduriment de les polítiques monetàries, la baixa productivitat i una creixent fragmentació geopolítica. A aquests fets cal sumar-hi un deute públic a l’alça, l’augment dels costos financers i la disminució del finançament -que incrementa el risc creditici i, per tant, el risc de fallides empresarials-, així com un risc de fragmentació del sistema de pagaments internacional i, en conseqüència, un possible desacoblament financer entre Occident i Orient.